Bona notx a tothom!!!
avui farem el millor àpat del món català.
Fem un pa amb tomàquet.
Tant si el pa és tou, com si ens ha quedat una mica eixut el pa sucat amb tomàquet és genial!!!
Els ingredients no cal que els escrigui, només els recordaré:
pa
tomàquets de sucar (els millors són els que han estat penjats)
oli d'oliva (com més bo, més bon gust tindrà el pa)
i un pòlsim de sal.
Agafeu la llesca de pa la poseu a sobre el plat i suquem el tomàquet anar fregant fins que quedi la llesca ben untada, després és quan hi ha dues teories a aplicar: posar primer un pòlsim de sal i després un bon raig d'oli, o primer un bon raig d'oli i després el pòlsim de sal.
I apa, ho podme acompanyar amb un bon pernil salat, o pernil ibèric, pernil dolç, un bon tall de formatge, amb rempoines com pot ser una mica de pollastre que ha sobrat de dinar, amb un tall de xai, amb tastet, llonganissa, bull...
diuen que fins i tot és bo amb una mica de xocolata ( jo no ho he provat eh!!)
I apalí a jalar que hi ha gana!!!
bon profit.!!!
pd: el pa torrat sucat amb tomàquet també és molt bo, i recomanable quan el pa és una mica eixut.
pd1: si teniu pasta gansa també podeu anar un dia a dinar als casals de sagàs i us faran un xupitu de pa amb tomàquet i és bo eh!!! però també se'l cobren je, je.
apalí la setmana entrant alguna cosa millor... o no!!
24 de febrer 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
IMMA!
sobretot!
NO POSIS ELS DRAPS DINS DEL FORN MENTRES FUNCIONA!!!!!!
vosaltres sou de sucar una cara de la llesca de pa o les dues, o sigui, banda i banda??
Jo només d'una.
Jo soc de sucar les dues cares. Aquí hi ha un conflicte matrimonial en potencia.
MATRIMONIAL?
Que ens heu d'anunciar alguna cosa??
I per cert, el pa amb tomàquet per les dues bandes de tota la vida...
El Page ja va fer algun anunci ahir, no?
una altra cosa, vull dir...
jo no tinc clar si s'ha de tirar primer la sal o l'oli...
Primer la sal o l'oli?
La qüestió té a veure amb les dissolucions. Per exemple, la sal es dissol en l'aigua, perquè ambdues substàncies són polars, però, en canvi, no es dissol en l'oli, perquè és apolar.
Per tant, si, un cop untat el pa amb tomàquest hi tirem la sal, aquesta es dissoldrà més bé aprofitant la humitat que ha produit el tomàquet (amb un gran contingut d'aigua). Si al contrari, tirem la sal després de l'oli, no es dissoldrà tant bé a la llesca perquè estarà parciament coberta d'oli, i els grans de sal que caiguin sobre l'oli no es dissoldran.
Tenint en compte això, sembla més indicat tirar la sal abans de l'oli.
Prime`ro el aseite i luego la sal.ç
Como se ha hecho siempre.
senyor Arguiñano s'equivoca estrepitosament!! A casa meva sempre primer la sal i després l'oli, menys perejil i més ciència!!!
Page, tu et suques les teves llesques que jo em sucaré les meves...
Lo important és sucar!
Puc mirar si sucar massa té algun efecte sobre les neurones... a no, crec que no era pas això el que et produida ceguesa, era la MANSturbació!
Dr. Jou, pots fer la lletra més gran.... és que no la veig bé!!!!
Publica un comentari a l'entrada