paia sedé

USARAKS ( la veritable història. Vol. I )

Usarak: persona amb molta mala sort. En una entrevista a en Murphy va dir que ell de gran volia ser Usarak, que eren els seus veritables mestres. Aquesta punyetera manera de ser ha mercat molt el caràcter del grup. La banda es forma allà als anys vuitanta a la presó Model de Barcelona on es coneixen els integrants . Tots són una “pandilla” de deliqüents comuns però en el fons grans persones, semi reabilitades i integrades a la societat. Cal reconèixer que la policia, els jutges i els serveis penitenciàris han fet una gran feina amb aquesta tropa.
Els inicis, musicalment parlant, venen d’un grup que es deia “ Jonhy Passagana” i de Usaraks Parade. Bé, hi ha d’altres formacions però no podem anar tant enrere peruquè no acabaríem mai. Recordem que si sumem les edats dels tres membres que queden en actiu sumen mes de tres-cents cinquanta-sis anys. Tot uns dinossaures però carai com toquen. El seu estil va des del pop al rock emprenyat, passat pel sedàs del punk. Amb Usaraks Parade graven tres maquetes casolanes. Qui no les hagi escoltat mai es perd gran part de la història musical del Berguedà . Fins hi tot un crític de música del diari la Vanguardia va parlar del seu talent en una crítica d’un concert dels “ Ja t’ho diré “( ho juro un dia la publicaré). En Carlos Sitges és qui fa les lletres i cançons i aconsegueix el què només els bons poden aconseguir:un estil propi, una manera única de dir les coses. Tenen cançons rebels ( o sigui rock’n’roll). Demostren que per anar contra el sistema no cal pesar mes de cent kilos ,quedar-se calb i cridar a les barricades dalt l’escenari. Només cal saber escriu-re, tenir talent i saber tocar la guitarra ! Però això molta gent no ho sap, sobretot si ets de fòra de Berga i la secció paia sedé ( amb l’ajuda del blog d’en Min) ha decidit fer justícia i ara sabreu qui és l’autèntic rei del rock a Berga.
Van ser els primers a parlar de flamenc al Berguedà. Suposos que devia ser molt fort en una ciutat tant “tancada” com la nostra que de cop sorgissin quatre nois catalans cantant rumbes i escoltat en Camarón. Les rumbes que feien ja els hi agradaria a Estopa haver-les composat ( per cert Estopa encara anaven en bolquers quan això passava)
Us penjo dues caçons del concert de la General tocat el passat dia 1 de juny a la General. En Carlos Sitges ja no hi és. És va morir deu fer uns deu anys.
La primera cançó és una versió dels “ Who”: “ Los chicos estan bién” ( els Usaraks fent versions són també són boníssims). La Rumba es diu “ Berga sur” una història de desamors que passa al carrer del Roser o miilor dir “ a la calle del Rosàrio”.