Paià Asian Tour - Tokyo (I)

Ohio gozaimasu !

Que en nipó estàndard vol dir "Bon dia".

Ja hi som. Tokyo, la capital de Japó, on conviuen 8 milions de japonesos atrafegats.



El recorregut fins aquí no ha sigut fàcil: primer he agafat un avió fins a París CDG i allà he agafat el que em duria fins a l'aeroport internacional de Narita després de 12 hores més de viatge... Per sort, vaig poder tenir un seient de a la sortida d'emergència (si mai feu un viatge llarg, demaneu-ho sempre, només cal saber anglès) per poder estirar les cames i aixecar-me quan volia...

La diferència horaria amb Berga són 7 hores (més) i vaig arribar que en l'hora local eren la 1 del migdia. Encara que arribis fet pols, no s'ha de caure en la temptació de fer una migdiada, perquè si ho fas, arrossegaràs el famós jetlag tota la setmana.

Nota pel Tomàs: el Jetlag no és cap actor que fa pel.licules de xinos, aquell es diu Jet Li...

Vaig anar cap a l'hotel i lo primer que vaig fer va ser intentar entrar de cop en la mentalitat dels japonesos, i res millor que posar-m en situació:



Si ja ho sé, és una situació idiota, però situació al cap i a la fi...

PD: Laiona, aquesta no compta pel Photographic...

Era la tarda, i no podia fer gaire res més, perquè a les 19:00 haviem quedat per anar a sopar amb uns col.legues nipons. Vaig anar a passejar una estona pels voltants de l'hotel, al barri de Shinagawa.

Shinagawa és un barri on bàsicament hi ha empreses: grans edificis, restaurants de tot tipus i un pilot de japonesos que corren amunt i avall. Aquí hi ha el nou edifici de la Sony. Espectacular per fora i encara més per dins... per flipar!


Ja era l'hora de sopar i vaig tornar cap a l'hotel per trobar-me amb els altres.

Una cosa curiosa dels restaurants japonesos, és que a l'entrada, tenen un aparador amb menjar de mentida perquè et puguis fer una idea de quins plats tenen (i perquè com que hi ha tants kanjis diferents, hi ha simbols que no saben què volen dir ni ells mateixos...). Com més bo és el restaurant, més ben fet és aquest menjar de mentida (fet amb ceràmica o plàstic). Mireu aquí a sota, això és de mentida:


Vam anar a sopar amb els nipons en un restaurant on et fan treure les sabates abans d'entrar (com molts a Japó). O sigui que per si de cas mai hi aneu, porteu uns mitjons sense forats i el peus nets...

Els japonesos estan prims, però no m'estranya... no he anat mai a un sopar d'aquests i he sortit tip... Un altre català que venia i jo, ens vam fotre de gana... No em vull ni imaginar com ho passarien el Gamba i el Joan... bé, com que séiem a terra, almenys el Joan no trencaria cap cadira...

Menjar no, però al beure li foten bé, bé... després d'unes quantes cerveses, sake i sho-chu (una mena de licor) ja no hi havia problemes amb l'idioma, jo parlava japonès perfecte i ells un català que ni el Pompeu (o això ens semblava llavors) ...


I res més, acabat de sopar, ara si, tocava dormir una mica.

Japonès Paià - Capítol 1

Situació: el Martí ha contractat una assessoria externa que li ha dit que lo millor pel negoci és muntar una franquícia de Cal Negre a Tokio. Per la inauguració ens convida a tots i estem seient a la terrassa davant de la Tokio Tower quan passa una xavalita de bon veure. Què li hem de dir?

Japonès: " Kawai, desu ne ! "

Traducció: " Voy paiá ! "

Sayonara i fins demà!