ENVIAT ESPECIAL DEL BLOGPAIÀ AL CONCERT DE RADIOHEAD

Ja ho veieu, nens, paieros/as, aixi de facil, t'enfundes la samarreta del blogpaia
et presentes a les portes del aconteixement, dius que, poca bronma, que vens de part
del blogmastert i cap dins que hi falta gent!!!
El concert de Radiohead, no va ser un concert, va ser un concertas!!
" Sunidu" collonut, potser un pel baix de volum, repertori a partir de l'ultim cd
i els corresponents exits, bom temps, bona cervesseta... que mes voleu!!
Com a bon fan vaig grabar alguna cançó, pero no us la penjaré pas, si voleu veure o escoltar algo, ja ho sabeu, youtube.com que hi ha molt material, tothom que grava es pensa que qui sap que
te i el 90 % jo incluit, sona una merda i es veu poca cosa.

PAQUITO, ENVIAT ESPECIAL DEL BLOGPAIA AL DAYDREAM FESTIVAL.

MONOPAIÀSEDÉ

Pero oiga, ¿es que no lo ve? ¿no?
Pero oiga, ¿es que no sabe usted? ¿no?
¿No sabe usted que no puede ser un inútil?
¿O acaso es que no se lo cree? ¿o qué?

Y ya no es tiempo de escoger
lo debería Vd. saber
soy el rey

Pero oiga, ¿es que no lo ve? ¿no?
Pero oiga, ¿es que no sabe usted? ¿no?
¿No sabe usted que no puede ser feo?
¿O acaso es que no se lo cree? ¿por qué?

Y ya no es tiempo de escoger
lo debería Vd. saber
soy el rey

Pero hombre, ¿es que no lo ves? ¿no?
Pero hombre, ¿es que no lo ves ¿no?
No puedes intentar beber por un ojo
¿O acaso es que no te lo crees? ¿o qué?

Y ya no es tiempo de escoger
lo debería Vd. saber
soy el rey

Aquí teniu mes rock'n'roll. Aquesta cançó és de les seves mes conegudes. és de les què els fans no perdonem si no la toquen als concerts.Per cert, a aquest concert hi erem els representants de la secció, el gran blogmaster, el gran natx i durant mitja horeta en gran tomashauwk ( o com collons s'escrigui ) que no va poder aguantar la calor i va decidir fotre el camp al cap de 5 minuts d'entrar... és que a Razmataz sempre hi fa molt fred i s'hi va amb anorak...con dos cojones!! A veure si ens veieu que s'hi us hi fixeu bé es veu en Paquito!
Com diuen els mestres: val mes 5 minuts de bon "guitarreo" que mitja hora de solos inacabables...ahí va uno: YO EL REY


rooooock'n'rooooooooolllllll

monopaiasedé

Ja era hora. Per fi he trobat la cançó que marca l'inici de tot.



Apa. Us feu fotre. A aquest blog hi falta moooolt rock'n'roll... i no és una opinió: és una amenaça ( avitualment la solo fé )

PAIASEDE CAP PUBLEMA

Guaiteu quina hora es!!
Ho habeu vist, ho haveu vist!!!
El Sinjo perd totes les energies amb rollos pastiseros i pseudopatumaires
i es descuida de fer el Paiasede, CAP PUBLEMA!!! El suplente de lujo improvitza
alguna cosa per entretenir el personal.


I en epoca postelectoral que menys que presentar un cantautor britanic amb
connotacions politiques, pero amb bones cançons, paieros, paieras...
BILLY BRAGG!!!



Com sempre , Paquito fa el 2x1, oiga!!!



PD-- Corren rumors que el paiasede es farà l'harakiri en public, en saps algo,
Sinjosele???

paià sedé

A lo lejos se ve
la otra orilla ven
no me haré viejo sin ver
la otra orilla.
Veo las fieras correr
correr por ahí
sé que me espera a mí.

