tancat per baixa gastrointestinal
31 de juliol 2007
L'ACUDIT DE LA SETMANA
Un home tenia 3 novies i no sabia amb quina casar-se, així que per resoldre el dilema els hi va donar 3000 € a cadescuna, per veure que feien amb la pasta.
La primera va agafar tots els calers i se’n va anar a la peluqueria. Es va fer la manicura, la pedicura i es va tallar i tenyir el cabell. Despres se’n va anar de shopping i va comprar tot de roba i joies luxoses.
“Ho he fet per tu” li va dir quan el va veure, “Desitjo estar ben guapa per tu, perquè t’estimo”
La segona va agafar els calers i va comprar un equip stereo, un rolex d’or de senyor, un reproductor de cd’s portàtil i unes corbates caríssimes. Quan el va veure li va dir:
“T’he comprat tot això perquè t’estimo moltíssim”
La tercera va invertit tots els diners a la borsa. Va doblar el seu capital, llavors en va agafar la meitat i va reinvertir la resta, retornant-li els 3000 € que li havia donat.
“He invertit tots els diners per tu I els he doblat, et torno els que m’havies donat I reinverteixo la resta pel nostre futur, perquè t’estimo bojament”
L’home va analitzar curosament tots i cadescun dels comportaments, sospesant tots els pros i contres de cada noia.
I després de pensar una bona estona, va decidir casar-se amb...
.......................................................................................
.......................................................................................
.......................................................................................
.......................................................................................
.......................................................................................
¡ LA QUE TENIA LES TETES MÉS GROSSES!!
Perquè així som els homes: amb dos cullons!!
La primera va agafar tots els calers i se’n va anar a la peluqueria. Es va fer la manicura, la pedicura i es va tallar i tenyir el cabell. Despres se’n va anar de shopping i va comprar tot de roba i joies luxoses.
“Ho he fet per tu” li va dir quan el va veure, “Desitjo estar ben guapa per tu, perquè t’estimo”
La segona va agafar els calers i va comprar un equip stereo, un rolex d’or de senyor, un reproductor de cd’s portàtil i unes corbates caríssimes. Quan el va veure li va dir:
“T’he comprat tot això perquè t’estimo moltíssim”
La tercera va invertit tots els diners a la borsa. Va doblar el seu capital, llavors en va agafar la meitat i va reinvertir la resta, retornant-li els 3000 € que li havia donat.
“He invertit tots els diners per tu I els he doblat, et torno els que m’havies donat I reinverteixo la resta pel nostre futur, perquè t’estimo bojament”
L’home va analitzar curosament tots i cadescun dels comportaments, sospesant tots els pros i contres de cada noia.
I després de pensar una bona estona, va decidir casar-se amb...
.......................................................................................
.......................................................................................
.......................................................................................
.......................................................................................
.......................................................................................
¡ LA QUE TENIA LES TETES MÉS GROSSES!!
Perquè així som els homes: amb dos cullons!!
30 de juliol 2007
Gol paià
Hola paieros!
- Fa calor.
- No tenim notícies interessants.
- Encara no faig vacances.
Aquestes podrien ser 3 raons de pes per acabar la secció aquí mateix. Però no! Sempre hi ha alguna notícia per comentar, em sembla.
Futbol. El Barça ja guanya. L'Henry ja falla penals. Ha marcat l'Etoo? No sigueu renegats...
Le Tour. Contador guanya el Tour. Què s'ha pres? Tard o d'hora se sabrà...
Curling. No hi ha novetats. Ja us entreneu canalla?
Bé, em sembla que per avui ja m'ho he currat prou. Tinc la neurona bastant encallada. Però em temo que no sóc l'únic...
- Fa calor.
- No tenim notícies interessants.
- Encara no faig vacances.
Aquestes podrien ser 3 raons de pes per acabar la secció aquí mateix. Però no! Sempre hi ha alguna notícia per comentar, em sembla.
Futbol. El Barça ja guanya. L'Henry ja falla penals. Ha marcat l'Etoo? No sigueu renegats...
Le Tour. Contador guanya el Tour. Què s'ha pres? Tard o d'hora se sabrà...
Curling. No hi ha novetats. Ja us entreneu canalla?
Bé, em sembla que per avui ja m'ho he currat prou. Tinc la neurona bastant encallada. Però em temo que no sóc l'únic...
27 de juliol 2007
enhorabona "campions"
aqui teniu la magnifica copa,que van guanyar l'equip de volei de la colleta.
espero que la vingueu a recollir-la, que encara us guardo la del segon lloc,de no sé quin any,per carnaval.
Video Paià
Hola canalla,
La publicitat actual és massa confusa?
Si recordem segons quins anuncis de cotxes o de colònies, segurament respondrem que si a la pregunta anterior:
- Per anunciar un cotxe fan sortir una mà que es mou al ritme del vent o un nen que crida fins que està a punt de rebentar-li el cap...
- Per anunciar colònies, sempre ha de sortir un tiparracu o tiparraca fent l'idiota amb cara de com si intentessin trobar l'arrel quadrada de 64, en un desert o un penya-segat amb el mar a darrera, mentre una veu en francès diu alguna estupidesa inintel.ligible i el nom de la colònia en qüestió...
Però vaja, tot i que la majoria de publicistes sembla que vagin torrats quan han ideat aquests anuncis, encara els podriem considerar éssers humans més o menys normals.
Ara bé, quan ens trobem amb una cosa com la que veurem a continuació, hom es planteja seriosament si l'anunci l'ha pensat una persona o un ximpanzè drogat.
Doncs no és obra de cap primat, és purament made in Japan (estan bojos aquests nipons)...
La publicitat actual és massa confusa?
Si recordem segons quins anuncis de cotxes o de colònies, segurament respondrem que si a la pregunta anterior:
- Per anunciar un cotxe fan sortir una mà que es mou al ritme del vent o un nen que crida fins que està a punt de rebentar-li el cap...
- Per anunciar colònies, sempre ha de sortir un tiparracu o tiparraca fent l'idiota amb cara de com si intentessin trobar l'arrel quadrada de 64, en un desert o un penya-segat amb el mar a darrera, mentre una veu en francès diu alguna estupidesa inintel.ligible i el nom de la colònia en qüestió...
Però vaja, tot i que la majoria de publicistes sembla que vagin torrats quan han ideat aquests anuncis, encara els podriem considerar éssers humans més o menys normals.
Ara bé, quan ens trobem amb una cosa com la que veurem a continuació, hom es planteja seriosament si l'anunci l'ha pensat una persona o un ximpanzè drogat.
Doncs no és obra de cap primat, és purament made in Japan (estan bojos aquests nipons)...
Endavant video:
26 de juliol 2007
MEZCLAILLO PAIA
< 
BE per si algù no s`adonat, ja som a l`estiu, i per aixo avui parlarem d`una cosa refrescant. Per que les tardes d`estiu, desprès d`un bon apat, s`assimilen millor amb un bon gelat.
De gelats n`hi han de tots els gustos i formes, pero avui l`ho que ens interessa es parlar d`un mitic entre els mitics gelats.
EL FRIGODEDO...
Qui no s`ha menjat mai un frigodedo? (ehh..)
Jo si... i tu.
Be per qui n`ho s`enrecordi com era, era un gelat de pal amb forma de ma tancada menys un dit (el que hi ha entre el pulgar i el dit del cor) com la de l`estatua de colon que senyala cap a ...mmmmnnmm
Aquet gelat o polo, tenia un gust de maduixa inconfundible.
El frigopie, el germa de gel del frigopie, va neixer fa molt anys i va estar en les llistes de greatest hits gelaters pels segles dels segles.
Quan va començar a comercialitzarse competia amb un altre classic el tiburòn,un gelat d`un extrany color blau i el gust encara mes extrany, però estava bonissim.
Pero amb els anys la empresa frigo arisso-corp. , va començar a renovar la carta de gelats, despres d`un temps que no es va sapiger res del frigopie va apareixer els frigodedeos de sabors varis(taronja, llimona, cocacola y maduixa) pero van desapareixer en poc temps.
Be mes o menys he explicat una mica de l`historia d`aquet mitic gelat, espero que us hagi (un brindis) agradat i si no que us dongin pel c... amb un frigodedo.
Apalee.
P.D. als comentaris digeu gelats mitics, per 25 pts.
BE per si algù no s`adonat, ja som a l`estiu, i per aixo avui parlarem d`una cosa refrescant. Per que les tardes d`estiu, desprès d`un bon apat, s`assimilen millor amb un bon gelat.
De gelats n`hi han de tots els gustos i formes, pero avui l`ho que ens interessa es parlar d`un mitic entre els mitics gelats.
EL FRIGODEDO...
Qui no s`ha menjat mai un frigodedo? (ehh..)
Jo si... i tu.
Be per qui n`ho s`enrecordi com era, era un gelat de pal amb forma de ma tancada menys un dit (el que hi ha entre el pulgar i el dit del cor) com la de l`estatua de colon que senyala cap a ...mmmmnnmm
Aquet gelat o polo, tenia un gust de maduixa inconfundible.
El frigopie, el germa de gel del frigopie, va neixer fa molt anys i va estar en les llistes de greatest hits gelaters pels segles dels segles.
Quan va començar a comercialitzarse competia amb un altre classic el tiburòn,un gelat d`un extrany color blau i el gust encara mes extrany, però estava bonissim.
Pero amb els anys la empresa frigo arisso-corp. , va començar a renovar la carta de gelats, despres d`un temps que no es va sapiger res del frigopie va apareixer els frigodedeos de sabors varis(taronja, llimona, cocacola y maduixa) pero van desapareixer en poc temps.
Be mes o menys he explicat una mica de l`historia d`aquet mitic gelat, espero que us hagi (un brindis) agradat i si no que us dongin pel c... amb un frigodedo.
Apalee.
P.D. als comentaris digeu gelats mitics, per 25 pts.
M'han dit que...
HOLAAAAAAAAA
Avui m'han dit que era santa anna i sant quim, i també m'han dit que diumenge serà santa marta, o sigui que totes i tots els que celebreu el sant avui o un dia d'aquests moltes felicitats i a veure si es veu un detallet, tipus xupitus o quelcom que s'hi assembli.
M''han dit que també hem d'anar de despedida dels futurs immediats nuvis Pep Prat i Gemma Parcerisa... Osti Gemma, m'han dit que de moment només hem trobat un negre que és diu Cap d'Any, jo quan hi vaig trucar vaig pensar quin pseudònim no?? i el seu representant em va dir: li diuen Cap d'any perquè m'han dit que li fa 31 centímetres!!!! vaaaaaaaaaa, vaig pensar jo, això no s'ho creu ni ell, però en fi, Gemmeta ho haurem de comprovar el dia de la teva despedida, a veure si és cert el que diuen dels negrets zumbons...
