JE JE JE

La mixeta d'Schrödinger

LA MARGARINA, PURA MERDA!!!

La margarina. La margarina és un producte curiós. A mi em fot especialment perquè té la fama de ser un aliment molt bo per nosaltres i que el seu consum és totalment beneficiós. I el dolent d’això, és que nosaltres ens ho creiem. Algú pot pensar que és un símil de la mantega, però en realitat no hi té res a veure. La margarina es pot el·laborar a partir de matèria vegetal, d’on s’extreu l’oli ( les anomenades margarines 100% vegetals) o bé, el més comú, el·laborada a partir de grasses i olis de peix, el peix que es rebutja per consumir-lo com a tal. D’entrada la majoria de margarines les venen com que són purament vegetals i , en realitat, provenen del peix, ja que en surt més econòmica la producció. O no us heu trobat mai amb algun pot de margarina obert de fa uns dies, que té un regust ranci a peix?

Per tant, les margarines són una emulsió d’oli en aigua, que mitjançant diferents processos químics, adquireix un aspecte similar al de la mantega.

També ens han dit al llarg dels anys que les margarines eren molt més saludables i beneficioses per la nostra salut que no pas la mantega. Primer de tot hem de dir que tant els olis vegetals ( en general) com la grassa del peix són molt rics en els famosos omega 3 (àcids grassos essencials per l’organisme), per tant, com és obvi la margarina serà molt rica en omega 3. Ara bé, un estudi científic recent realitzat a Londres, discuteix que el consum d’aquestes substàncies sigui tant tant bo com ens venen: per una raó bàsicament. Quin és un dels principals contaminants del mar? El mercuri. Un 90% del mercuri que hem utilitzat els humans es troba al mar. I aquest, a on s’acumula en els peixos? A la grassa, perquè és molt lipòfil (li agrada la grassa). Ergo, amb la margarina, ens estem atiborrant d’omega 3 però també de mercuri. Això és preocupant quan, a part de la ració de peix setmanal, el consum esporàdic de crustacis, etc, ens fotem margarina per un tub ( lo habitual si compres margarina, perquè creus que és súper sana).

I per acabar rematar-ho en quelcom força interessant: el pigment que li dóna el color groc característic ( concretament una amina aromàtica) és un agent carcinògen químic, i això no vol dir res més que augmenta les probabilitats de desenvolupar càncer. Perquè us en feu una idea, està al mateix grup de carginògens que el tabac. Oi que això a les etiquetes no ho diuen? No havia de ser tan rematadament sana la margarina?

Els consumidors hauríem de ser més intel·ligents i saber que ni tot és tant dolent ( com la mantega) ni tot és tan bo ( com la margarina) si no que tots tenen les seves cosetes, i les hauriem de saber tots. I que cadascú esculli què menja sabent lo que menja.

Vist això, personalment penso que, per la poca mantega que consumim (comparat amb altres països) per untar la torradeta al matí, millor que et mengis la mantega Cadí de tota la vida, amb els segell de qualitat, que no pas un producte químic elaborat a partir del peix.

La mixeta d'Schrödinger

Hola canalla,

Com que cada mes el Pitonisso Natx ens recorda les efemèrides onomàstiques i natalícies de la Colleta (o sigui els sants i aniversaris), avui parlarem de probabiltats relacionades amb el tema.

No us ha passat mai que esteu en un sopar, una reunió, etc, surt el tema dels aniversaris, i hi ha dues persones que fan anys el mateix dia. Mira que és casualitat, no creieu?

Segur que és tanta casualitat? És realment tant excepcional? Anem a fer 4 números...

Concepte previ: definim la probabilitat d'un succés (d'una cosa) de la següent manera:

probabilitat = [casos favorables] / [casos possibles]

Molt bé doncs, anem per feina: per facilitar el càlcul, calcularem primer la probabilitat de què en un grup de n persones, NO hi hagi dues persones que celebrin l'aniversari el mateix dia. Anomenarem p a aquesta probabilitat.