La otra orilla. Josele Santiago. Los enemigos

Paieres,

De totes és conegut que en Martí de cal negre, que sembla tonto..., té la mania de passar-se hores i hores flotant... per sobre l’aigua. S’està a la piscina fins que queda arrugat com un paper mollat. Jo em pensava que aguantava aquestes llargues estones a base de fotra-li i als braços , als peus i fortes dosis de voluntat. Doncs resulta que no! Té truco!! I un dels trucs que fa servir és un MP3 submergible que no te’l poses a l’orella però que se sent i s’escolta... la mar de bé! Jo per un defecte de fàbrica haig de nedar, cosa que m’avorreix profundament. També tenia els meus “truquillos” però, és clar, partir-se la caixa al mig de la piscina feia una mica de cante! O sigui que li vaig demanar al Harry si em podia deixar provar aquest prodigiós MP•3 que segons ell només es troba als EEUU i que l’ha aconseguit mitjançant contactes ( Martí prova-ho al E-bay !! ). Era una bona ocasió per escoltar l’últim grup entregat per la meva mula ...ta txin ta txin: Iron and Wine. Quantes coses noves en un dia..i sota l’aigua!
Resulta que al “detràs” d’aquest nom s’oculta un personatge singular anomenat Sam Bean. Hi ha vegades que descobreixes un grup perquè et crida l’atenció una cançó , altres per una entrevista, altres per la portada d’un sedé. Els Iron and Wine em va cridar l’atenció un foto seva. Suposo que tants cabells a la cara... em va cridat moooolt l‘atenció i em va recordar una vegada mes com de malament està repartit el món mundial ( i els cabells )! Després vaig llegir una entrevista i tot seguit a enviar la mula per aquests mons de Déu a buscar el sedé. Doncs mira, el trobo molt bo. És un country alternatiu i, com he llegit en alguna banda, destaca una veu apalancada, fins i tot somnífera. Un so molt “rústic” que et transporta, per exemple, a cal Pagès o al Ragatell. Vaja que és un bon viatge... i el “tio” s’ho grava a casa ell solet. Va tocar a la sala Apolo no fa gaires dies. L’entrevista és feta poc abans del concert després de les proves de so. No sé quin carai de revista americana l’han nombrat sedé de l’any . Quan li pregunten què en pensa contesta que li preocupa mes que tot surti rodó durant al concert i aconseguir el so que ell vol que tots els sedé que pogui vendre. O sigui, un personatge per afegir a la col•lecció de Paià Sedè... i mes després de descobrir-lo dins a l’aigua. Gràcies Harry!
El sedé es diu: Shepherd's dog.


Ah: Afegeixo marcador: Falten 50 dies per el concert d'en Nick Cave a Badalona. La secció del paià sedé hi serà tota en pes...com ha de ser!

PAIÀSEDÉ ( ho confesso...)

Si senyor, jugada típica del Sinjo, primer esvera el galliner i acte seguit deapareix!!!
Diu que es a Madrit, a una fira de no se que... com si no sabessim que s'hi va a fer a les fires!!! En fin...
No sé si es perque es cuaresma, temps d'abstinencia, perque es hivern, trist, melancolic, que vull fer una confessió...
Ho sento... m'agraden els... PET SHOP BOYS!!!
Tampoc fins al punt d'anar als seus concerts, de tenir tota la seva discografia,( de fet nomes en tinc un) d'estar al cas del que fan.. pero anys enrera va caure a les meves mans el recopilatori Discography i el vaig trobar un sede rodó ( obviament) Si parlem de cançons POP , curtetes, melodiques, ballables, amb "estribillus" rodons i enganxosos, el trobo un sede potent. Es un notable resum dels singles de la seva primera epoca.
He triat un dels seus primer hits, el recordeu o encara no havieu nascut??



Sé que no estic sol, sé que no soc l'unic, se que també teniu coses per confessar, els nostres pecats no son tan greus i poden ser absolts. Germans, podeu acudir al paiasedé i confesar els vostres secrets mes intims, s'us aplicarà la corresponent penitencia, parenostres, aves marias, algun rosari pels casos mes greus , sereu absolts i us sentireu recomfortats!!!
PD- Ah, cuan era petit era fan d'en Roberto Carlos, no el fumbolista, el del gato que estava triste i asul.... i em va arrivar a agradar una cançó de la Laura Paussini, Es greu DR: JOU???


LA CANÇÓ DE LA SEUMANA.
Mira, com que no hi tinc el jefe aprofito i faig el 2X1 com al Supeco!!