M'han dit que també fot una calor horrorosa, i que es festa major al carrer major. També diuen que el regidor pperu ha decidit continuar seient al seu palco de l'ajuntament. Home si deu tenir una vicoca (no sé com s'escriu vicoca) vull dir que deu tenir un "xollu" i potser una mica de sou i tot per asseure's al tron de l'ajuntament...
També m'han dit que dissabte coneixerem a la Nur (tampoc sé si ho he escrit correctament. Pere i Mireia dispenseu!) A mi em fa molta gràcia anar a ca la família Claret-Besora, perquè encara no hi estat mai, i m'han dit que és molt guapi.
Diuen que, també ja està confirmat el casament d'aquells dos que es volen casar a l'hivern ostres com es diuen... ah sí, em sona un tal pavu i roki. Serà el dia 1 de desembre i l'hora de l'aconteixement encara està per acabar de decidir.
També m'han dit que la família tubau tindrà un mosset que es dirà Marc, i que la família cutal encara no té clar el nom del seu fill/a degut a la poca panxolina que fa la sra gallifa.
Diuen que aquest cap de setmana encara apretarà més la calor així és que tots cap a l'ombra o a remullar el cul a la piscina o a la riera si és que hi baixa aigua.
Res més, que tingueu una bona tarda.
25 de juliol 2007
PAIA SEDÉ ( GRANS DEL ROCK VOL I . Eels)
Piltrafes,
Eels és dels “sujetos” que ens agraden: és d’aquells personatges foscos que a la vida els hi ha passat de tot, o gaire bé tot. Aquest xicot resulta que és el fill d’un conegut científic americà, però ell de ciència es veu que no n’ha volgut aprendre mai… bé, suposo que una part de la química sí que li ha interessat ( la part que agrada a tothomm, és clar). Durant un temps va “reinar” a les llistes de Rock alternatiu americà. Jo el vaig descobrir quan en una critica de l’ Hidalgo que afirmava que era el millor concert de l’any a Barcelona ( ma o meno 4 o 5 anys ) . Al llegir la crítica li vaig comentar al repelent del meu assessor musical i, és clar, ell ja tenia sedé baixats de l’e-mule, sabia tota la biografia, etc, etc, etc. És que el meu assessor musical és moooolt repelent. De música ho sap tot. Fins hi tot sap tocar la bateria!!!
Al pobre Eels a l’any 96 se li va morir el pare, al cap de dos anys se li va suïcidar la germana i al cap de tres la seva mare es morí de cancer. No està malament. Després d’aixó ja ho us podeu imaginar per on van els tiros… doncs no!! Les seves cançons trensmeten optimisme i són cantics a la vida. Què bonic que és l’Eels. O sigui, aviam si n’apreneu. Mes dades interessants: el gran Tom Waits apareix al seu últim sedé, o sigui, que si el gran Tom Waits creu que ha de cantar amb el Senyor E ( com se’l coneix) el minyò algina cosa deu tenir. I l’altre és que segur que heu escoltat una cançó seva: “ I like birds” que sortia en l’anunci de no sé quin collons de centre comercial.
Apaleé. Sessió triple de Eels ( en penjeria 1000 de videos d’aquest fenomeno).
Eels és dels “sujetos” que ens agraden: és d’aquells personatges foscos que a la vida els hi ha passat de tot, o gaire bé tot. Aquest xicot resulta que és el fill d’un conegut científic americà, però ell de ciència es veu que no n’ha volgut aprendre mai… bé, suposo que una part de la química sí que li ha interessat ( la part que agrada a tothomm, és clar). Durant un temps va “reinar” a les llistes de Rock alternatiu americà. Jo el vaig descobrir quan en una critica de l’ Hidalgo que afirmava que era el millor concert de l’any a Barcelona ( ma o meno 4 o 5 anys ) . Al llegir la crítica li vaig comentar al repelent del meu assessor musical i, és clar, ell ja tenia sedé baixats de l’e-mule, sabia tota la biografia, etc, etc, etc. És que el meu assessor musical és moooolt repelent. De música ho sap tot. Fins hi tot sap tocar la bateria!!!
Al pobre Eels a l’any 96 se li va morir el pare, al cap de dos anys se li va suïcidar la germana i al cap de tres la seva mare es morí de cancer. No està malament. Després d’aixó ja ho us podeu imaginar per on van els tiros… doncs no!! Les seves cançons trensmeten optimisme i són cantics a la vida. Què bonic que és l’Eels. O sigui, aviam si n’apreneu. Mes dades interessants: el gran Tom Waits apareix al seu últim sedé, o sigui, que si el gran Tom Waits creu que ha de cantar amb el Senyor E ( com se’l coneix) el minyò algina cosa deu tenir. I l’altre és que segur que heu escoltat una cançó seva: “ I like birds” que sortia en l’anunci de no sé quin collons de centre comercial.
Apaleé. Sessió triple de Eels ( en penjeria 1000 de videos d’aquest fenomeno).
24 de juliol 2007
L'ACUDIT DE LA SETMANA
LA EJECUTIVA CACHONDA
Una alta ejecutiva se hospeda en un hotel durante un viaje de trabajo,
y al sentirse un poco "SOLA" y con una sensación de libertad
que nunca había sentido decidió llamar a una de esas "empresas
de acompañantes", que reparten propaganda a la salida de los aeropuertos.
Si bien los servicios están pensados principalmente para hombres,
entre los papeles que tenía, encontró a uno que ofrecía literalmente
el servicio masculino y en especial le llamó la atención uno que
se llamaba "Ferótico".
Después de analizar con cuidado la fotografía, sedecidió a llamarlo.
Con el folleto en sus manos -que temblaban y sudaban por la expectativa
levantó el teléfono y marcó el número que indicaba el panfleto.
EL : -"¡Hola!", contestó un hombre con una sensual voz.
ELLA: Hablo del hotel Libertador, habitación 421
EL: Si, si
ELLA: - Leí el folleto y veo que sabés de masajes y la verdad es
que necesito que vengas a mi habitación y me des uno urgente ...
A decir verdad, necesito masajes relajantes, casi mimos.... No, espera,
en realidad lo que quiero es ¡SEXO!
Tengo ganas de tener una larga sesión de sexo salvaje.
Quiero hacerlo en la cama, en el suelo, en el balcón, en el pasillo, en la ducha.
Quiero exhibirme, sentirme humillada, que vean todos lo puta que soy.
Pero ¡ya! Estoy hablando en serio, deseo que dure toda la noche
y estoy dispuesta a participar en variadas y atípicas cosas.
Si algo tiene un nombre que puedas pronunciar
¡yo quiero hacerlo!
Traé toda clase de implementos, accesorios y juguetes
para que te asegures que me mantendré despierta ¡toooda la noche.....!
Quiero que me inmovilices y que me llenes el cuerpo con lo que quieras,
para después limpiárnoslo uno al otro ... con la lengua o lo que vos quieras
¿Qué te parece?. Es más, si podés venir con amigos, vení, ¿Qué te parece?
EL: -La verdad que suena fantástico ... pero, señora, para hacer llamadas externas primero NECESITA MARCAR EL 9 !
Una alta ejecutiva se hospeda en un hotel durante un viaje de trabajo,
y al sentirse un poco "SOLA" y con una sensación de libertad
que nunca había sentido decidió llamar a una de esas "empresas
de acompañantes", que reparten propaganda a la salida de los aeropuertos.
Si bien los servicios están pensados principalmente para hombres,
entre los papeles que tenía, encontró a uno que ofrecía literalmente
el servicio masculino y en especial le llamó la atención uno que
se llamaba "Ferótico".
Después de analizar con cuidado la fotografía, sedecidió a llamarlo.
Con el folleto en sus manos -que temblaban y sudaban por la expectativa
levantó el teléfono y marcó el número que indicaba el panfleto.
EL : -"¡Hola!", contestó un hombre con una sensual voz.
ELLA: Hablo del hotel Libertador, habitación 421
EL: Si, si
ELLA: - Leí el folleto y veo que sabés de masajes y la verdad es
que necesito que vengas a mi habitación y me des uno urgente ...
A decir verdad, necesito masajes relajantes, casi mimos.... No, espera,
en realidad lo que quiero es ¡SEXO!
Tengo ganas de tener una larga sesión de sexo salvaje.
Quiero hacerlo en la cama, en el suelo, en el balcón, en el pasillo, en la ducha.
Quiero exhibirme, sentirme humillada, que vean todos lo puta que soy.
Pero ¡ya! Estoy hablando en serio, deseo que dure toda la noche
y estoy dispuesta a participar en variadas y atípicas cosas.
Si algo tiene un nombre que puedas pronunciar
¡yo quiero hacerlo!
Traé toda clase de implementos, accesorios y juguetes
para que te asegures que me mantendré despierta ¡toooda la noche.....!
Quiero que me inmovilices y que me llenes el cuerpo con lo que quieras,
para después limpiárnoslo uno al otro ... con la lengua o lo que vos quieras
¿Qué te parece?. Es más, si podés venir con amigos, vení, ¿Qué te parece?
EL: -La verdad que suena fantástico ... pero, señora, para hacer llamadas externas primero NECESITA MARCAR EL 9 !
The National Photographic Paià
Avui : "Endevina endevinalla": Qué spiques Foncantoni???
Qui s'amaga darrera aquestes ulleres?
Anava torrat?......segurament
És fan d'en Cris Juanico?..................noooooooooooooooooo
És fan de l'Elvis Quernei?...................siiiiiiiiiiiiiiiiii
De gran vol ser com l'Spiderman?.......................més friki impossible
És tan frik que li encanta viure sense llum ?.....................ssssiiiii !!!!!!
Exacte, és en Querni!!!
I aquesta és la cara que ha posat cagant-se amb tot per haver creat aquest blog: Déu meu! He creat un monstre!!!!
Qui s'amaga darrera aquestes ulleres?
Anava torrat?......segurament
És fan d'en Cris Juanico?..................noooooooooooooooooo
És fan de l'Elvis Quernei?...................siiiiiiiiiiiiiiiiii
De gran vol ser com l'Spiderman?.......................més friki impossible
És tan frik que li encanta viure sense llum ?.....................ssssiiiii !!!!!!
Exacte, és en Querni!!!
I aquesta és la cara que ha posat cagant-se amb tot per haver creat aquest blog: Déu meu! He creat un monstre!!!!
23 de juliol 2007
Gol Paià - Especial Curling -
Hola companys!
Amb el permís de l'amic Pavo, i per matar el temps mentre fan la tant apassionant sèrie Vent del Plà que s'hauria de cremar juntament amb tots els seus protagonistes... PROU!!! ús penjo un especial del Gol Paià sobre el Curling.
EL CÚRLING
Sembla que el fred ja ha arribat i per tant, l’època de descobrir nous esports d’hivern.
