paià sedé ( al Paquito no li agrada )

Aún recuerdo aquella tarde
En que nos conocimos
En la planta del recreo
XZ veinticinco.
Jo estava rodeado
De turistas Venusinos
Tú te hallabas en el fondo
Comiendo langostinos.
I eras bella,
Cómo la estrella mas brillante
De nuestra galáxia.
Me miraste, nos miramos
nuestros cuerpos se rozaron
Y el robot que nos servia
Parecia mas humano.
Se veian mas contentos
Los androides y muntantes
Y esta sensación tant dulce
No la había sentido antes.
De repente comprendimos
Que era lo que nos estaba sucediendo
Y al cabo de un momento
Comprendimos el hechizo
Desciframos el enigma
De la palabra: AMOR

Carles Sitges, Usaraks. De la cançó “Marte sin ti”

La Laiona em va amenaçar de anarse’n amb en Paquito!!!!! Com que el bon pistoler sempre té guardada un bala avui…ta txin ta txan: JEFF BUCKLEY ( dedicat, és clar, a la Laiona).
Conec un mariner de Sant Llorenç de Morunys ( ??!! ) que quan me’l trobo per la muntanya li demano que em recomani música ( quants grups m’ha fet descubrir!). Ja fa temps, em va recomanar un tal Jeff Buckley. El marinerdemuntaya em va dir que estava “pilladíssim “ per la seva música i si un mariner de Sant Llorenç de Morunys t’ho diu, és que ha de ser bo: t’ho creus, t’ho escoltes i punt! O sigui que vaig escoltar en Jeff Buckley. Però en vaig quedar una mica decebut! Quan el vaig escoltar per primera vegada vaig pensar que no n’hi havia per tant. Però a vegades, suposo que us ha passat, els grups que d’entrada sembla que no t’agraden llavors són els què no pots parar d’escoltar. Aixó és el què em va passar amb en Jeff Buckley.
Que jo sàpiga en Jeff Bukley només te al mercat un sedé: “Grace” ( per cert si aixó ho llegeix el marinerdemuntanya que sàpiga que tinc el seu sedé desde fa 7 anys!). També va sortir “Mystery boy ( en directe ) però no estic segur si és oficial o no. Destaca sobretot per la seva veu. Els qui hi entenen diuen que té un registre de fins a quatre octaves. Els que no hi entenem res esclotem un veu que “ puja i baixa”, és melòdica i és fosca, trencada… vaja, que fot el què vol amb la veu. Té una versió de “l’hallellujah” del Cohen que, novament els “experts”, diuen que és la millor gravada fins ara.
És un personatge estereotip del blocpaià: fosc, entregat a l’escenari, deprimit i bla, bla bla. En directe havia de ser una passada. A mi m’agraden els músics que s’hi deixen la pell a cada concert i per la manera que canta i per les imatges que he vist aquest “paio” era dels nostres.
El maig del 97 quan anava a gravar el seu segon sedé s’en va anar amb un dels seus músics al riu a passar la tarda. Se li va girar la truita i es va fotre tot vestit a dins l’aigua. El seu cadàver no el van trobar fins el cap d’una setmana. I ja us ho podeu imaginar: que si suicidi, que si accident… és igual, sigui com sigui, ens hem quedat amb les ganes de poder seguir escoltant coses noves d’en Jeff Buckley.
Apa Laiona, només dir-te que si te’n vols anar amb en Paquito que sàpigues que a ell no li agrada en Jeff Buckley!
Us deixo penjat aquest video que és l'únic que he pogut penjar ja que els altres posava "inserción desactivada por solicitud "?????????????