Cuan una cançó m'agrada soc perillós, esmorzo, dino, sopo i dormo amb ella fins que la gasto, no us passa?? Una de les ultimes es una dels Babyshanbles, no els coneixia, nomes sabia coses del matat del Pete Doherty i la Kate Moss pels diaris. S'em va enganxar, aquest riff de guitarra en plan Kinks i aquest "estribillu" em va durar mes d'una seumana.

Que la disfruteu!! "... on delivery.. la, la, la ..."





PD2- Em sap greu no haver pogut venir a la festa blogpaiera, i aixó que tenia el "traje" preparat, una samarreta dels Queen que em quedava la mar de bë!!!

T'ALUEGO LUCAS!!!

paià sedé ( ui, ui)

Tal i com està el pati crec que és una bona cançó per dedicar a la penya!

paià sedé (edició del poble)

Hola, hola, hola soc Joaquin Lucky Strike des del més enllà i parlant català.
Estimats paieurus ara que ja tenim logo només ens falta 1 cosa: MUSICA DEVRITAT i no aquests mindundis que ens presenten cada dimecres els Zipi Zape del Paià Sedé i que no els coneix ni sa mare.

PAIASEDE ( Bienvenidos al camarote de los hermanos Marx )

" En mi pueblo celebraron
ayer noche un gran banquete,
pero a mi no me invitaron,
me dijeron Anda y vete!! J. Santiago " la paella".

Hola. hola, hola, m'apunto al bombardeo de paiassedes, faltaria mas!!!

Improvitzarem un tribut a un dels grans, o no, no se si es raro, si ven, si s'ha suicidat,
me importa un bledo!! No podem passar una seumana mes sense parlar de Tom Waits.

Si senyor, desde els seus principis country-jazzistics fins els seus ultims treballs un toc mes experimentals , l'obra d'en Waits es per treures el barret.

Per cert , VULL VEURE EL TOM WAITS EN DIRECTE!!! , ja vale deSpringsteens, bonos, micks jaggerts, coño, porteu al Tom Waits a Barcelona!!!, si li fa por volar, cap publema, el Sinjo i jo mateix el passem a recollir amb la furgona de Cal Vilà, hem dit!!!.
Hem sembla haver sentit que a les Balears hi ha una especie de plataforma que monten un festival amb el titol de Waiting for Waits reclamant la presencia del susodicho al nostre pais, desde el paiasede els hi fem costat VOLEM VEURE EL TOM WAITS EN DIRECTE!!!.

Be, com que aquesta seumana teniu prou feina, anem per idem.

3 pindoles.

1ª- La tipica. Downtown train, una de les mes conegudes cançons d'en Waits





2ª Temtation, Gran cançó, mediocre videoclip.




3- Algú canta a la dutxa??? En Waits no nomes ho fa , sino que es porta la dutxa a l'escenari.
Aquesta cançó es susceptible de cantar en una borratxera, o sigui que podria ser la triada per la secció paiasede per interpretarla en una bonica performance a la propera festa del blogpaia, aixó si, despres re regar-ho tot convenientment amb generoses dosis de San Miquels. Estais avisaos.



Esto es todo amigos , que entre el siguiente, pero recuerden, antes de entrart, dejen salirt!!


PD1 Carmen, un beso (negro)
PD2 Gabi, tambe estic una mica de tu, gelós, tu estas una mica de mi???.

Paia Sedé (Brindis)

Podría hacer daño
el agua y no el licor.
Podrían los años no
pasar factura al portador.
Podría ser pero no.
No tenemos cura
ni encontramos otra opción,
así que entremos al mesón.

De la cançó "Brindis". Josele Santiago, Los Enemigos.

Hola amics, com que veig que la parròquia blogpaiera està dividida entre els qui els hi agraden els grups raros-que-no-els-coneixen-ni-a-casa-seva i els qui els hi agraden els cantautors-populars-bajabragues-què-compromès-que-estic, avui parlarem de la unió perfecte d'aquests dos conceptes. I com moltes vegades passa, el total és més GRAN que la suma de les parts.

I aquest és precisament el cas de MANOLO KABEZABOLO, el primer "punkie cantautor", segons la seva pròpia definició.

Lletres compromeses, amb rerafons social, de denúncia, odes a la drogadicció,... aquest monstre de l'escenari ho toca tot. Té temes tant importants com "El aborto de la gallina", "Vendemelo" o "God save the Queen (ke bueno está este speed)" (un homentage als mítics Sex Pistols).

