PAIA SEDÉ ( GRANS DEL ROCK VOL I . Eels)

Piltrafes,
Eels és dels “sujetos” que ens agraden: és d’aquells personatges foscos que a la vida els hi ha passat de tot, o gaire bé tot. Aquest xicot resulta que és el fill d’un conegut científic americà, però ell de ciència es veu que no n’ha volgut aprendre mai… bé, suposo que una part de la química sí que li ha interessat ( la part que agrada a tothomm, és clar). Durant un temps va “reinar” a les llistes de Rock alternatiu americà. Jo el vaig descobrir quan en una critica de l’ Hidalgo que afirmava que era el millor concert de l’any a Barcelona ( ma o meno 4 o 5 anys ) . Al llegir la crítica li vaig comentar al repelent del meu assessor musical i, és clar, ell ja tenia sedé baixats de l’e-mule, sabia tota la biografia, etc, etc, etc. És que el meu assessor musical és moooolt repelent. De música ho sap tot. Fins hi tot sap tocar la bateria!!!
Al pobre Eels a l’any 96 se li va morir el pare, al cap de dos anys se li va suïcidar la germana i al cap de tres la seva mare es morí de cancer. No està malament. Després d’aixó ja ho us podeu imaginar per on van els tiros… doncs no!! Les seves cançons trensmeten optimisme i són cantics a la vida. Què bonic que és l’Eels. O sigui, aviam si n’apreneu. Mes dades interessants: el gran Tom Waits apareix al seu últim sedé, o sigui, que si el gran Tom Waits creu que ha de cantar amb el Senyor E ( com se’l coneix) el minyò algina cosa deu tenir. I l’altre és que segur que heu escoltat una cançó seva: “ I like birds” que sortia en l’anunci de no sé quin collons de centre comercial.
Apaleé. Sessió triple de Eels ( en penjeria 1000 de videos d’aquest fenomeno).