Desconegut per a molts, el cúrling és una opció esportiva diferent que, a poc a poc, va
tenint més adeptes al nostre país
Origens
Prové d’Escòcia, on es practica aproximadament des del segle XVI. Les baixes
temperatures que tenen als països del nord van propiciar l’inici d’una activitat que en un
principi consistia a fer lliscar una pedra sobre les plaques de gel que es formaven.
Aquest divertiment ha anat evolucionant amb el pas del temps, fins a convertir-se en esport olímpic. A
Funcionament bàsic
El cúrling és senzill de practicar. No es necessiten unes condicions físiques extraordinàries, ni tenir una
d’anomenar la diana).Finalitzats els llançaments, només puntua un
On es pot practicar el cúrling a Catalunya
Barcelona Cúrling Club - Club d’Esquí Bellver - Club de Cúrling Sporting l’Olla -
El Apunt
El BARCELONA CÚRLING CLUB organitza els dimecres
Preu: 15 • Telèfon de contacte: 93 415 55 44
Escola de Cúrling Skating - Lanjarón
Gol paià
Hola paieros cabrons!
Cap de setmana moooolt interessant esportivament parlant. No sé ni per on començar.
Futbol. El Barça comença la pretemporada. Els jugadors comencen molt il·lusionats i amb moltes ganes i bla bla bla. Aquest any guanyarem la lliga de carrer, sinó ja els poden fotre a fora a tots.
Bàsquet. El Barça ha fitxat un turc. Com ens reforcem eh?
Tenis. VamosRafaNadal va guanyar un torneig a no sé on contra no sé qui.
Formula 1. Fernando Alonso guanya a Nurburgring fent servir les tàctiques del Tomashawk.
Moto GP. Em sembla que va guanyar l'Stoner.
Golf. El Sergio Garcia va perdre no sé quin torneig als últims cops. quan estava guanyant de carrer.
Le Tour. No aconsegueixo veure cap final d'etapa...
Curling. Crec que hem de començar la pretemporada. Martí, ens podries muntar una pista al Negre per començar a practicar...
Cap de setmana moooolt interessant esportivament parlant. No sé ni per on començar.
Futbol. El Barça comença la pretemporada. Els jugadors comencen molt il·lusionats i amb moltes ganes i bla bla bla. Aquest any guanyarem la lliga de carrer, sinó ja els poden fotre a fora a tots.
Bàsquet. El Barça ha fitxat un turc. Com ens reforcem eh?
Tenis. VamosRafaNadal va guanyar un torneig a no sé on contra no sé qui.
Formula 1. Fernando Alonso guanya a Nurburgring fent servir les tàctiques del Tomashawk.
Moto GP. Em sembla que va guanyar l'Stoner.
Golf. El Sergio Garcia va perdre no sé quin torneig als últims cops. quan estava guanyant de carrer.
Le Tour. No aconsegueixo veure cap final d'etapa...
Curling. Crec que hem de començar la pretemporada. Martí, ens podries muntar una pista al Negre per començar a practicar...
20 de juliol 2007
Video Paià
Hola canalles,
Començarem amb un jeroglífic com a homenatge a la Penya Divendres. De qui parlarem avui?
Fàcil, oi? Suposo que com que és divendres al matí, la majoria de vosaltres encara no aneu torrats i hauren endevinat fàcilment que avui parlarem de KEVIN BACON.
Aquest actor nordamericà va debutar al cinema de la mà de John Landis (el director de la mítica The Blues Brothers, que per cert, Sinjosele, algun dia hauriem de dedicar-li un monogràfic conjunt...) amb la comèdia universitària Animal House (1978). Però l'èxit li arribaria amb el paper protagonista de Footloose (1984), de Herbert Ross.
Després l'hem pogut veure a Linia Mortal amb el Keifer Sutherland (L'implacable Jack Bauer de 24) i la Julia Roberts de jovenets, a Mystic River del geni Clint Eastwood (una obra mestra que per mi li sobren els 5 minuts del final...) i a El Hombre sin Sombra, un remake d'efectes especials espectaculars de l'Home Invisible.
Bla, bla, bla... En fi, que és un actor correcte i punt. N'hi ha de pitjors i n'hi ha de millors.
Anem a la part interessant de Kevin Bacon. El magnífic...
ORACLE DE BACON
http://oracleofbacon.org/
Què és collons és això de l'oracle? Doncs bàsicament, és una pàgina conectada a la immensa base de dades cinematogràfica imdb, que et calcula el Número de Bacon de qualsevol actor o actriu. S'enten el Número de Bacon com el número de conexions que calen per arribar d'un actor a l'altre. Per exemple:
Albert Pla té un Número de Bacon de 3, perquè:
- Albert Pla sortia a Airbag amb Maria de Medeiros
- Maria de Medeiros sortia a Mi Vida sin mi amb Sonia Bennett
- Sonia Bennett sortia a Where the Truth Lies amb Kevin Bacon.
Així doncs, calen 3 conexions per anar d'Albert Pla a Kevin Bacon.
Si ho proveu, és realment difícil trobar algú amb un Número de Bacon més gran que 3...
Alguns exemples començant per un berguedà:
- Daniel Tristany: 4
- Lola Flores: 2
- Llàtzer Escarceller (el iaio del Filiprim): 3
- Joel Joan: 2
- Elsa Masriera: 7
A veure quins trobeu d'interessants i els poseu als comentaris...
I la setmana vinent el TomasHawk ens parlarà de Johm AmFormatge.
Ah, i el video. Endavant video:
Començarem amb un jeroglífic com a homenatge a la Penya Divendres. De qui parlarem avui?
Fàcil, oi? Suposo que com que és divendres al matí, la majoria de vosaltres encara no aneu torrats i hauren endevinat fàcilment que avui parlarem de KEVIN BACON.
Aquest actor nordamericà va debutar al cinema de la mà de John Landis (el director de la mítica The Blues Brothers, que per cert, Sinjosele, algun dia hauriem de dedicar-li un monogràfic conjunt...) amb la comèdia universitària Animal House (1978). Però l'èxit li arribaria amb el paper protagonista de Footloose (1984), de Herbert Ross.
Després l'hem pogut veure a Linia Mortal amb el Keifer Sutherland (L'implacable Jack Bauer de 24) i la Julia Roberts de jovenets, a Mystic River del geni Clint Eastwood (una obra mestra que per mi li sobren els 5 minuts del final...) i a El Hombre sin Sombra, un remake d'efectes especials espectaculars de l'Home Invisible.Bla, bla, bla... En fi, que és un actor correcte i punt. N'hi ha de pitjors i n'hi ha de millors.
Anem a la part interessant de Kevin Bacon. El magnífic...
ORACLE DE BACON
http://oracleofbacon.org/
Què és collons és això de l'oracle? Doncs bàsicament, és una pàgina conectada a la immensa base de dades cinematogràfica imdb, que et calcula el Número de Bacon de qualsevol actor o actriu. S'enten el Número de Bacon com el número de conexions que calen per arribar d'un actor a l'altre. Per exemple:
Albert Pla té un Número de Bacon de 3, perquè:
- Albert Pla sortia a Airbag amb Maria de Medeiros
- Maria de Medeiros sortia a Mi Vida sin mi amb Sonia Bennett
- Sonia Bennett sortia a Where the Truth Lies amb Kevin Bacon.
Així doncs, calen 3 conexions per anar d'Albert Pla a Kevin Bacon.
Si ho proveu, és realment difícil trobar algú amb un Número de Bacon més gran que 3...
Alguns exemples començant per un berguedà:
- Daniel Tristany: 4
- Lola Flores: 2
- Llàtzer Escarceller (el iaio del Filiprim): 3
- Joel Joan: 2
- Elsa Masriera: 7
A veure quins trobeu d'interessants i els poseu als comentaris...
I la setmana vinent el TomasHawk ens parlarà de Johm AmFormatge.
Ah, i el video. Endavant video:
19 de juliol 2007
MEZCLAILLO PAIA
PARELLES QUE VAN MARCAR UN CICLE..
AVUI TOCA
MARTES I TRECE
Qui no s`ha passat un cap d`any amb aquests craks, quin fart de riure fija te.
Unes de les millors parelles humoristiques.
Josema yuste i Millan salcedo es van coneixe a l`escola d`art dramatic de madrid amb un altre company un tal Fernando conde amb el qual van formar en un principi un trio d`humor, els podeu veure en varies pelicules, Martes i trece ni te embarques ni te cases i La historia de los tres mosqueteros.
Per causes personals es van separar quedan nomes dos, els coneguts martes i trece, es van fer famosos en especials de cap d`any, el primer en 1985, amb el gag "las empanadillas de mostoles".
Els podeu veure en peliculas mitiques com El robobo de la jojoya i Aqui huele a muerto, pero no us les recomano.
En canvi si que us recomano els especials de cap d`any que van protagonitzar.
UNS GAGS PER ANAR FEN BOCA....
BONISSIMS....
AVUI TOCA
MARTES I TRECE
Qui no s`ha passat un cap d`any amb aquests craks, quin fart de riure fija te.
Unes de les millors parelles humoristiques.
Josema yuste i Millan salcedo es van coneixe a l`escola d`art dramatic de madrid amb un altre company un tal Fernando conde amb el qual van formar en un principi un trio d`humor, els podeu veure en varies pelicules, Martes i trece ni te embarques ni te cases i La historia de los tres mosqueteros.
Per causes personals es van separar quedan nomes dos, els coneguts martes i trece, es van fer famosos en especials de cap d`any, el primer en 1985, amb el gag "las empanadillas de mostoles".
Els podeu veure en peliculas mitiques com El robobo de la jojoya i Aqui huele a muerto, pero no us les recomano.
En canvi si que us recomano els especials de cap d`any que van protagonitzar.
UNS GAGS PER ANAR FEN BOCA....
BONISSIMS....
18 de juliol 2007
paia sedé
USARAKS ( la veritable història. Vol. I )
Usarak: persona amb molta mala sort. En una entrevista a en Murphy va dir que ell de gran volia ser Usarak, que eren els seus veritables mestres. Aquesta punyetera manera de ser ha mercat molt el caràcter del grup. La banda es forma allà als anys vuitanta a la presó Model de Barcelona on es coneixen els integrants . Tots són una “pandilla” de deliqüents comuns però en el fons grans persones, semi reabilitades i integrades a la societat. Cal reconèixer que la policia, els jutges i els serveis penitenciàris han fet una gran feina amb aquesta tropa.