També ha fet versions antològiques com "Narco" o "Nino Gramo".

Enjoy dramatically!!!

paia sedé ( odio a los number 1 )

Y tu mujer,
que és lo que espera de ti?
Y tu chaval,
que és lo que espera de ti?
Un number one!
Un number one!
Odio a los number one
se acuestan con mi mujer...
mientras yo curro!!

" odio a los number one".Josele Santiago.Los enemigos

Indie suele referirse al grupo que no necesariamente sigue las principales corrientes culturales y producen su música fuera de cualquier influencia. El término "Indie" se relaciona con la actitud del "hágalo usted mismo" y la capacidad de trabajar fuera de las lógicas de las compañías y corporaciones de la industria cultural. También se suele mencionar como Indie a aquellos grupos que están empezando a tocar y no tienen contrato con un sello discográfico; es decir, que solo tocan en fiestas, pubs, etc…
VAUEN?
VAUEN!!
La Laiona demanava un grup que toqués sense guitarra. M’agrada molt que em facis aquesta pregunta perquè feia moolt de temps que no escoltava, ta txin ta txin: Morphine. Aquest grup americà no sé si el coneix poca o molta gent, no sé si venen molts o pocs sedés i tampoc sé si és un GRAN grup de la història (¿???????!!!!!!!! ), dades que a mi m’importen poquissim ( per no dir gens ) però que hi ha gent que creu necessari tenir-ho en compte. Jo no sé com es fa per saber si un grup és GRAN, m’agradaria que m’ho expliquèssiu. Penso que la secció milloraria molt si ens expliquèssiu com es mesura si un grup és un GRAN de la història ( uuuuaaaaauuuu ) o no.
Tornem al tema: Morphine. Estimats paieros, és un grup que regnà dins el panorama indie ( veure definició mes amunt) durant la dècada dels noranta. Jo tinc un sedé que és de la mare del Marc Costa i que me’l va deixar fa mil anys, fet que evidencia que realment venen sedés ( “dato” superimportant!) i fet que també evidencia que aneu alerta alhora de deixar-me sedés perquè tinc el récord de permenència ( “dato” encara mes superimportant)! Aquest trio està format per un saxo, una bateria i un baix elèctric, toma ya! Això si que és minimalisme. I com sempre: “sujetos” que estant bé del cap, matricula d’honor en química…etc. Musicalment: bases de rock peró també “flirtejen” amb alguna base jazzística ( o no ). Comercialment: com he dit abans sé de segur que han venut un sedé. Ara ja no toquen, el cantant la va palmar fa bastant. Un infart dalt de l’escenari…aquestes taquicardies són de por!
Ah! un consell: aquest dissabte compreu el diari el Mundo o l ‘ABC ja que molt pitjor serà comprar el Periòdico: regalen un sedé i un llibre dels QUEEN!!! Juuaaaaa juuuaaaa,juuuuaaaaaaa( QUÈ CABROOOONNNN).

Paiá Sedé (soy un ser humano)

Me enamoré de mi mismo
pero luego me engañé
poniémdome los cuernos
con una mala mujer

Josele Santiago. Los enemigos. De la cançó “Soy un ser humano"




Hola amics. Una setmana més arriba la vostra secció preferida; Paiá Sede

Endavant Carmen;

“Hola corazones en el coño tengo flores “!!!!!

“Soy como la Pantoja, polla que veo, polla que se me antoja”.

“Que electricista ni que electricista, tengo el coño que me echa chispas ...”


Toca escoltar música de la bona, música de Calité!
Ja sabeu que jo només m’escolto Radio 3, i faig veure que llegeixo revistes com rockdelux i tal tal tal ( què guai que sóc).

Però, si parlem de calité autèntica, no podem passar per alt, la mas grande, tant a dins com a fora dels escenaris: JO, CARMEN DE MAIRENA artista coplera i actriu porno en mis ratos libres ( pa lo que quieras, guapo). Soy la diosa de la silicona y el cante nacional: “Tengo tó el poderío en el coño metio”.

Hago versiones de la mejor copla española. “Soy como las de Logroño, polla que cojo polla que me refriego por el coño”.

Me muevo en el escenario cómo pez en el agua, “disfruto como un enano, con una polla en cada mano” y tengo un cuerpazo que es la envidia de muchos y muchas. “Todo lo que tengo de morro lo tengo de potorro”.

