La mixeta d'Schrödinger

LA MARGARINA, PURA MERDA!!!

La margarina. La margarina és un producte curiós. A mi em fot especialment perquè té la fama de ser un aliment molt bo per nosaltres i que el seu consum és totalment beneficiós. I el dolent d’això, és que nosaltres ens ho creiem. Algú pot pensar que és un símil de la mantega, però en realitat no hi té res a veure. La margarina es pot el·laborar a partir de matèria vegetal, d’on s’extreu l’oli ( les anomenades margarines 100% vegetals) o bé, el més comú, el·laborada a partir de grasses i olis de peix, el peix que es rebutja per consumir-lo com a tal. D’entrada la majoria de margarines les venen com que són purament vegetals i , en realitat, provenen del peix, ja que en surt més econòmica la producció. O no us heu trobat mai amb algun pot de margarina obert de fa uns dies, que té un regust ranci a peix?

Per tant, les margarines són una emulsió d’oli en aigua, que mitjançant diferents processos químics, adquireix un aspecte similar al de la mantega.

També ens han dit al llarg dels anys que les margarines eren molt més saludables i beneficioses per la nostra salut que no pas la mantega. Primer de tot hem de dir que tant els olis vegetals ( en general) com la grassa del peix són molt rics en els famosos omega 3 (àcids grassos essencials per l’organisme), per tant, com és obvi la margarina serà molt rica en omega 3. Ara bé, un estudi científic recent realitzat a Londres, discuteix que el consum d’aquestes substàncies sigui tant tant bo com ens venen: per una raó bàsicament. Quin és un dels principals contaminants del mar? El mercuri. Un 90% del mercuri que hem utilitzat els humans es troba al mar. I aquest, a on s’acumula en els peixos? A la grassa, perquè és molt lipòfil (li agrada la grassa). Ergo, amb la margarina, ens estem atiborrant d’omega 3 però també de mercuri. Això és preocupant quan, a part de la ració de peix setmanal, el consum esporàdic de crustacis, etc, ens fotem margarina per un tub ( lo habitual si compres margarina, perquè creus que és súper sana).

I per acabar rematar-ho en quelcom força interessant: el pigment que li dóna el color groc característic ( concretament una amina aromàtica) és un agent carcinògen químic, i això no vol dir res més que augmenta les probabilitats de desenvolupar càncer. Perquè us en feu una idea, està al mateix grup de carginògens que el tabac. Oi que això a les etiquetes no ho diuen? No havia de ser tan rematadament sana la margarina?

Els consumidors hauríem de ser més intel·ligents i saber que ni tot és tant dolent ( com la mantega) ni tot és tan bo ( com la margarina) si no que tots tenen les seves cosetes, i les hauriem de saber tots. I que cadascú esculli què menja sabent lo que menja.

Vist això, personalment penso que, per la poca mantega que consumim (comparat amb altres països) per untar la torradeta al matí, millor que et mengis la mantega Cadí de tota la vida, amb els segell de qualitat, que no pas un producte químic elaborat a partir del peix.