Els inicis, musicalment parlant, venen d’un grup que es deia “ Jonhy Passagana” i de Usaraks Parade. Bé, hi ha d’altres formacions però no podem anar tant enrere peruquè no acabaríem mai. Recordem que si sumem les edats dels tres membres que queden en actiu sumen mes de tres-cents cinquanta-sis anys. Tot uns dinossaures però carai com toquen. El seu estil va des del pop al rock emprenyat, passat pel sedàs del punk. Amb Usaraks Parade graven tres maquetes casolanes. Qui no les hagi escoltat mai es perd gran part de la història musical del Berguedà . Fins hi tot un crític de música del diari la Vanguardia va parlar del seu talent en una crítica d’un concert dels “ Ja t’ho diré “( ho juro un dia la publicaré). En Carlos Sitges és qui fa les lletres i cançons i aconsegueix el què només els bons poden aconseguir:un estil propi, una manera única de dir les coses. Tenen cançons rebels ( o sigui rock’n’roll). Demostren que per anar contra el sistema no cal pesar mes de cent kilos ,quedar-se calb i cridar a les barricades dalt l’escenari. Només cal saber escriu-re, tenir talent i saber tocar la guitarra ! Però això molta gent no ho sap, sobretot si ets de fòra de Berga i la secció paia sedé ( amb l’ajuda del blog d’en Min) ha decidit fer justícia i ara sabreu qui és l’autèntic rei del rock a Berga.
Van ser els primers a parlar de flamenc al Berguedà. Suposos que devia ser molt fort en una ciutat tant “tancada” com la nostra que de cop sorgissin quatre nois catalans cantant rumbes i escoltat en Camarón. Les rumbes que feien ja els hi agradaria a Estopa haver-les composat ( per cert Estopa encara anaven en bolquers quan això passava)
Us penjo dues caçons del concert de la General tocat el passat dia 1 de juny a la General. En Carlos Sitges ja no hi és. És va morir deu fer uns deu anys.
La primera cançó és una versió dels “ Who”: “ Los chicos estan bién” ( els Usaraks fent versions són també són boníssims). La Rumba es diu “ Berga sur” una història de desamors que passa al carrer del Roser o miilor dir “ a la calle del Rosàrio”.
Usarak: persona amb molta mala sort. En una entrevista a en Murphy va dir que ell de gran volia ser Usarak, que eren els seus veritables mestres. Aquesta punyetera manera de ser ha mercat molt el caràcter del grup. La banda es forma allà als anys vuitanta a la presó Model de Barcelona on es coneixen els integrants . Tots són una “pandilla” de deliqüents comuns però en el fons grans persones, semi reabilitades i integrades a la societat. Cal reconèixer que la policia, els jutges i els serveis penitenciàris han fet una gran feina amb aquesta tropa.
Els inicis, musicalment parlant, venen d’un grup que es deia “ Jonhy Passagana” i de Usaraks Parade. Bé, hi ha d’altres formacions però no podem anar tant enrere peruquè no acabaríem mai. Recordem que si sumem les edats dels tres membres que queden en actiu sumen mes de tres-cents cinquanta-sis anys. Tot uns dinossaures però carai com toquen. El seu estil va des del pop al rock emprenyat, passat pel sedàs del punk. Amb Usaraks Parade graven tres maquetes casolanes. Qui no les hagi escoltat mai es perd gran part de la història musical del Berguedà . Fins hi tot un crític de música del diari la Vanguardia va parlar del seu talent en una crítica d’un concert dels “ Ja t’ho diré “( ho juro un dia la publicaré). En Carlos Sitges és qui fa les lletres i cançons i aconsegueix el què només els bons poden aconseguir:un estil propi, una manera única de dir les coses. Tenen cançons rebels ( o sigui rock’n’roll). Demostren que per anar contra el sistema no cal pesar mes de cent kilos ,quedar-se calb i cridar a les barricades dalt l’escenari. Només cal saber escriu-re, tenir talent i saber tocar la guitarra ! Però això molta gent no ho sap, sobretot si ets de fòra de Berga i la secció paia sedé ( amb l’ajuda del blog d’en Min) ha decidit fer justícia i ara sabreu qui és l’autèntic rei del rock a Berga.
Van ser els primers a parlar de flamenc al Berguedà. Suposos que devia ser molt fort en una ciutat tant “tancada” com la nostra que de cop sorgissin quatre nois catalans cantant rumbes i escoltat en Camarón. Les rumbes que feien ja els hi agradaria a Estopa haver-les composat ( per cert Estopa encara anaven en bolquers quan això passava)
Us penjo dues caçons del concert de la General tocat el passat dia 1 de juny a la General. En Carlos Sitges ja no hi és. És va morir deu fer uns deu anys.
La primera cançó és una versió dels “ Who”: “ Los chicos estan bién” ( els Usaraks fent versions són també són boníssims). La Rumba es diu “ Berga sur” una història de desamors que passa al carrer del Roser o miilor dir “ a la calle del Rosàrio”.
17 de juliol 2007
L'ACUDIT DE LA SETMANA
Hola paierus i paieres, avui per variar una mica farem un petit homenatge a un dels nous enllaços que el nostre blogmaster de l'Univers ens ha penjat: L'Institut d'Estudis escatològics (per cert, peazo de blog!)
CLASIFICACION DE LAS HECES.
Caca rajita de canela: Es aquella que queda marcada en la ropa interior (también conocida como derrapón).
Caca Drácula: Es aquella que deja sangre en el papel higiénico.
Caca fantasma: Cuando uno siente que se está cagando pero al sentarse en el excusado no sale nada.
Caca perfecta: Es cuando uno caga, se limpia y ve que el papel higiénico está completamente limpio: listo para sonarse la nariz.
Caca húmeda: Cuando, no importando que te hayas limpiado 50 veces, sigues sintiendo el culo húmedo. Entonces decides ponerte un poco de papel entre la cola y la ropa interior y sales del baño disimulando la incomodidad.
Caca 'encore': Cuando ya habiendo cagado te estás levantando los pantalones y a medio camino, apenas por las rodillas, sientes que todavía queda más por cagar.
Caca tipo isla: Esta ocurre cuando la cagada es de tales proporciones épicas, que la mierda supera la línea del agua del inodoro formando una pequeña montaña de tierra seca. Suele requerir dos bajadas a la palanca para que se vaya completamente por el caño.
Caca explosiva: Esta va acompañada de ruidosos gases y suele ser escuchada por todos los habitantes de la vivienda.
Caca alcohólica: Muy común después de una noche de beber y beber. Se caracteriza por los pincelazos que deja a su paso sobre las paredes interiores del inodoro. Es de color negro, excesivamente olorosa y tiene una consistencia poco sólida.
Caca quiero pero no puedo: Cuando uno siente que se está cagando y se sienta en el inodoro, pero al cabo de unos minutos sin poder cagar decide regresar más tarde.
Caca parto difícil: Esa que duele tanto al salir que uno piensa que el mojón está saliendo atravesado.
Caca 'splash!': Es la que viene tan rápido y tan pesada que al caer en el agua nos salpica las nalgas y el culo, haciéndonos encabronar.
Caca alta sociedad: Es aquel tipo de caca que no tiene olor.
Caca espía: Dícese de aquella que después de haber jalado la cadena regresa sorpresivamente.
Caca de exhibición: La clase de cagada tan monstruosa que es difícil creer que haya sido producida por un ser humano. El creador suele dejar su obra en el inodoro para que todos la aprecien y evita arrojar el papel higiénico encima para no obstruir la visión de su obra.
Caca estalactita: Es esa que parece venir en una sola tira y que por más que uno intente fruncir el ano no se corta. Suele colgar unos instantes hasta que uno comienza a agitar las caderas.
Caca sorpresa: Es ese tipo de cagada que uno piensa que puede aguantar, por lo que entonces decide no ir al baño, pero...
Caca orgullosa: Cuando uno lucha tanto con el mojón que una vez que logra sacarlo lo primero que hace al salir del baño es contárselo a algún amigo.
Caca ritual: Es la que ocurre a la misma hora, día tras día. Genera costumbres como: no puedo dormir si no cago a las 22:30, etc.
Caca gruñona: Es la clase de cagada de tal tamaño que no sale sin asistencia vocal.
Caca mosca: Es esa que queda prendida de las paredes del inodoro y el agua no consigue despegar. Suele retirarse con un trozo pequeño de papel higiénico.
Caca ¿y ahora?: Sucede cuando uno, después de cagar, observa que no hay papel. Suelen sacrificarse las hojas del periódico o revista que se tenga a la mano; una media o calcetín; incluso el tubo de cartón del rollo de papel vacío, finamente despegado capa por capa y enrollado y desenrollado varias veces para darle suavidad y textura al material resultante.
CLASIFICACION DE LAS HECES.
Caca rajita de canela: Es aquella que queda marcada en la ropa interior (también conocida como derrapón).
Caca Drácula: Es aquella que deja sangre en el papel higiénico.
Caca fantasma: Cuando uno siente que se está cagando pero al sentarse en el excusado no sale nada.
Caca perfecta: Es cuando uno caga, se limpia y ve que el papel higiénico está completamente limpio: listo para sonarse la nariz.
Caca húmeda: Cuando, no importando que te hayas limpiado 50 veces, sigues sintiendo el culo húmedo. Entonces decides ponerte un poco de papel entre la cola y la ropa interior y sales del baño disimulando la incomodidad.
Caca 'encore': Cuando ya habiendo cagado te estás levantando los pantalones y a medio camino, apenas por las rodillas, sientes que todavía queda más por cagar.
Caca tipo isla: Esta ocurre cuando la cagada es de tales proporciones épicas, que la mierda supera la línea del agua del inodoro formando una pequeña montaña de tierra seca. Suele requerir dos bajadas a la palanca para que se vaya completamente por el caño.
Caca explosiva: Esta va acompañada de ruidosos gases y suele ser escuchada por todos los habitantes de la vivienda.
Caca alcohólica: Muy común después de una noche de beber y beber. Se caracteriza por los pincelazos que deja a su paso sobre las paredes interiores del inodoro. Es de color negro, excesivamente olorosa y tiene una consistencia poco sólida.
Caca quiero pero no puedo: Cuando uno siente que se está cagando y se sienta en el inodoro, pero al cabo de unos minutos sin poder cagar decide regresar más tarde.
Caca parto difícil: Esa que duele tanto al salir que uno piensa que el mojón está saliendo atravesado.
Caca 'splash!': Es la que viene tan rápido y tan pesada que al caer en el agua nos salpica las nalgas y el culo, haciéndonos encabronar.
Caca alta sociedad: Es aquel tipo de caca que no tiene olor.
Caca espía: Dícese de aquella que después de haber jalado la cadena regresa sorpresivamente.
Caca de exhibición: La clase de cagada tan monstruosa que es difícil creer que haya sido producida por un ser humano. El creador suele dejar su obra en el inodoro para que todos la aprecien y evita arrojar el papel higiénico encima para no obstruir la visión de su obra.
Caca estalactita: Es esa que parece venir en una sola tira y que por más que uno intente fruncir el ano no se corta. Suele colgar unos instantes hasta que uno comienza a agitar las caderas.