I en aquest bloc hi falta nivell, hi falten grandes de la música ( no tantos grupos que no los conoce ni su puta madre y mas monstruos de la música, vease Concha Piquer, Lola Flores, Juanito Valderrama, Antonio Molina, etc.). Coño! Nadie como ellos ha sabido crear arte de verdad, derrochar talento y estilo; por ejemplo: “Yo tengo mucho glamour porque me ambiento el coño con ambipur”.

Y entre copla y copla, te saco la manguera! Coño!

Ya sabeis que “soy Puta, pero mi coño lo disfruta”













I no oblideu mai que: “En boca cerrada no entran moscas, entran pollas como roscas"

Paia sedé ( no me caigo bién)

No me caigo bién
Me caigo mal.
Levántame.
No me siento bién
Me siento mal.
Levántame.
Ni me encuentro bién
Ni me encuentro mal.
Así que buscame.
Tú que te caes bién
Y que sabes porqué
Tú qué te encuentras bién
Enseñame!

Josele Santiago. Los enemigos. De la cançó “ no me caigo bién”.


Si teniu ganes d'escoltar una bona guitarra rock'n'rollera ta txin, ta txin: Jon Spencer Blues Explosion!. Cada vegada és mes difícil entrar en un local i escoltar una bona guitarra, l’electrònica se’ns menja, fet que em sembla collonut, però com a romàntics que som, ens agrada de tant en tant sentir el so estrident d'un rocker fent el capullo amb el seu instrument ( bé, de gent que fem el capullo amb l'instrument en som uns quans, valgui per instrument qualsevol cosa susceptible d'agafar-se amb els cinc dits de la ma!). Repeteixo: Jon Spencer Blues Explosion!
Aquest “trio” van ser els abanderats de la “retornada” moguda New Yorkina dels anys 90. També toquen sense baix! I fan una revisió blusera molt personal. A mi em deiverteixen. Trobo que és un grup “catxondo” i com que no tinc gaires ganes de dir res mes, us penjo dos videos perquè disfruteu. Ah, un consell, quan els escolteu moveu les grenyes amunt i avall com “possesso”. Jo ho faig i us granteixo que encara us divertireu mes!
I com diu el gran Pavo: Lo bueno si es breve dos veces breve y si no... mejor que sea breve” ( o algo així!)

PAIASEDE ( edició d'emergencia)

" En un mar de horas extras
es donde veranea papá
bajo un sol fluorescente
vuelve a hacer las cuentas cuadrar " J. Santiago " Hasta el lunes"

Hola, hola!! Paierus i paieras!!!.
Davant l'absencia per 2ª seumana consecutiva del nostre estimat botiguer
i col-laborador Sinjosele ( ja se sap..., final de mes..., repasar factures...,
cuadrar balanços..., vamos hacer las cuentas cuadrar.)entra el suplent d'emergencia.
Seré breve.

Serà una ediciò especial d'agermanament entre musica i "fumbol", una especie
d?homenatge a la secció veina GOLPAIA ( aplaudiments, si us plau) Al grano.

Començarem per una cançó ( al paiasede no hi han temas, hi han cançons, collons)
de La Granja, uns mallorquins que no se si son vius o morts, si encara toquen o han plegat, si son mallorquins o ja son alemanys.
Una cançó dedicada aETO'O ( su jugador favorito ) M'agrada.
Us penjo aquest videu per la musica no pels gols, culés, mes que culés, pero, buenu,
tambe podem somiar amb el que passarà cuan el Samu torni d'Africa.

Com diria el blogmonster: Endavant videu!!!





El segon es dels Planetas, "el artista madridista" ( al Sinjo ni li agraden,
diu que no s'enten mai res del que diuen i quizas no le falta razón al chaval.
Per si decanses, us poso l'estribillo, apa tots al karaoke!!
" porque ya esta aqui el artista madridista,que los arbitros le pitan casi siempre a favor..."
Per cert qui es l'artista madridista, Raul?? Ultragueño?? Amancio??
Se admiten apuestas!!

Gol de los Planetas.



I per acabar un himne.
El van fer per un mundial, em sembla.
Es de la selleció anglesa, si, si els cafres!!!
Es dels meus "aprasiats" New Order, no es de les seves millors cançon, pero, buenu.