Si ens fixem en una persona del grup, farà anys undia determinat. Agafem ara una altra persona. La probabilitat que no faci anys el mateix dia que la primera persona serà (casos favorables/ casos possibles):

[Dies que la primera persona no fa anys] / [Dies de l'any] = 364/365

Si n'agafem una altra:

[Dies que la primera i segona persones no fan anys] / [Dies de l'any] = 363/365

I així successivament. La probabilitat que es cumpleixin tots, al ser successos independents serà el producte de totes les probabilitats:

Que arreglat una mica amb l'ajuda de la notació en factorials, queda com:


Si això és la probabilitat de què no hi hagi dos persones que cumpleixin anys el mateix dia, la probabilitat de què almenys 2 persones tinguin el mateix aniversari serà 1 - p

Provem uns quants valors de n a la fórmula que hem obtingut:

n=22, la probabilitat és de 0.475 (47'5%)
n=23, la probabilitat és de 0.507 (50'7%)
n=30, la probabilitat és de 0.706 (70'6%)
n=40, la probabilitat és de 0.891 (89'1%)
n=50, la probabilitat és de 0.97 (97%)
n=60, la probabilitat és de 0.994 (99'4%)

O sigui que a partir de 23 persones la probabilitat de què dues facin anys el mateix dia és més del 50% !! Ho podeu provar el pròxim dia que sigueu una colla.

Osti quin rollu us he fotut!

Apa, a10,11.

La mixeta d'Schrödinger

Hola canalla!

Avui toca llegir! Amb el Querni hem decidit fer de la Mixeta una secció quinzenal que compartirem amb tots vosaltres per desvetllar algunes de les grans mentides que ens envolten en la nostra vida quotidiana. És veritat que és una secció “rotllu” però, avui per exemple, aquesta parrafada us pot ajudar a modificar un xic l’economia familiar . Si no voleu llegir tant, podeu anar directament a les conclusions i llavors potser us ho voldreu llegir.

Derivats lactis. La indústria lletera i la publicitat han fet que els consumidors visquem TOTALMENT ENGANYATS respecte aquests productes alimentaris. Ens marejen amb múltiples models, sabors i colors, i sobretot múltiples preus, cada cop més elevats.

Parlaré de 3 productes bàsicament, els quals em foten molta ràbia pel fet que paguem molt més per ells, i realment, no és just.

Iogurts i llet enriquits amb Calci: els productes lactis en general, són molt rics en Calci, un mineral que els nostres teixits (sobretot els ossos) agraeixen. Aquests iogurts i llets als quals s’afegeix Calci, aquest prové d’orígen vegetal, i sorprenentment, els humans gairebé no l’absorbim, de manera que paguem de 0,50 cèntims a 1 € més, per una llet que representa que ens aporta més que un altre i en realitat, fa exactament el mateix. Per tant, no caldria comprar-ne.

Iogurts i llet enriquits amb Soia: la soia és un aliment molt apreciat per els efectes beneficiosos que proporciona al nostre organisme. De fet així ho avalen els consumidors mil·lenaris orientals. Però, des d'uns anys ençà, s’està fent un abús de la suplementació amb soia, de manera que a una nevera normal podem trobar: llet amb soia, iogurt amb soia, tofu, galetes amb soia, sucs de fruita amb soia, etc. Només comentar-vos que la soia és rica en fitoestrògens ( una hormona vegetal) i que aquesta en excés, és tòxica.

Els malanomenats productes “bio”: com els que porten lactobacillus, bifidus etc. Cal conèixer dos aspectes:

Prebiòtics: són aquells que contenen substàncies no digeribles que estimulen selectivament el creixement de certs bacteris de la flora intestinal afavorint diverses funcions de l'organisme. Ex: un exemple són els iogurts amb fibra.

Probiòtics: tot organisme viu que ingerit en certa quantitat pot proporcionar efectes beneficiosos per a l'organisme. Afavoreixen la regeneració i manteniment de la flora intestinal. Ex: els Actimels.

Els iogurts i formatges de per si, ja tenen un benefici important sobre l'organisme, sobretot sobre el nostre sistema digestiu (perquè estan fermentats) , però, només puntualitzar que perquè aquests productes tinguin l’efecte reforçant del sistema immunitari que ens fan creure en els anuncis, ens caldria pendre quantitats industrials d’Actimel al dia ( i també depèn de l'hora del dia, la temperatura en què ho prenguis, etc). I no cal que us digui el preu que tenen, prohibitiu vist l’efecte que poden exercir sobre el cos.

I per últim, us heu preguntat mai perquè després de pendre el cafè amb llet, us apreta quelcom a les vostres entranyes que us fa sortir disparats cap al lavabo?

Molt sensill, els animals adults ( inclòs l’home, eh) no disposem de l’enzim capaç de trencar els enllaços entre les molècules de la llet, o sigui, que no tenim capacitat per digerir la llet, ja que aquesta és un aliment única i exclusivament per a lactants. Exemple il·lustratiu:

Heu vist mai una vaca mamant d’una altra vaca? O una truja mamant d’una altra truja?

