Avui sabrem quines són les cançons preferides de'n Natx, el nostre senyor dels acudits. Hi trobem una miqueta de tot, però no hi són els Rolling Stones. Què passa Natx? Te'ls has descuidat, o ens has estat enganyany tots aquests anys? Seguim sense repetir ni cançons ni artistes, hi ha diversitat en els gustos dels paieros...
Comença per un dels grans, un clàssic del Rock, en Lou Reed amb una de les seves cançons més conegudes, cançó que apareix a la peli Transpoiting. Després The Verve, un grup de culte dins el 'Pop Anglès' amb un recoregut molt curt, 3 discs entre 1993 i 1997, i amb un cantant Richard Ashcroft que ha continuat la carrera en solitari amb un registre molt senblant als Verve. I per acabar els Mano Negra, una cançó genial d' un grup que amb una mescla d'estils aconseguia una força que en Manu Chao no ha aconseguit transmetre en solitari, potser en aquest últim en solitari es torna a posar les piles....
Començarem amb el mestre LOU REED, el qual vaig descobrir gracies a “Las edades de Lulu” i el gran “Walk on the wild side”, però no és aquesta la cançó escullida, sinó: Perfect day
La segona cançó és Bitter sweet symphony del grup THE VERVER (Richard Ashcroft) que em va cridar l’atenció sobretot pel videoclip, molt simple però...això si que és anar a la teva puta bola!
I per acabar: El dilema! No podia faltar una cançó dels Rolling’s, però no savia quina triar, ni ha tantes, que al final no m’he pogut decidir i pertant acabaré amb una que cada vegada que la sentia em tornava boig: Mala vida de MANO NEGRA.
estoestooooodo amigos
10 d’abril 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
17 comentaris:
Home, el "Clandestino" de Manu Chao estava molt bé.
En quan el perfec day, he de dir que la versió original era més lenta, més narcòtica i no m'he acostumat mai a això que fan molts cantants de reversionar els seus propis temes, però en fi...com que són seus.
Hi ha cantants que amb la seva sola presència, sense muntages espectaculars, omplen TOT l'escenari. El Lou Reed és un d'ells. El putu amo!! (amb permís del xiquillo...)
En King Àfrica també omple tot l'escenari amb la seva sola presència
Soy la BOOOOOMBAAAAAAA!!!!!!!
JO els discs de'n Manu Chao els trobo un xic lents, però aquest últim 'La Radiolina'crec que està però que moooooooolt bé!
Molt encertat sint�cticament aix� de posar The Verve entre el sujeto (Lou Reed) i el predicado (Mano Negra).
Doncs per mi, la millor de les tres es la de MANO NEGRA. Sempre m'ha encantat aquesta cançó.
Lo veis!!! ya lo decia yo QUE TAMPOCO ESTAMOS TAN MAL!!! HOMBRE!!!
I TANT SE ME'N FOT SI HEM DE JUGAR CONTRA EL MANCHESTER!!!
AL LORO!!!!
Laporta, tranquil, et busquem la solució més adequada!!
El Lu-Rit té molta presència i molta mala llet, diuen.
Si mireu aquestes versions de la cançó potser no us agradarà tant!
http://www.youtube.com/watch?v=9TG-JQ1KVTM
Al final només he posat una versió cutre del Perfect day del Lu-Rit. No sé, un tio que va tant de dur i pur que es deixa fer això amb la seva cançó....
Pots anar molt de dur per la vida, però els diners són els diners.....
Per mi la millor versió es :
http://www.youtube.com/watch?v=WCxy-IOV6UU&feature=related
Barru rondinaire, Jo no sé si el Lou va de dur i pur, però lo que volia dir el Querni (crec) és que hi han cantants que dalt l'escenari són pura energia (mick Jagger) amb grans escenaris i d'altres que no els hi fa falta, com en Lou.
Exactament com diu el Natx...
Aquest cop el barrufet rondinaire no he estat jo!
em sembla que els verve toquen al primavera sound d'aquest any.
Qui no ha fet de barrufet rondinaire alguna vegada....
Publica un comentari a l'entrada