Ja m'els imagino als fumbolistes anglesos al bar de l'hotel de concentració pinta va,
pinta ve... "We're singing for England.." Vinga farres.

A veure si els tontaines de la sellecció espanyola, ja que no guanyen mai res ( com els anglesos)
al menus" es monten unes bones festes!! Burrus!!!!

Sing with me, please.



I con esto y un bizcocho,
hasta mañana alas ocho.
Au revoire!!!

PD- Que us pensaveu, que no sabia penjar videus??? Ja,Ja,Ja!!!
Un saludu al granjer i no diguis res a "dingu".

Joder, semblo el Rubianes, quina barreja d'idiomes, coño!!!

minutos musicales

Estamos a la espera de la aparicion de paiasede, permanezcan atentos a sus pantallas!
De mientras, unos minutillos musicales!!"

http://youtube.com/watch?v=UX2Dr8ghqhI

http://youtube.com/watch?v=U834jo15hQM

El primer son Love of Lesbian (LOL ) van tocar a Manresa la seumana pasada, no es la seva millor canço, pero la xavalita ben be s'ho val!!

El segon es rock català!! si, si, el Kiko va neixer a Figueres, va por ustedes , maestros!!!!


PERMANEZCAN ATENTOS A SUS PANTALLAS. PERMANEZCAN ATENTOS A SUS PANTALLAS, PERMANEZCAN.........

paià sedé ( al Paquito no li agrada )

Aún recuerdo aquella tarde
En que nos conocimos
En la planta del recreo
XZ veinticinco.
Jo estava rodeado
De turistas Venusinos
Tú te hallabas en el fondo
Comiendo langostinos.
I eras bella,
Cómo la estrella mas brillante
De nuestra galáxia.
Me miraste, nos miramos
nuestros cuerpos se rozaron
Y el robot que nos servia
Parecia mas humano.
Se veian mas contentos
Los androides y muntantes
Y esta sensación tant dulce
No la había sentido antes.
De repente comprendimos
Que era lo que nos estaba sucediendo
Y al cabo de un momento
Comprendimos el hechizo
Desciframos el enigma
De la palabra: AMOR

Carles Sitges, Usaraks. De la cançó “Marte sin ti”

La Laiona em va amenaçar de anarse’n amb en Paquito!!!!! Com que el bon pistoler sempre té guardada un bala avui…ta txin ta txan: JEFF BUCKLEY ( dedicat, és clar, a la Laiona).
Conec un mariner de Sant Llorenç de Morunys ( ??!! ) que quan me’l trobo per la muntanya li demano que em recomani música ( quants grups m’ha fet descubrir!). Ja fa temps, em va recomanar un tal Jeff Buckley. El marinerdemuntaya em va dir que estava “pilladíssim “ per la seva música i si un mariner de Sant Llorenç de Morunys t’ho diu, és que ha de ser bo: t’ho creus, t’ho escoltes i punt! O sigui que vaig escoltar en Jeff Buckley. Però en vaig quedar una mica decebut! Quan el vaig escoltar per primera vegada vaig pensar que no n’hi havia per tant. Però a vegades, suposo que us ha passat, els grups que d’entrada sembla que no t’agraden llavors són els què no pots parar d’escoltar. Aixó és el què em va passar amb en Jeff Buckley.
Que jo sàpiga en Jeff Bukley només te al mercat un sedé: “Grace” ( per cert si aixó ho llegeix el marinerdemuntanya que sàpiga que tinc el seu sedé desde fa 7 anys!). També va sortir “Mystery boy ( en directe ) però no estic segur si és oficial o no. Destaca sobretot per la seva veu. Els qui hi entenen diuen que té un registre de fins a quatre octaves. Els que no hi entenem res esclotem un veu que “ puja i baixa”, és melòdica i és fosca, trencada… vaja, que fot el què vol amb la veu. Té una versió de “l’hallellujah” del Cohen que, novament els “experts”, diuen que és la millor gravada fins ara.
És un personatge estereotip del blocpaià: fosc, entregat a l’escenari, deprimit i bla, bla bla. En directe havia de ser una passada. A mi m’agraden els músics que s’hi deixen la pell a cada concert i per la manera que canta i per les imatges que he vist aquest “paio” era dels nostres.
El maig del 97 quan anava a gravar el seu segon sedé s’en va anar amb un dels seus músics al riu a passar la tarda. Se li va girar la truita i es va fotre tot vestit a dins l’aigua. El seu cadàver no el van trobar fins el cap d’una setmana. I ja us ho podeu imaginar: que si suicidi, que si accident… és igual, sigui com sigui, ens hem quedat amb les ganes de poder seguir escoltant coses noves d’en Jeff Buckley.
Apa Laiona, només dir-te que si te’n vols anar amb en Paquito que sàpigues que a ell no li agrada en Jeff Buckley!
Us deixo penjat aquest video que és l'únic que he pogut penjar ja que els altres posava "inserción desactivada por solicitud "?????????????