Caca sorpresa: Es ese tipo de cagada que uno piensa que puede aguantar, por lo que entonces decide no ir al baño, pero...
Caca orgullosa: Cuando uno lucha tanto con el mojón que una vez que logra sacarlo lo primero que hace al salir del baño es contárselo a algún amigo.
Caca ritual: Es la que ocurre a la misma hora, día tras día. Genera costumbres como: no puedo dormir si no cago a las 22:30, etc.
Caca gruñona: Es la clase de cagada de tal tamaño que no sale sin asistencia vocal.
Caca mosca: Es esa que queda prendida de las paredes del inodoro y el agua no consigue despegar. Suele retirarse con un trozo pequeño de papel higiénico.
Caca ¿y ahora?: Sucede cuando uno, después de cagar, observa que no hay papel. Suelen sacrificarse las hojas del periódico o revista que se tenga a la mano; una media o calcetín; incluso el tubo de cartón del rollo de papel vacío, finamente despegado capa por capa y enrollado y desenrollado varias veces para darle suavidad y textura al material resultante.
The National Photographic Paià
Hola canalles!
Fa moooooolta calor; podria penjar una foto refrescant però no en tinc cap. Ans el contrari, que l'arxiu de fotos del meu ordinador sembla un recopilatori de psicòpates bojos que posen davant la càmara, i si no us ho creieu, mireu la foto d'aquesta setmana: li diuen Modesto, és un menja melons de reconegut prestigi i té l'ull i algun dit deformat.
Page, sempre xupan càmera tu!!
Fa moooooolta calor; podria penjar una foto refrescant però no en tinc cap. Ans el contrari, que l'arxiu de fotos del meu ordinador sembla un recopilatori de psicòpates bojos que posen davant la càmara, i si no us ho creieu, mireu la foto d'aquesta setmana: li diuen Modesto, és un menja melons de reconegut prestigi i té l'ull i algun dit deformat.
Page, sempre xupan càmera tu!!
16 de juliol 2007
Gol paià
Hola humanitat!
Ja estem en ple estiu, i això vol dir que les notícies brillen per la seva absència. De totes maneres la secció continua amb les notícies més interessants:
Futbol: al Barça no hi ha gaire novetats. El Milito ja és oficialment del Barça (segur que era culé des de petit), el Giuly sembla que anirà a la Roma (em sembla que aquest ja està acabat), l'Henry s'ha separat (un altre que jugarà més de nit que de dia), comença el debat de si hauran de jugar tots els cracs junts (debat inútil, com sempre) i poques coses més. El Madrid continua fent pena, ha fitxat el Saviola (ja s'ho trobaran) i ara diuen que estan interessats en... Ivan de la Peña!! Que el fitxin, i de pas que es quedin el Tamudo (burro on els hi hagi). Total, res interessant. Ah, a la copa Amèrica el Brasil va guanyar a Argentina per 3 a 0. El Messi es va aliniar (no voldria ser renegat...)
Bàsquet: s'ha retirat el gran Roberto Dueñas (l'han retirat amb grua?).
Motociclisme: per fi el petit Pedrosa va guanyar una cursa. El Rossi va caure i el líder Stoner va quedar cinquè.
Le Tour: em vaig quedar clapat mirant l'ascens a Tignes. A aquest pas els que necessitaran dòping seran els espectadors.
Golf: s'ha retirat el Severiano Ballesteros. Em sembla que ja feia un temps que s'arrossegava, però almenys no és un cregut com el Sergio García (el Fernando Alonso del golf).
Curling: com que ara no és el temps de practicar aquest bonic esport, us deixo un video d'una modalitat poc coneguda que us pot permetre entrenar aquest estiu:
Ja estem en ple estiu, i això vol dir que les notícies brillen per la seva absència. De totes maneres la secció continua amb les notícies més interessants:
Futbol: al Barça no hi ha gaire novetats. El Milito ja és oficialment del Barça (segur que era culé des de petit), el Giuly sembla que anirà a la Roma (em sembla que aquest ja està acabat), l'Henry s'ha separat (un altre que jugarà més de nit que de dia), comença el debat de si hauran de jugar tots els cracs junts (debat inútil, com sempre) i poques coses més. El Madrid continua fent pena, ha fitxat el Saviola (ja s'ho trobaran) i ara diuen que estan interessats en... Ivan de la Peña!! Que el fitxin, i de pas que es quedin el Tamudo (burro on els hi hagi). Total, res interessant. Ah, a la copa Amèrica el Brasil va guanyar a Argentina per 3 a 0. El Messi es va aliniar (no voldria ser renegat...)
Bàsquet: s'ha retirat el gran Roberto Dueñas (l'han retirat amb grua?).
Motociclisme: per fi el petit Pedrosa va guanyar una cursa. El Rossi va caure i el líder Stoner va quedar cinquè.
Le Tour: em vaig quedar clapat mirant l'ascens a Tignes. A aquest pas els que necessitaran dòping seran els espectadors.
Golf: s'ha retirat el Severiano Ballesteros. Em sembla que ja feia un temps que s'arrossegava, però almenys no és un cregut com el Sergio García (el Fernando Alonso del golf).
Curling: com que ara no és el temps de practicar aquest bonic esport, us deixo un video d'una modalitat poc coneguda que us pot permetre entrenar aquest estiu:
13 de juliol 2007
Video Paià
Hola canalla,
Avui parlarem d'un megacrack, un geni, una superestrella...
en CARLOS RAY NORRIS !
Direu: "I qui collons és aquest paio?"
Doncs és el nom real del mundialment famós per les seves puntades de peu giratòries ...
CHUCK NORRIS !!!
Sens dubte ens trobem davant d'una gran estrella dins i fora de la pantalla.
Nascut als EUA al 1940, es va enrolar a les forces aèries i va estar destinat a Corea del Sud on va aprendre i esdevenir virtuós en diverses arts marcials. De tornada als EUA, va guanyar diversos campionats de Karate i va agafar fama dins el "mundillu". En una exhibició a Long Beach va coneixer Bruce Lee ("Be water, my friend...") i aquest el va convidar a aparèixer en la pel.lícula "Way of the Dragon" ("El Furor del Dragón") on feia d'enemic final del mestre Lee.
Chuck Norris sense barba ni bigoti.
A partir d'aquí, tot i que ja havia debutat en el cinema uns anys abans, va començar la seva veritable carrera cinematogràfica i televisiva. Del cinema podriem recordar títols mítics com:
- "Desaparecido en combate I i II" ("Missing in action"), que eren una especie de Rambo...
- "McQuade, un llop solitari" ("Lone wolf McQuade") on, per cert, protagonitzava una lluita memorable amb David Carradine (el protagonista de "Kung Fu" i que últimament hem vist en "Kill Bill" del Tarantino)
I en la televisió, s'ha fet famós amb els seus videos de gimnàstica (una mica gays...):
però sobretot amb la serie:
- "Walker, Texas Ranger", un xerif super dur i super macarra.
Una de les grans qualitats d'en Chuck Norris, a part de les arts marcials, són seves GRANS dots interpretatives, capaces de dotar de tot un ventall de matissos i expressivitat a qualsevol emoció o situació que vulgui interpretar. Vegem-ne uns exemples:
Chuck Norris enfadat:
Chuck Norris content:
Chuck Norris tenint un orgasme:
Chuck Norris cagant:
Amb tot això, no és estrany que hi hagi un allau de seguidors que el considerin un Déu. Bé, segons ells més que un Déu perquè:
"Chuck Norris no creu en Déu, Déu creu en Chuck Norris"
De fet, és tanta la seva devoció per Chuck Norris que han creat la pàgina Chuck Norris Facts on podreu trobar centenars d'afirmacions com l'anterior que expliquen i alaben les habilitats de Chuck Norris. Alguns perles:
- Chuck Norris va inventar la cullera perquè matar amb un ganivet era massa fàcil.
- No hi ha teoria de l'evolució. Només uns quants animals que Chuck Norris permet viure.
- Chuck Norris ha comptat fins a l'infinit. Dues vegades.
- Chuck Norris pot guanyar el "3 en ratlla" només amb 2 moviments.
- Chuck Norris pot aplaudir amb una sola mà.
- La gent porta pijames del Superman. Superman porta un pijama del Chuck Norris.
- Quan Déu va dir: "que es faci la llum". Chuck Norris va contestar: "demana-ho si us plau"
- Sota la barba, Chuck Norris no hi té la barbeta. Hi té un altre puny.
Els Fets de Chuck Norris han tingut tanta trascendència que fins i tot "Family Guy" (gran sèrie) li fa un homenatge.
Endavant video:
Avui parlarem d'un megacrack, un geni, una superestrella...
en CARLOS RAY NORRIS !
Direu: "I qui collons és aquest paio?"
Doncs és el nom real del mundialment famós per les seves puntades de peu giratòries ...
CHUCK NORRIS !!!
Sens dubte ens trobem davant d'una gran estrella dins i fora de la pantalla.
Nascut als EUA al 1940, es va enrolar a les forces aèries i va estar destinat a Corea del Sud on va aprendre i esdevenir virtuós en diverses arts marcials. De tornada als EUA, va guanyar diversos campionats de Karate i va agafar fama dins el "mundillu". En una exhibició a Long Beach va coneixer Bruce Lee ("Be water, my friend...") i aquest el va convidar a aparèixer en la pel.lícula "Way of the Dragon" ("El Furor del Dragón") on feia d'enemic final del mestre Lee.
Chuck Norris sense barba ni bigoti.A partir d'aquí, tot i que ja havia debutat en el cinema uns anys abans, va començar la seva veritable carrera cinematogràfica i televisiva. Del cinema podriem recordar títols mítics com:
- "Desaparecido en combate I i II" ("Missing in action"), que eren una especie de Rambo...
- "McQuade, un llop solitari" ("Lone wolf McQuade") on, per cert, protagonitzava una lluita memorable amb David Carradine (el protagonista de "Kung Fu" i que últimament hem vist en "Kill Bill" del Tarantino)
I en la televisió, s'ha fet famós amb els seus videos de gimnàstica (una mica gays...):
però sobretot amb la serie:
- "Walker, Texas Ranger", un xerif super dur i super macarra.
Una de les grans qualitats d'en Chuck Norris, a part de les arts marcials, són seves GRANS dots interpretatives, capaces de dotar de tot un ventall de matissos i expressivitat a qualsevol emoció o situació que vulgui interpretar. Vegem-ne uns exemples:
Chuck Norris enfadat:
Chuck Norris content:
Chuck Norris tenint un orgasme:Chuck Norris cagant:
Amb tot això, no és estrany que hi hagi un allau de seguidors que el considerin un Déu. Bé, segons ells més que un Déu perquè:
"Chuck Norris no creu en Déu, Déu creu en Chuck Norris"
De fet, és tanta la seva devoció per Chuck Norris que han creat la pàgina Chuck Norris Facts on podreu trobar centenars d'afirmacions com l'anterior que expliquen i alaben les habilitats de Chuck Norris. Alguns perles:
- Chuck Norris va inventar la cullera perquè matar amb un ganivet era massa fàcil.
