Segon dia a Tokyo.
Tocava anar a treballar.
Al matí, passejar per l'estació de Shinagawa és espectacular: milers de nipons tots vestits amb tratge negre i un maletí avancen com una massa humana homogènia cap a als seus llocs de treball.
Després de tot un dia de reunions, finalment vem anar a sopar. Vem anar a un yakiniku, que és un tipus de restaurant on totes les taules tenen una mena de barbacoa central on tu mateix et vas coent la carn. El lloc era molt petit, però molt bo. Com sempre, birres i sake per acompanyar.
Sobta molt el contrast, perquè al costat dels grans edificis empresarials, hi ha una petita illa d'edificis petits, que els propietaris no han volgut vendre, on s'hi amaguen tota una colla de restaurants com el que hem anat.
Una altra cosa curiosa de Tokyo són els taxis. Els conductors solen portar uns guants blancs i la porta s'obre automàticament. Tot i que els taxis van equipats amb la última tecnologia per automòbils (navegador, TV, ...) TOTS porten els seients forrats amb una funda de ganxet blanc...
Com que era d'hora i encara no tenia son, vaig anar-me'n a donar un altre volt per la zona. Em vaig asseure una estona per mirar la gent com passava. La majoria sortien de sopar més o menys licorejats i tornaven cap a casa. Em vaig sentir una mica com a la peli "Lost in Translation", lluny de casa i una mica fora de lloc...
Tornant cap a l'hotel vaig pensar en el què m'havia demanat el Pavu, una foto amb l'Arare. Vaig demanar a un home que passava si la coneixia, però li vaig fer por i es va escapar... Al final vaig trobar un gos gegant que demanava no sé què pel carrer, em pensava que ell potser la coneixeria, però tampoc...
Vaig anar cap a l'hotel i a dormir. L'endemà al migdia marxàvem cap a Shangai.
Japonès Paià - Capítol 2
Situació: La franquícia del Negre a Tokio no acaba d'anar bé... l'assessoria externa l'ha cagat (com sempre) tot i que han cobrat una pasta (també com sempre). Per això, el Martí ha hagut de recòrrer a la vella tàctica de canviar el cambrer tipus Manel-estàndard per una xavalita japonesa vestida de col.legiala i de pits generosos. Què li hem de dir per demostrar-li la nostra classe i savoir-faire?
Japonès: " Anata no opai wa oishi desu "
Traducció: " Els teus pits són deliciosos "
Sayonara!
18 comentaris:
t'estas fotent un tip de menjar, eh!!
aquest any, 100!
També es podria vestir el Manel de colegial.la ....
Kerni, ets un crak- catacrac
endavant les atxes que tu si que fots enveja!!!!
Gabi, ets una malalt... Això teu es diria Manelofilia, no?
gabi, aixó de treballar tan, t'està afectant el cervell...(com tu dius)
Querni = Mikimoto del blogpaia.
Burruuuuu! Un senyor amb guants blancs, una porta que s'obre automàticament, sofas forrats amb fundes, tv...segur que et vas ficar en un taxi?
sayonara,querni-san
bon dia tontorron,que collons hi fas aqui tant lluny?
que buscas més "amics"?
que sapigues,que aquets de la foto,son molt més macos que els teus "altres"amics,i segurament tampoc els entens quan et parlan despres de sopar,jo t'aconsellaria que li demanisis al teu amic "xino,fu-manchu"(que és el unic que els pot entendre,per la cara que fan),que et vingues a fer d'interpret,i de pas que vingui el teu amic natx a "liarne uns quans"que em sembla que també és farien amics rapid.
si trobes algun local que estigui bé de preu,ja el pots encarregar,que l'idee d'una franquicia a tokyo,em sembla força interesant,i també apuntat el nom del bar a on vas a "prendre"sake,que igual algun dia m'hi paso.
ja has jugat al patchinco,o com collons és digui?
apa cuidat i fins aviat.
pd.si vols els hi dius als teus nous colegas,que els convidem a fer una barreja per patum.
Hola Martí,
Això del pachinko és la malaltia pura...I a més a més, no sé què hi troben perquè és un joc bastant idiota: quan arribes canvies calers per boles metàl.liques que s'han de tirar a les màquines i llavors tu amb una mena de comandament les has de ficar en un forat. Si ho fiques pel forat bo, et donen més boles metàl.liques... En teoria, no és legal canviar boles per diners (!?!?) però d'estranquis ho fa tothom. Lo més trist és que molta gent s'hi deixa el sou... Em sembla que una màquina d'aquestes al Negre no tindria gaire èxit...
Pagar per ficar boles als forats..... a l'autopista prop de manresa també s'hi juga a aquest joc i segurament més d'un també s'hi deixa el sou!
martí, a mi també em convidaràs a una barreja per patum?? pro que sigui freda, eh!! :)
bon dia laiona,si vens amb el querni i els seus amics de la vila del pingüi,també et convido a una barreja,sino és aixins ,tindrem que parlar de les condicions,com per exemple,una tindria que ser: que vinguis sola.
de totas maneras ja pots venir quan vulguis.
molt currades les fotos de la teva entrada,ja habien inventat les fotos digitals,quan aquets dos tenien cabell al cap?
fins aviat.
Ah! el mític PACHINKO, que pol culo te la .... home tampoc és tant idiota, depen de amb qui juguis!
AH, vale... les Boles Xines.
martí , hi ha un aparell kes diu escàner,,,pro em convides o no?
Ei, si el Martí convida jo també m'apunto!
home, si em convides a mi, al natx no li pots fer un lleig...vaaaa...convida'm!!!
Publica un comentari a l'entrada