paià sedé ( som del berguedà inclouent !!)

Por favor:
El museo de arte contemporáneo?
Por favor,
El museo de arte contemporáneo?
Por favor,
El museo de arte contemporáneo?
Pá dónde queda?

Por favor,
No crea que sea por amedrentarle,
Por favor,
No crea que sea por amedrentarle,
Pero no,
Pero no me hable
De museos de arte contemporáneo.

Ay señora,
Dejese de museos de arte,
Ay Senyora
Dejese de museos de arte,
Dejese de museos de arte contemporáneo
Y vengase conmigo a la era!

Josele Santiago, Los enemigos, La era, del sedé Sum Sum corda.

Com que he fet molta bondat els reis mags de l’orient m’han deixat, a banda del tortell, l’últim sedé dels Antònia Font titulat “ coser i cantar”. Els reis, que ho veuen tot, em deuen haver vist amb les dents molt llargues ja que aquest sedé és d’un “ apalanque que pa qué” i com que són mags i ens estimen molt, me l’han portat per tal de què me l’escolti ( evidentment ) i poder calmar l’ “alien” que no para de tirar cosses!
Dels Antònia Font ja en vam parlar una vegada, no he pogut trobar el dia, si algú pot recuperar la crònica em feria un gran favor ja que no recordo si m’agradaven o no. Ja m’ho fereu saber.
El sedé està gravat amb una orquestra simfònica ( ??!! ), concretament la de Bratislava dirigida per un tal Miquel Àngel Aguiló que és el que ha fet els arranjaments per l’orquestra . Suposo que té un mèrit de collons montar un “tinglado” d’aquestes magnituds però...jo què voleu que us digui... Que se’ls hi han acabat les idees? Espero que no! A mi els sedés d’Antonia Font ja m’agradaven de la manera que estaven gravats. Diu en Paquito que toquen a Sant Cugat amb l’orquestra de la ciutat: Jo penso, n’estic convençut, que en Joan Miquel Oliver ha volgut fer aquest sedé per tal de què el seu cantant, en Pau Debon, s’estigui quiet i no faci els saltironets que acostuma a fer dalt de l’escenari i que tant nerviós em posen! Gràcies Sr. Oliver. Segurament per aquest motiu ( i per molts d’altres ) ens veurem a Sant Cugat.
Apa, pandilla de maleducats, vaig a treballar que el botiguer es troba en plena campanya d’arxiu i té la botiga plena com un ou.

paià sedé ( és un món...)

"Nadie me quiere
ni se preocupa por mi.
Nadie me quiere
ni se preocupa por mi.
Pero no importa
bailo rock'n'roll
pero no importa
bailo rock'n'roll.

Nobody love me
event worry about me
Nobody love me
event worry about me
But I don't mind
dancing rock'n'roll
but i don't mind
dancin rock'n'roll.
Josele Santiago. Los Enemigos. "Nadie me quiere". Boníssima.