- No hi ha teoria de l'evolució. Només uns quants animals que Chuck Norris permet viure.
- Chuck Norris ha comptat fins a l'infinit. Dues vegades.
- Chuck Norris pot guanyar el "3 en ratlla" només amb 2 moviments.
- Chuck Norris pot aplaudir amb una sola mà.
- La gent porta pijames del Superman. Superman porta un pijama del Chuck Norris.
- Quan Déu va dir: "que es faci la llum". Chuck Norris va contestar: "demana-ho si us plau"
- Sota la barba, Chuck Norris no hi té la barbeta. Hi té un altre puny.
Els Fets de Chuck Norris han tingut tanta trascendència que fins i tot "Family Guy" (gran sèrie) li fa un homenatge.
Endavant video:
12 de juliol 2007
M'han dit que...
Bona nit a tothom.
Per començar perdó pel retard, gangas del oficio no em permeten anar més d'hora.
M'han dit que hi ha gent que encara no es creu que el pavu i la roki es casen. Tinc bons informes i pels que ho han demanat especialment dedico aquest paràgraf al Pep i la Gemma us ho puc assegurar que és cert ja rebreu més informació quan n'hi hagi.
També voldria recomenar alguna teràpia alternativa pels que participen i col.laboren en aquest blog, doncs n'hi ha algun que sembla que li falti un tros d'estiu (sense faltar el respecte a ningú, només faltaria). Doncs bé jo proposo que truqui a la nostra estimada Angelineta que m'han dit que treballa/treballava amb malalts de salut mental, i crec que agafant el diagnòstic a temps podem trobar una solució per tots els que no esteu gaire ben llepats. M'han dit que com a tal també hi ha alternatives naturals així com les flors de bach, o bé la homeopatía que sempre és una mica més lent que la medicina tradicional.
Ja veieu avui el m'han dit que no va de cap xafarderia en especial, tot i que m'han dit que hi ha gent que realment si que li patina el pedal doncs brètols i idiotes que es dediquen a fotre llenya a la gent sense saber ben bé el perquè. I això es ben cert perquè va passar dissabte aqui Berga.
Bé, m'han dit que faig tard al sofà o sigui que bona nit, i disfruteu del cap de setmana que ja el tenim a les portes.
Salut i fins la setmana entrant.
Per començar perdó pel retard, gangas del oficio no em permeten anar més d'hora.
M'han dit que hi ha gent que encara no es creu que el pavu i la roki es casen. Tinc bons informes i pels que ho han demanat especialment dedico aquest paràgraf al Pep i la Gemma us ho puc assegurar que és cert ja rebreu més informació quan n'hi hagi.
També voldria recomenar alguna teràpia alternativa pels que participen i col.laboren en aquest blog, doncs n'hi ha algun que sembla que li falti un tros d'estiu (sense faltar el respecte a ningú, només faltaria). Doncs bé jo proposo que truqui a la nostra estimada Angelineta que m'han dit que treballa/treballava amb malalts de salut mental, i crec que agafant el diagnòstic a temps podem trobar una solució per tots els que no esteu gaire ben llepats. M'han dit que com a tal també hi ha alternatives naturals així com les flors de bach, o bé la homeopatía que sempre és una mica més lent que la medicina tradicional.
Ja veieu avui el m'han dit que no va de cap xafarderia en especial, tot i que m'han dit que hi ha gent que realment si que li patina el pedal doncs brètols i idiotes que es dediquen a fotre llenya a la gent sense saber ben bé el perquè. I això es ben cert perquè va passar dissabte aqui Berga.
Bé, m'han dit que faig tard al sofà o sigui que bona nit, i disfruteu del cap de setmana que ja el tenim a les portes.
Salut i fins la setmana entrant.
MEZCLAILLO PAIA
MITIQUES SERIES DE TV
En 1972 un comando compuesto por cuatro de los mejores hombres del ejercito americano fueron encarcelados por un delito que no habian cometido.
No tardaron en fugarse de la prision en la que se encontravan recluidos,hoy buscados todavia por el gobierno sobreviven como soldados de fortuna, si tiene algun problema y se los encuentra quiza pueda contratarlos, ellos son.............
RATATATATATATATATATAT.........EL EQUIPO A
Qui no s`habia passat els dissabte veien el equipo a, en Murdock, John Annibal smith, Fenix o Tempelton peck, M.A. Barracus y la estrella Anna Obregon.
Bonissima serie i mitica.
Y la furgo que com la meva pero no tinc la ralla vermella.
Cuantes explosions, tiros, baralles, etc..... pero mai es veia sang i mo moria ningù.
Unes imatges de anna obregon en el equipo a per si algu no s`ho creu
En 1972 un comando compuesto por cuatro de los mejores hombres del ejercito americano fueron encarcelados por un delito que no habian cometido.
No tardaron en fugarse de la prision en la que se encontravan recluidos,hoy buscados todavia por el gobierno sobreviven como soldados de fortuna, si tiene algun problema y se los encuentra quiza pueda contratarlos, ellos son.............
RATATATATATATATATATAT.........EL EQUIPO A
Qui no s`habia passat els dissabte veien el equipo a, en Murdock, John Annibal smith, Fenix o Tempelton peck, M.A. Barracus y la estrella Anna Obregon.
Bonissima serie i mitica.
Y la furgo que com la meva pero no tinc la ralla vermella.
Cuantes explosions, tiros, baralles, etc..... pero mai es veia sang i mo moria ningù.
Unes imatges de anna obregon en el equipo a per si algu no s`ho creu
que pasa quan juntem,toros i musica?
dedicat al sinjosele.
us recordeu dels cuatre capullos,que ballaven a les cintes de correr?
i despres em penjeu unes sevillanes.
us recordeu dels cuatre capullos,que ballaven a les cintes de correr?
i despres em penjeu unes sevillanes.
11 de juliol 2007
paia sedé
Hola Piltrafilles
“Papa jo vull ser torero, papa jo vull matar toros...”
La secció del Paia sedé, es va reunir en blog ( és clar), i després de moltes deliberacions, estires, arronses, gemecs per aquí i gemecs per allà decidí, demostrant sensibilitat per totes les manifestacions artístiques i culturals que esdevenen al nostre país ( com ha de ser, què carai!), que avui dimecres no parlarem de música, sinó que degut als últims esdeveniments avui: ta txin ta txin: la cosa anirà de toros i de l’art de torejar. Perquè, aviam qui és el maco o la maca a qui no li agrada una bona corrida ( que aixequi l’altra mà)
Algú del blog en una de les seccions esporàdiques , va parlar de collons: que si el porc, que si el toro, que si el Paquito... res de res, l’animal que fa els collons mes grans és el torero, que al mateix temps és el que fa les corrides mes grans: ell solet és capaç d’omplir tota un plaça ( pobres 33cl, puaf, puaf, puaf). Dins aquesta espècia els experts diuen que al que mes li sobresurten és a en José Tomàs, que després de cinc anys sense fer-ho, va tornar a omplir una plaça de Toros. Tornà a la plaça Monumental de Barcelona i els experts coincideixen en afirmar que la corrida sí que fou això: Monumental.
Aquest José Tomàs es veu que és el què Camarón fou al flamenco, en Josele al rock, el boli bic cristall a l’escriptura, en Tomashawk al micro, ...o sigui: iconoclastes. Diuen que és el millor torero que hi hagut mai, per tant, els què no hi entenem res val la pena que en hi fixem, a veure si hi aprenem alguna coseta. No us sembla malalts?
He trobat la corrida que correspon al esperat retorn del Gran mestre José Tomás. Us recomano que mireu com toreja, impressiona veure com fa passar el toro gaire ve a tocar de les seves cames. El domini que estableix sobre un animal de més sis-cents quilos i que en pot matar en qualsevol moment, entenc que hi hagi gent que els impressioni. Com diu el Min en el seu blog “ no sé si toros sí o si toros no” però nosaltres ens fixem en la estètica.
Apa, que arribo de vacances, tinc molta feina i poc temps per perdre. O sigui que Olé i va por ustedes!
PD: BÉ TAMBÉ PODRIEM PARLAR DE MÙSICA JA QUE AHIR EL NOSTRE PAQUITO VA ANAR AL CONCERT D'EN FRANK BLACK. O SIGUI QUE JA ESTÀS FENT LA CRÒNICA DELS SUSSESSOS...
“Papa jo vull ser torero, papa jo vull matar toros...”
La secció del Paia sedé, es va reunir en blog ( és clar), i després de moltes deliberacions, estires, arronses, gemecs per aquí i gemecs per allà decidí, demostrant sensibilitat per totes les manifestacions artístiques i culturals que esdevenen al nostre país ( com ha de ser, què carai!), que avui dimecres no parlarem de música, sinó que degut als últims esdeveniments avui: ta txin ta txin: la cosa anirà de toros i de l’art de torejar. Perquè, aviam qui és el maco o la maca a qui no li agrada una bona corrida ( que aixequi l’altra mà)
Algú del blog en una de les seccions esporàdiques , va parlar de collons: que si el porc, que si el toro, que si el Paquito... res de res, l’animal que fa els collons mes grans és el torero, que al mateix temps és el que fa les corrides mes grans: ell solet és capaç d’omplir tota un plaça ( pobres 33cl, puaf, puaf, puaf). Dins aquesta espècia els experts diuen que al que mes li sobresurten és a en José Tomàs, que després de cinc anys sense fer-ho, va tornar a omplir una plaça de Toros. Tornà a la plaça Monumental de Barcelona i els experts coincideixen en afirmar que la corrida sí que fou això: Monumental.
Aquest José Tomàs es veu que és el què Camarón fou al flamenco, en Josele al rock, el boli bic cristall a l’escriptura, en Tomashawk al micro, ...o sigui: iconoclastes. Diuen que és el millor torero que hi hagut mai, per tant, els què no hi entenem res val la pena que en hi fixem, a veure si hi aprenem alguna coseta. No us sembla malalts?
He trobat la corrida que correspon al esperat retorn del Gran mestre José Tomás. Us recomano que mireu com toreja, impressiona veure com fa passar el toro gaire ve a tocar de les seves cames. El domini que estableix sobre un animal de més sis-cents quilos i que en pot matar en qualsevol moment, entenc que hi hagi gent que els impressioni. Com diu el Min en el seu blog “ no sé si toros sí o si toros no” però nosaltres ens fixem en la estètica.
