Hola paieros,
recordeu que el 26 teniu gran premi. Bé, el gran premi ja sabeu qui se le'n portarà cap a casa. Per no aburrir-me tant, us penjo la foto del circuit per tal de què el podeu estudiar minusiosament a casa dels vostres papes. Penseu en la "xicane"...flis, flas, cop de volant a la dreta, cop de volant a l'esquerra. Us en sabreu sortir?
Tú, home desconegut que mires el blog i no goses dir-ho: apunta't. Hem de ser com a mínim 10. Si t'apuntes abans de dilluns, et deixarem guanyar la volta d'entreno!!!
PAQUITO: PER QUÈ NO VÉNS A FER UNES VOLTETES? TRANQUIL, NO PATEIXIS, JO EM CUIDARÉ DE QUÈ NO ET PASSI RES...
Apalé.
A disfrutar
12 comentaris:
A veure, sinjosele, mira l´hora que és. I de cop apareix la teva entrada.
No m´has ni mentat.
Que sápigues que és la 2ª entrada meva, al vostre Blog, i com que estic amb ELL, notaréu que vaig de sobrat.
Tranquils, algún dia també ho podreu fer. Mira l´hora que és, i mira cóm está la barra.
Peró estic al costat D´ELL.
I a porta tancada, passa algo?
Encara hi han categoríes.
O em dieu hola, o algo, o us faré un lleig i una rebequería,i no us diré res fins dissabte com a mínim, ale.
Collons, que jo també tinc sentiments.
També sóc una personeta, no tot és la meva poténcia muscular, ni el meu físic. De la meva capaçitat çerebral, no en parlem, perqué la teniu més que contrastada. No parlava d´aixó.
Parlava de sentiments.
Tanmateix.
Eguany.
Adhúc.
Ale, el Marti, ja n´ha obert una altre.
Bona Nit a tots, que no m´ho atrrrrapo.
Ei Lluis,
m'has arribat al cor!
Mira que no pensar amb ELL i amb TÚ! Sabent l'hora que era... i a porta tancada. Carai els botiguers del carrer Major, com hi aneu. En canvi els botiguers del Passeig de la indústria ens quedem amb la porta tancada... però de la botiga! Jo voldria seure al costat d'ELL i en canvi m'haig d'estar assegut al costat d'una pantalla
d'ordinador repasant factures...
La vida es dura, el algodón no engaña y no por mucho madrugar solucionas el cambio climático.
Un no botiguer.
Grácies a tots per contestar-me.
Ara existeixo.
Bé, és el terçer blog que m´accepten, i diuen que al la terçera, va la vençuda. Com bé diu el Pavu, el algodón no engaña. O sigui que menos cuento. Jo, escampo la paraula D´Ell, allá on reina el mal,i mira que passava de llarg, peró sé que entre vosaltres hi ha gent malvada, com el Tomás, si, no us feu el longuis, que ja sé que está infiltrat al Blog.
Covards de merda, només el teniu per fardar amb les ties.
El Tomás, us falta pasta per pagar la seva preséncia.
El Tomás, que ho sapigueu, ha estat a casa meva.
El que passa, és que no es podien fer fotos, i no em vaig poder vendre l´exclusiva. De fet, tampoc haguéssim pagat tot l´esparramo.
Tomás, sabiem que els nostres destins es trobarien. Mira cóm és la vida, tant fent-nos el paperot al Negre, evitant fer un quinto junts, per no liar-la, i ens trobem al cyberspacio exterior y yo, que no m´he quitáo ló rúlo de la tócha, hay que ver, y mañana, al mercao, como si ná.
P.D. Encara no m´he mirat bé el vostre Blog, peró he entrat, perqué sé de quina calanya sóu tots plegats.
P.P.D.D. Tomás, surt de l ´armari.
No passa res, si em coneixes.
Tothom té una patinada.
Aquests amics que tú tens aqui al Blog, són molt soferts.
T´ho dic jo, perqué els he vist en estats lamentables.
O sigui, que ves-te fent a la idea, que apart de tú i jo, hi ha més gent que ténen sentiments.
El que passa, és que potser van a a altres hores...................
I mira l´hora que és, i mira l´hora que m´haig de llevar.
Peró está bé.
Així sóc dolent.
alemonanit.
En Tomás també té sentiments, oi tant, però el què passa que no els sap expresar... és que no parla, i hem de parlar sempre per ell. Bé només parla en la franja horària de 5 a 6 de matí, i aquella hora hi ha poca gent que l'entengui...només gent de la nostra calanya.
El Tomás no parla, otorga.
I si parla, calça´t.
Ara mateix, me l´he trobat al Negre, i li he dit que l´he mentat al Blog, i m´ha otorga´t una mirada, que em sembla que ja em puc calçar.
Si s`ha de parlar es parla pero per dir tonteries o coses que no son importants no val la pena malgastar les meves paraules en gent que no te sentiments.
Perque de vida nomes n`hi ha una i las de aprofitar en allo que mes t`agradi i si ho pots fer amb amics millor. La vida
Com deia un sabi, la vida es com una caixe de bombons n`agafes un i no sabras mai de que sera , quin gust tindra, etc.. Cada dia es diferent, i si et semblen tots iguals es que no disfrutes de la vida ets un monotom Bè em sembla que amb aquestes paraules dono per acabada la presencia en el blog(per aquesta setmana).
Estic molt cansat , em sembla que he escrit massa.
Ale pues, haviam lluis s`hi ens veiem i fem un quinto tranquilament, o 2, o 3,... els que calgin.
Sinjosele, jo tambe m`apunto als karts perque sino no hi haura nivell.
APA doncs, amb aquestes paraules es despedeix un que no parla, o igual es que no vol parlar, perque lo dificil no es parlar ,sino saber escoltar, i jo m`haig de sacrificar en escoltar-vos.
ESO ES TODO AMIGOS, A CASCARLA.
LLUIS em sap greu pero quan estic veien el barça no estic per altres coses. Ja ens veurem un altre dia.
Ho podies haver dit abans. I jo sense saber que eres un mestre!
A veure, Sinjosele, si jo sóc un Bic Naranja, tú, ets un Bic Cristal, peró diuen les Sagrades Escriptures, que el Tomás, aquí ón el veus, havía sigut un TiraLíneas, de molt cuidado. Riute´n dels Rotring.
Aixó si, de 5 a 6.
O sigui,que em poso el pelele i el xumet, un parenostre al Tomás, i demá será un altre dia.
I em sembla que fará bó.
tu tomas com no deixis de pendre lo que tomas,ho tens clar.
i no sortis del armari,que a fora esta ple de maricons.
Benvinguts al club dels que parlen poc.
Estic amb tu Tomas, nosaltres la saliva la gastem per altres menesters...
Ja ho deia un cantautor galactic, "Qui parla poc... potser en sap molt, qui parla molt... POTSER EN SAP MASSA!!!
Publica un comentari a l'entrada