Jo no tinc la culpa de què els botiguers durant aquesta época de l'any haguem d'anar de putu cul per tal de què el poble pogui satisfer les seves necessitats consumistes. No em queixo, al contrari, però si tinguèssiu una mica de idea del què significa treballar entendrieu que no puc estar per la "labor" durant uns quants dies. O sigui, que si el Blogmaster em vol substituir que ho faci però demostrarà una vegada més la seva manca de sentiments i, el què és mes greu, el seu poc esperit Nadalenc. Jo us ho he dit sempre, el blog master és un explotador...tots els que fem una secció no hem vist un putu duro i ell... gràcies a nosaltres s'ha comprat una Wii. I encara no ens ha convidat! Feia dies que no entrava al blog, avui us visito i què em trobo: que em volen fotre a fora!! Gràcies a la Laiona ( que et dec en Jeff Buckley, ja ho sé,però no et mareixes qualsevol crònica! m'hi haig d'esmenar molt!!) m'adono una altra vegada que aixó és un món d'enveja! Però és clar: ningú té collons de dir-ho a la cara. Covards: si em voleu substituir parleu ara o calleu per sempre.
Doncs mira, mentre penseu què feu amb aquest pobre desgraciat us deixo una cançó de l'últim sedé de Radiohead anomenat "In Rainbows" que penso que està molt bé!Aquest sedé us el podeu descarregar de la seva pàgina oficial en format digital i pagar el què us assembli o bé podeu anar a l'e-mule o bé dir en Paquito que us el gravi. Jo no us ho feré pas! Hi ha gent que pensa que això de poder descarregar el sedé de la seva pàgina oficial és una bona estretègia comercial...bla, bla, bla. Suposo que ser bo vol dir això: tenir sempre capacitat per sorprendre!Tant se val,feu-ho com volgueu però sobretot aconseguiu aquest sedé ja que penso que no us deixerà indeferents. Jo el trobo boníssim. És del tipus de grups que ens agrada: grups foscos. És un sedé gris: Sí, què passa amb el gris?! Un color que va bé amb tot. Un color que equilibra. És en mig de les alegries i de les penes, de l'eufòria i de la depre, dels amics i dels enemics! O sigui que et fa oblidar durant una estona de quina banda t'ha tocat estar. I no em feu dir de quina estic en aquests moments.Doncs va us ho diré: De la que vull... o de la què puc. I vosaltres? Ara que els meus companys de blog em claven ganivetades per l'esquena me'l poso una i altra vegada i així, juntament amb una bona ampolla de vi, m'oblido que l'esperit Nadalenc no té cabuda dins aquest blog. Quina decepció!
Apa, que la puta forca us acompanyi!

paia sedé ( no som "ré" ! ?)

... sólo me dán miedo
las monjas, el agua y los niños...
el epitafio que buscabas:
“te estoy esperando...!”

Josele Santiago. Los Enemigos. De la cançó “Miedo”

Si aquesta setmana tothom parlava d’un senyor americà de 58 anys que toca la guitarra (la qual no se sent ) i fa rock’n’roll, nosaltres parlarem de dos nois joves catalans i que toquen poc la guitarra ( però quan ho fan sí que se sent) doncs, senyores i senyors, els dos catalanets fan: TEEEEEEEECNOOOOOOOO!!!!! TA TXIN TA TXIN amb tots vostés i directament des del barri del poble nou de Barcelona: The Pinker Tones.
Apa, ho sigui que ens tornem a posar la disfressa d’”enderock” i tornem a parlar d’un grup català ( per què després em diguin que no se’m veu la barretina!)
Aquests “xavalitos” trionfen a EEUU i a Japó,França Alemenya... (i a Catalunya encara treiem la banya!!) i segons la seva biografia oficial van coincidir un dia en una papereria i des de llavors no es van separar ( i és que la papereria uneix a les persones). Es diuen Mister Furia i Professor Manso.
Aquest grup fa música electrònica, música que segons algunes persones, no agrada a ningú. Doncs “mentira”:als de la secció del “paia sedé” de tant en tant ens agrada moure “l’esqueleto” i ens marquem unes sessions de “bailoteo” que ni ...
Ja sabeu el què passa a aquest país: mentre uns treuen la banya d’altres reben el reconeixement internacional! I aquí són relativament poc coneguts. No els deixem escapar que marxin els altres però aquests no! Des de el blogpaia reben tot el nostre suport .
Són pura energia us els recomano al 10000%. I la base sempre és electrònica ( o gaire bé sempre) filtren altres estils i això per mi els fa tant bons i explusius. Els seus sedés es venen a tot el món i a la última gira americana fins i tot el New York Times en parlava!
Apa i si voleu entrades pel Bruce no us preocupeu que encara en queden a la WEB...per sort el marketing no és infalible! ( ni el Bruce tampoc ).

paia sedé ( dues tasses!!)

Apalé... és que aquests dos nois ho fan tant bé!