Apa, que arribo de vacances, tinc molta feina i poc temps per perdre. O sigui que Olé i va por ustedes!
PD: BÉ TAMBÉ PODRIEM PARLAR DE MÙSICA JA QUE AHIR EL NOSTRE PAQUITO VA ANAR AL CONCERT D'EN FRANK BLACK. O SIGUI QUE JA ESTÀS FENT LA CRÒNICA DELS SUSSESSOS...
The National Photographic Paià
Ben retrobats paieros/es:
Disculpeu el retard, però el jet-lag no perdona, i el viatge a menorca és molt dur.
Avui, he decidit donar a conèixer a tot el món, el document gràfic que verifica que les gambes, tenen el cul negre. Podeu comprovar-ho a l'esquerra de la fotografia. També espero, que podreu ser capaços, d'identificar alguns dels paieros que molt alegrament es van decidir a ensenyar els glutis de forma desinteressada i espontània, però amics, la càmara no perdona, i ara la fotografia dels culs de la colleta surt a la llum.
Apali, que disfruteu!!
PD: sento que la qualitat de la imatge no sigui del tot bona, però aquesta foto es va fer fa mooooolts i mooooolts d'anys, l'era de les càmeres digitals estava a anys llum.
PD1. Imma, hi ha algun culet que et soni?
Disculpeu el retard, però el jet-lag no perdona, i el viatge a menorca és molt dur.
Avui, he decidit donar a conèixer a tot el món, el document gràfic que verifica que les gambes, tenen el cul negre. Podeu comprovar-ho a l'esquerra de la fotografia. També espero, que podreu ser capaços, d'identificar alguns dels paieros que molt alegrament es van decidir a ensenyar els glutis de forma desinteressada i espontània, però amics, la càmara no perdona, i ara la fotografia dels culs de la colleta surt a la llum.
Apali, que disfruteu!!
PD: sento que la qualitat de la imatge no sigui del tot bona, però aquesta foto es va fer fa mooooolts i mooooolts d'anys, l'era de les càmeres digitals estava a anys llum.
PD1. Imma, hi ha algun culet que et soni?
10 de juliol 2007
L'ACUDIT DE LA SETMANA
Burruuuuuus! Avui vaig un pel tard, així que anirem al gra: un parell de xistes gràfics i apali.
09 de juliol 2007
Gol paià
Hola paieros!
Cap de setmana amb algunes notícies interessants, altres menys destacables i algunes que no interessen a ningú. Comencem:
Futbol: sense gaires novetats a can Barça. Ja tenim muntat l'equip campió. Només falta concretar el fitxatge de Milito, ja que el Chivu aquest ni vindrà al Barça ni anirà al Madrid, sembla que anirà allà on li donin més bitllets (de fet, com tots). Encara hem de fotre fora alguns jugadors que sobren, i segur que no en treurem ni cinc. Per cert, algú sap si ja hem acabat de pagar el Vitor Bahia? El Barça començarà ben aviat la pretemporada a Escòcia, suposo que faran algun partidet entre whisky i whisky. El Madrid ja ha confirmat el fitxatge de l'entrenador Bernardo, procedent del Getafe, equip que ha fitxat el traïdor Laudrup. Poca cosa més a dir, els diaris esportius estan originals com sempre "Este Barça ilusiona" i xorrades d'aquestes. Ah el capullo del Tamudo sembla que es quedarà a on ha de ser, al mig de la merda (amb tot el respecte). També espero que el Jaén munti un equip campió aquesta temporada.
Bàsquet: finalment el Barça deixarà marxar el Navarro a la NBA. Se suposa que anirà a l'equip del talòs Gasol. El Barça volia fitxar el Rudy Fernandez per substituir-lo, però sembla que es quedarà a la Penya aquest any i també marxarà a la NBA. Jo també m'estic pensant anar a la NBA, es veu que ara hi pot anar tothom.
Hàndbol: recuperem aquest esport minoritari per informar que el Barça ha fitxat l'Albert Rocas, Rubén Garabaya i Jesper Noddesbo. Que no sabeu qui són ni us importa? Si li demaneu a un ex-capità de l'handol Berga (gran jugador d'equip) segur que us informarà si són bons o són uns patates.
Tenis: finalíssima a Wimbledon entre Roger Federer i el número dos (crec que era vamosrafanadal). Va guanyar Federer, evidentment. Aquest tio és un crac.
Fórmula 1: Raikkonen torna a guanyar a Silverstone, Fernado Alonso queda segon i Hamilton tercer. Per què fa tanta ràbia l'Alonso?
El Tour: ja ha començat el Tour de França, concretament a Londres (sí, sí, a Londres al nord de França). Ja es trobaven a faltar les migdiades davant la tele escoltant les divagacions del Perico i el seu colega, aquelles etapes planes tant emocionants, aquells controls antidòping per sorpresa... Que es fotin el que vulguin i que corrin com animals, almenys serà més distret. La notícia més destacada d'aquest dos primers dies és que Robert Millar, important ciclista de la dècada dels 80, s'ha canviat de sexe. El que fa el dòping....
America's Cup: finalment va guanyar l'Alinghi. Era d'esperar, a Suïssa tenen uns ports magnífics.
Curling: com que està al caure la creació el club Curling Paià i ara aviat ens començaran a construir la pista, us deixo unes imatges perquè aneu aprenent. Apa, a buscar una escombra i a practicar!
Cap de setmana amb algunes notícies interessants, altres menys destacables i algunes que no interessen a ningú. Comencem:
Futbol: sense gaires novetats a can Barça. Ja tenim muntat l'equip campió. Només falta concretar el fitxatge de Milito, ja que el Chivu aquest ni vindrà al Barça ni anirà al Madrid, sembla que anirà allà on li donin més bitllets (de fet, com tots). Encara hem de fotre fora alguns jugadors que sobren, i segur que no en treurem ni cinc. Per cert, algú sap si ja hem acabat de pagar el Vitor Bahia? El Barça començarà ben aviat la pretemporada a Escòcia, suposo que faran algun partidet entre whisky i whisky. El Madrid ja ha confirmat el fitxatge de l'entrenador Bernardo, procedent del Getafe, equip que ha fitxat el traïdor Laudrup. Poca cosa més a dir, els diaris esportius estan originals com sempre "Este Barça ilusiona" i xorrades d'aquestes. Ah el capullo del Tamudo sembla que es quedarà a on ha de ser, al mig de la merda (amb tot el respecte). També espero que el Jaén munti un equip campió aquesta temporada.
Bàsquet: finalment el Barça deixarà marxar el Navarro a la NBA. Se suposa que anirà a l'equip del talòs Gasol. El Barça volia fitxar el Rudy Fernandez per substituir-lo, però sembla que es quedarà a la Penya aquest any i també marxarà a la NBA. Jo també m'estic pensant anar a la NBA, es veu que ara hi pot anar tothom.
Hàndbol: recuperem aquest esport minoritari per informar que el Barça ha fitxat l'Albert Rocas, Rubén Garabaya i Jesper Noddesbo. Que no sabeu qui són ni us importa? Si li demaneu a un ex-capità de l'handol Berga (gran jugador d'equip) segur que us informarà si són bons o són uns patates.
Tenis: finalíssima a Wimbledon entre Roger Federer i el número dos (crec que era vamosrafanadal). Va guanyar Federer, evidentment. Aquest tio és un crac.
Fórmula 1: Raikkonen torna a guanyar a Silverstone, Fernado Alonso queda segon i Hamilton tercer. Per què fa tanta ràbia l'Alonso?
El Tour: ja ha començat el Tour de França, concretament a Londres (sí, sí, a Londres al nord de França). Ja es trobaven a faltar les migdiades davant la tele escoltant les divagacions del Perico i el seu colega, aquelles etapes planes tant emocionants, aquells controls antidòping per sorpresa... Que es fotin el que vulguin i que corrin com animals, almenys serà més distret. La notícia més destacada d'aquest dos primers dies és que Robert Millar, important ciclista de la dècada dels 80, s'ha canviat de sexe. El que fa el dòping....
America's Cup: finalment va guanyar l'Alinghi. Era d'esperar, a Suïssa tenen uns ports magnífics.
Curling: com que està al caure la creació el club Curling Paià i ara aviat ens començaran a construir la pista, us deixo unes imatges perquè aneu aprenent. Apa, a buscar una escombra i a practicar!
06 de juliol 2007
Video Paià
Hola canalla,
Per seguir el tema cinèfil, aquesta setmana veurem que no ens podem fiar dels trailers de les pel.lícules. Sempre intentaran donar-nos "gat per llebre" o com se sol dir en l'ambient cinematogràfic "Chewbacca per Scarlet Johanson"...
Què és un trailer?
1. Un camió dels gansos.
2. Un resum en imatges d'una pel.lícula, de durada sempre inferior a la pròpia pel.lícula, i que té per finalitat crear unes expectatives i un interès enormes en l'espectador, però que no ha de desvetllar detalls importants de la trama.
Com que ja som més o menys feliços, el tema del camió no ens importa gaire, i evidentment, la definició que ens interessa pel tema d'avui és la segona.
Trobar un trailer ben fet és una cosa poc usual, normalment o t'acaben explicant tota la pel.lícula, o només són una successió d'imatges i explosions, o no t'expliquen res de res i et quedes igual que abans de veure'l. A part d'això, també ens podem trobar amb la situació molt més divertida i surrealista on el trailer no té RES a veure amb la pel.lícula en si. Vegem-ho.
Situació 1
La pel.licula és una cagarada-de-rinoceront-amb-gastrointeritis i el muntador del trailer no té més remei que enganyar el pobre espectador i fer-la més interessant del què en realitat és.
Tots haureu vist o us sonarà "Mary Popins", aquella peli que anava d'una especie de super-nany que sempre cantava i que s'enrollava amb un escura-xemeneies. Si li posem una música adequada i agafem les imatges precises, es convertirà en un film de terror que fins i tot el mateix Tomàs aniria a veure.
Per seguir el tema cinèfil, aquesta setmana veurem que no ens podem fiar dels trailers de les pel.lícules. Sempre intentaran donar-nos "gat per llebre" o com se sol dir en l'ambient cinematogràfic "Chewbacca per Scarlet Johanson"...
Què és un trailer?
1. Un camió dels gansos.
2. Un resum en imatges d'una pel.lícula, de durada sempre inferior a la pròpia pel.lícula, i que té per finalitat crear unes expectatives i un interès enormes en l'espectador, però que no ha de desvetllar detalls importants de la trama.
Com que ja som més o menys feliços, el tema del camió no ens importa gaire, i evidentment, la definició que ens interessa pel tema d'avui és la segona.
Trobar un trailer ben fet és una cosa poc usual, normalment o t'acaben explicant tota la pel.lícula, o només són una successió d'imatges i explosions, o no t'expliquen res de res i et quedes igual que abans de veure'l. A part d'això, també ens podem trobar amb la situació molt més divertida i surrealista on el trailer no té RES a veure amb la pel.lícula en si. Vegem-ho.