Això no vol dir que a tothom li faci el mateix efecte.

CONCLUSIÓ:

No es pot negar que els derivats de la llet són aliments molt bons per a nosaltres, però a vegades, ens deixem endur per la publicitat i ens gastem més diners en un producte que, com més simple, millor funciona. Una cosa és que paguem un producte perquè ens agrada més que un altre, i l'altra és que paguem per quelcom que en realitat, no és. Quin rollu us he fotut!

Bé, ja sabeu una cosa més, que pot repercutir en la vostra economia domèstica, o no.

Fins la setmana que ve!

La mixeta d'Schrödinger

Hola canalla,

Aprofitant que aquesta setmana hem tingut la visita del Pitonissu Natx, ens mirarem l'Astrologia des d'un punt de vista més rigorós. És una mica llarg, però molt interessant.

Què és l'Astrologia? És un conjunt de creences que preten conèixer i predir el destí de les persones, i amb aquest coneixement, pronosticar esdeveniments futurs. Basa tot aquest coneixement en la observació i el moviment dels astres.

Cal diferenciar-la clarament de l'Astronomia, que si que és una ciència, mentre que l'astrologia només és una pseudociència.

L'astrologia, diu que la posició relativa del Sol respecte les constel.lacions del zodíac a l'instant del naixement d'una persona, ens determina el seu signe astrològic.

Conceptes previs:
-El.líptica: és el pla que conté la òrbita de la Terra al voltant del Sol. (un volta sencera és un any)
-Equinocci: dies en què la duració del dia i la nit és igual en tot el món. N'hi ha dos, el d'estiu i el d'hivern.
-Constel.lació: agrupació d'estrelles aparentment properes, que les civilitzacions antigues van unir amb linies formant figures a les quals van posar noms (la majoria relacionats amb la mitologia)
-Eix de la Terra: recta imaginaria que uneix els pols (nord i sud) de la Terra.

Durant el període helenístic, es va fixar el punt zero de l'el.líptica a l'equinocci de primavera, que per aquelles dates era el 21 de març. Segidament, es va dividir l'el.líptica en 12 segments iguals de 30º utilitzant el punt zero com a referència. Així vam tenir delimitats els 12 signes del zodíac.

El 21 de març estava, per aquelles dates, justament entre la constel.lació d'Aries i la de Peixos.

Si l'equinocci estés fixe al 21 de març això seria sempre correcte. Però no és veritat, l'equinocci va canviant degut al moviment de precessió al qual està sotmés l'eix de la terra. Què és això de la precessió? Doncs esteu farts de veure-ho: és el moviment que descriu una baldufa al girar quan el seu eix no és vertical.


[si cliqueu les imatges es mouen]

En el cas de la Terra, una rotació completa de l'eix de la Terra pel moviment de precessió dura uns 26.000 anys. Actualment, l'equinocci de primavera se situa entre les constel.lacions de Peixos i Aquari, pràcticament a tocar a Acuari.

Això ens porta al primer gran error de l'astrologia: una persona que hagi nascut al 5 d'abril, per exemple, segons l'Astrologia és Aries perquè en el moment de néixer té el Sol a la constel.lació d'Aries.

Però això només era vàlid fa 2000 anys. Ara mateix, té el Sol clarament sobre la constel.lació de Peixos. "Que mala suerte..." que diria aquell...

El segon gran error de l'astrologia és que es va "descuidar" dos signes: Ofiuco (la primera quinzena de desembre) i Cetus (entre Peixos i Aries). Perquè? Doncs senzillament perquè, encara que es coneixien des de feia temps, en el moment de muntar tot el "tingladu" estaven lluny de l'el.líptica...

A més a més, l'astronomia ha evolucionat moltíssim ens els últims 2000 anys, s'han descobert nous planetes (Urà, Neptú, Plutó, ...) la precessió o nous objectes celestes com púlsars, quàsars,... dels quals ni se'n considera la possible influència.

I parlant de la possible influència dels astres al naixement d'una persona, per exemple, l'atracció gravitatòria que exerceix el ginecòleg que assisteix al part és unes 6 vegades més gran que la què exerceix Mart...

Resumint, que l'astrologia com a entreteniment d'acord, i moooolt més si ens ho explica el Pitonissu Natx, però no gaire res més...

Osti quin rollo us he fotut!

Apa, a10, 11.