Situació 1
La pel.licula és una cagarada-de-rinoceront-amb-gastrointeritis i el muntador del trailer no té més remei que enganyar el pobre espectador i fer-la més interessant del què en realitat és.
Tots haureu vist o us sonarà "Mary Popins", aquella peli que anava d'una especie de super-nany que sempre cantava i que s'enrollava amb un escura-xemeneies. Si li posem una música adequada i agafem les imatges precises, es convertirà en un film de terror que fins i tot el mateix Tomàs aniria a veure.
Endavant video:
Situació 2
L'encarregat de fer el trailer no té ni puta idea de què va la pel.lícula i l'ha d'entregar a corre cuita perquè s'ha passat tota la setmana borratxo i/o drogat. Arriba el dia abans amb una ressaca de collons, només es mira quatre coses de la pel.lícula i fa el què pot, considerant que les seves neurones estan recuperant-se d'un coma etíl.lic.
Vegem sinó què passa amb "El Resplandor" ("The Shining") d'Stanley Kubrick, vista en clau de comèdia per tota la familia. (ja sé que és en anglès, però al Blog Paià som políglotes i mooolt bones persones...)
Endavant video:
L'encarregat de fer el trailer no té ni puta idea de què va la pel.lícula i l'ha d'entregar a corre cuita perquè s'ha passat tota la setmana borratxo i/o drogat. Arriba el dia abans amb una ressaca de collons, només es mira quatre coses de la pel.lícula i fa el què pot, considerant que les seves neurones estan recuperant-se d'un coma etíl.lic.
Vegem sinó què passa amb "El Resplandor" ("The Shining") d'Stanley Kubrick, vista en clau de comèdia per tota la familia. (ja sé que és en anglès, però al Blog Paià som políglotes i mooolt bones persones...)
Endavant video:
05 de juliol 2007
M'han dit que...
Hola, he promès que abans que s'acabés Polònia hi hauria la meva secció.
Com que no hi ha gaires xafarderies interessants he decidit només destaparé una exclusiva cada setmana.
Aquesta setmana m'han dit que la Roki i el Pavu es volen casar d'aqui 148 dies. No sé si la meva font és gaire fiable, però m'han dit que no es pot dir per Berga ni rodalies.
Si m'arriben més dades, ja informaré.
Bona nit.
Com que no hi ha gaires xafarderies interessants he decidit només destaparé una exclusiva cada setmana.
Aquesta setmana m'han dit que la Roki i el Pavu es volen casar d'aqui 148 dies. No sé si la meva font és gaire fiable, però m'han dit que no es pot dir per Berga ni rodalies.
Si m'arriben més dades, ja informaré.
Bona nit.
M'han dit que...
Bona tarda.
De moment el m'han dit que es posposa fins al vespre.
Perquè, m'han dit que se n'està coent una de ben sonada, i de moment encara no tinc tota la base de dades actualitzada o sigui que si us va bé trobareu el m'han dit que més o menys després del Polònia.
Apa, perdoneu les molèsties.
Imma
De moment el m'han dit que es posposa fins al vespre.
Perquè, m'han dit que se n'està coent una de ben sonada, i de moment encara no tinc tota la base de dades actualitzada o sigui que si us va bé trobareu el m'han dit que més o menys després del Polònia.
Apa, perdoneu les molèsties.
Imma
03 de juliol 2007
L'ACUDIT DE LA SETMANA
Hola penya, com que la setmana passada em vaig ficar amb el clero, avui toca penitència. Ja em veu avisar que aniria a l'infer, pero .....és que a mi no m'agrada passar fred!
En el infierno.
Un hombre murió y fue enviado al infierno. Allí encontró al diablo, quien le dijo que acababan de introducir algunas mejoras y que ahora cada nuevo inquilino podía elegir entre tres tipos de tortura.
El demonio le explicó que estas torturas corrían en ciclos de mil años y que podía elegir en cuál ciclo empezar.
El tipo fue conducido por el diablo a la primer sala de torturas donde un hombre estaba siendo azotado con cadenas."Paso al siguiente", dijo el fulano.
En la siguiente sala, un hombre estaba colgado de los brazos y lo estaban azotando con un látigo con puntas de hierro. El tipo sacudió la cabeza en señal de disgusto.
Finalmente, pasaron a la última sala, donde otro hombre estaba atado a la pared, totalmente desnudo. Una mujer escultural le estaba prácticando sexo oral.
El tipo indica:"Sí, sí, aquí es donde quiero empezar".
El diablo le preguntó:"¿Estás seguro? Te recuerdo que esto va a durar mil años".
"Sí, estoy seguro. Éste es el lugar".
"Bueno", acepta el demonio encogiéndose de hombros.
El diablo caminó hasta donde estaba la hermosa rubia, le tocó el hombro y le dijo:
"Ya llegó tu reemplazo".
En el infierno.
Un hombre murió y fue enviado al infierno. Allí encontró al diablo, quien le dijo que acababan de introducir algunas mejoras y que ahora cada nuevo inquilino podía elegir entre tres tipos de tortura.
El demonio le explicó que estas torturas corrían en ciclos de mil años y que podía elegir en cuál ciclo empezar.
El tipo fue conducido por el diablo a la primer sala de torturas donde un hombre estaba siendo azotado con cadenas."Paso al siguiente", dijo el fulano.
En la siguiente sala, un hombre estaba colgado de los brazos y lo estaban azotando con un látigo con puntas de hierro. El tipo sacudió la cabeza en señal de disgusto.
Finalmente, pasaron a la última sala, donde otro hombre estaba atado a la pared, totalmente desnudo. Una mujer escultural le estaba prácticando sexo oral.
El tipo indica:"Sí, sí, aquí es donde quiero empezar".
El diablo le preguntó:"¿Estás seguro? Te recuerdo que esto va a durar mil años".
"Sí, estoy seguro. Éste es el lugar".
"Bueno", acepta el demonio encogiéndose de hombros.
El diablo caminó hasta donde estaba la hermosa rubia, le tocó el hombro y le dijo:
"Ya llegó tu reemplazo".
02 de juliol 2007
Gol paià
Bonanotx!
Avui la secció arriba un xic tard, però arriba. Les notícies d'aquest cap de setmana:
Futbol: el Barça està muntant un equip campió. Ja tenim l'Henry, el Yayá Touré Yayá i l'Abidal. El pròxim serà el Sarkozy? La Ségolène Royal? Ara falta un central, el Chivu sembla que anirà a l'Inter i potser fitxarem el Milito. També es rumoreja un canvi Deco-Lampard. El Saviola encara està sense equip (no m'estranya), el Mota vol la carta de llibertat (i uns cubates), el Gio se'n torna al seu país (gràcies pels serveis prestats), l'Ezquerro potser anirà a l'Osasuna o a l'Espanyol (potser jugarà i tot), el Silvinho no en tinc ni idea i els altres ja ho veurem. El Madrid sembla que finalment fitxarà el Bernardo d'entrenador. A veure quan dura... I diuen que el Vilareal vol fitxar el Tamudo (jo no crec que siguin tant estúpids). I també sembla que la jove promesa Fernando Torres per fi marxarà de l'Atlético (un altre fracassat). I tot això continuarà...
Basquetball: el capità Rodrigo deixa el Barça després de deu anys, el Savic i l'Ivanovic es veu que no s'entenen (que marxin els dos), i sembla que es vol repescar el Marc Gasol, però també el vol el Madrid (que se'n vagi!!). Els de Manresa ja estan plorant, es veu que no tenen calés. Podrien vendre la plaça al Bàsquet Berga (és una idea...).
Tenis: VamosRafaNadal encara continua viu a Wimbledon. Jo li dóno dos dies...
Fórmula 1: Fernando Alonso continua intractable al capdavant dels idiotes. A la cursa va quedar setè i gràcies. Va guanyar el Raikonnen (ja era hora!), segon el Massa i tercer el Hamilton.
Moto GP: gran victòria de Rossi a Assen. El nen Pedrosa va fent el que pot... El Toni Elías es va fotre una bona hòstia i es va trencar el fèmur.
Curling: no hi ha novetats importants. Crec que hauríem de proposar tirar a terra el pavelló vell de Berga (el més vell) i fer una bona pista de curling. I després cap als Jocs Olímpics!! Us deixo una jugada mestra:
Avui la secció arriba un xic tard, però arriba. Les notícies d'aquest cap de setmana:
Futbol: el Barça està muntant un equip campió. Ja tenim l'Henry, el Yayá Touré Yayá i l'Abidal. El pròxim serà el Sarkozy? La Ségolène Royal? Ara falta un central, el Chivu sembla que anirà a l'Inter i potser fitxarem el Milito. També es rumoreja un canvi Deco-Lampard. El Saviola encara està sense equip (no m'estranya), el Mota vol la carta de llibertat (i uns cubates), el Gio se'n torna al seu país (gràcies pels serveis prestats), l'Ezquerro potser anirà a l'Osasuna o a l'Espanyol (potser jugarà i tot), el Silvinho no en tinc ni idea i els altres ja ho veurem. El Madrid sembla que finalment fitxarà el Bernardo d'entrenador. A veure quan dura... I diuen que el Vilareal vol fitxar el Tamudo (jo no crec que siguin tant estúpids). I també sembla que la jove promesa Fernando Torres per fi marxarà de l'Atlético (un altre fracassat). I tot això continuarà...
Basquetball: el capità Rodrigo deixa el Barça després de deu anys, el Savic i l'Ivanovic es veu que no s'entenen (que marxin els dos), i sembla que es vol repescar el Marc Gasol, però també el vol el Madrid (que se'n vagi!!). Els de Manresa ja estan plorant, es veu que no tenen calés. Podrien vendre la plaça al Bàsquet Berga (és una idea...).
Tenis: VamosRafaNadal encara continua viu a Wimbledon. Jo li dóno dos dies...
Fórmula 1: Fernando Alonso continua intractable al capdavant dels idiotes. A la cursa va quedar setè i gràcies. Va guanyar el Raikonnen (ja era hora!), segon el Massa i tercer el Hamilton.
Moto GP: gran victòria de Rossi a Assen. El nen Pedrosa va fent el que pot... El Toni Elías es va fotre una bona hòstia i es va trencar el fèmur.
Curling: no hi ha novetats importants. Crec que hauríem de proposar tirar a terra el pavelló vell de Berga (el més vell) i fer una bona pista de curling. I després cap als Jocs Olímpics!! Us deixo una jugada mestra:
un altre mono,el monojackson.
Com que veig que el blog va de monos,aqui us en deixo un altre,
apa bona nit monos.
apa bona nit monos.
01 de juliol 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
