30 d’abril 2008
THE PAIA'S SONGS: TOMASHAWK
Tal i com ens té acostumats en Tomashawk, les paraules justes i necessàries:
Hola sr.noguera les meves tres cançons son: metallica masters of puppets o one, de camaron de la isla todas pero et dire "como el agua" i l`altre grup podia ser queen, acdc, pero et dire kortatu "atrapa zu arte". vinga un saludo
METALLICA. MASTER OFF PUPPETS
CAMARON. COMO EL AGUA
KORTATU.ZU ATRAPATU ARTE
29 d’abril 2008
28 d’abril 2008
Gol Paià
Un altre dilluns, un altre gol paià... I què ha passat d'interessant?
Futbol. Res d'interessant el cap de setmana. La lliga ja està decidida, el Barça va perdre amb el Depor (era d'esperar), el Madrit va guanyar el Bilbao i l'Apañó va empatar amb el Saragossa. Demà serà el gran dia, o no. El meu pronòstic: com a mínim un empat a 1 i cap a Moscou. Fàcil. I final contra el Chelsea. Encara més fàcil.
Basquet. El Barça va perdre amb la peste. No en farem res d'aquest equipet!!
Handbol. Poques opcions pel Barça a la lliga...
Tenis. Vamosrafanadal va guanyar la final de Mónaco contra el Federer. Potser va llegir el blog la setmana passada i es va picar. O potser es va fotre un "pico"...
Formula 1. Els Ferraris guanyen fàcil a Montmeló. El simpàtic Alonso va trencar el motor, però ara sempre està content.
Veterans. Últim partit de la temporada contra el Puig-Reig. Ja no hi havia possibilitats de quedar segons i el partit es va jugar caminant. Feia molta calor. Empat a 1 i tots contents. La propera temporada anirem pel campionat!!
El primer equip del Berga no va perdre. Tampoc va guanyar. Em sembla que encara hi ha possibilitats matemàtiques de salvació.
Apa canalla, demà tots a animar, i ja ens podem anar preparant pel dimecres de Patum...
LA VIDA EN UN JEEP
Sembla que hi ha hagut gent que s'ha confós amb la pregunta (si no, no ho entenc), ja que jugadors com Valdés, Puyol, Iniesta, Messi, Abidal, Bojan o Turé Yaya han tingut més de tres vots.
Siguem optimistes. A la setmana que ens classificarem per la final de la Xampinyons league, voteu els 5 jugadors que us quedaríeu per l'any que ve.
J.M.Puyal
S'entén això?
27 d’abril 2008
El Consultori original del Dr Jou ©
Ha estat des dels EUA on ha passat aquest fet lamentable, concretament en el show de la Oprah, on un individu del qual desconec les qualificacions mèdiques que es fa anomenar Dr OZ (més ridícul impossible) i que vesteix amb un pijama de quiròfan (potser no guanya prou diners amb la medicina i ha de robar la roba del quiròfan) es dedica a respondre preguntes com "quina és la solució de la ressaca". El Dr Jou no ha estat ni serà mai un doctor mediàtic i tot i que ha rebut ofertes suculentes de TV locals mai deixarà penjats a les companyes i companys paierus (sobretot a les companyes...). Teniu el meu compromís!
He informat als meus advocats i hem demanat la clausura cautelar del programet aquest que fa la Oprah i que només té una audiència d'uns quants milions de persones, res comparat amb l'impacte del Consultori del Dr Jou al Blog paià!
I per acabar només deixar-vos amb un vídeo de consells higiènics de cara a l'estiu
Salut!
Bathroom Break - Awesome video clips here
25 d’abril 2008
Video Paià
Fa poc vaig veure la darrera pel.lícula dels germans Cohen, No es país para viejos, amb el Bardem. A mi no em va agradar: li falta ritme i crec que la història no està ben resolta. Jo diria que és una bona història amb un mal guió. I val a dir que soc un gran admirador dels Cohen...
Aquest fet em va portar a recordar un cas semblant viscut ja fa uns anys. Avui us voldria parlar d'una pel.lícula que a priori prometia molt, però que a l'hora de la veritat va ser una gran decepció.
NEW ROSE HOTEL (Abel Ferrara, 1999)

Vaig anar a veure aquesta pel.lícula ja fa temps, al festival de cinema de Sitges. Abans de veure-la ja havia vist un parell de pel.lícules del director, Abel Ferrara, i em van agradar molt: Bad Lieutenant (1992) amb el Harvey Keitel i The Funeral (1996), amb el Cristopher Walken i el Chris Penn entre d'altres.
New Rose Hotel, diu la sinopsi que va d'espionatge industrial ambientat al futur, amb dues grans companyies lluitant pel descobriment d'un gran científic. (Mola no?)
Entre els actors hi ha Cristopher Walken, Willem Dafoe i Asia Argento. (Moooola...)
Per això, d'entrada la cosa pintava molt bé: bon director (creia), bons actors, i per acabar-ho d'arrodonir, gaudint de la pel.lícula al festival de Sitges amb presència d'Àsia Argento i algun altre actor.
Però no. La peli és com una merda. Una presa de pèl. Un ximpanzè drogat faria millors pel.lícules...
No s'enten res, el guió és una merda, no té ritme,... Hi va haver gent que es va aixecar de la butaca a mig fer i va fotre el camp. Quan vas al festival, per poc bona que sigui la pel.lícula, la gent aplaudeix quan surten els títols de crèdit, però en aquest cas (tot i haver-hi alguns actors a la sala!) ni mu. Silènci absolut i la gent marxant per cames...
Us ha passat el mateix amb alguna altra pel.lícula? Podeu despotricar tant com vulgueu...
(El video d'avui no és de la peli, però hi surt el Cristopher Walken...)
Endavant video:
23 d’abril 2008
THE PAIA'S SONGS: PAVU
va por ustedes:
Primer de tot començaré amb un grup que havia escoltat molt i que em vaig quedar amb les ganes de veure en directe: els Dire Straits o "Dairestrits". Podria triar varies cançons, però com que només en puc dir una em quedaré amb "Tunnel of Love", sobretot la versió del directe "Alchemy". De fet crec que totes les cançons de Dire Straits guanyen molt en directe. De fet em sembla que totes les cançons de tots els grups guanyen en directe (si saben cantar i tocar una mica, clar).
Escollir la segona cançó tampoc ha estat feina fàcil, i he tirat per una mica més de marxa. Estava dubtant entre el "Que equipo hemos montao" dels mítics Home de la Barba o alguna cançó de Metallica. Al final m'he decidit per Metallica, no em demaneu per què. D'aquest grup també podia haver triat més d'una cançó, sobretot dels quatre primers discos, els millors i de tros. Al final m'he decidit per "Wellcome Home (Sanitarium)". Aquest grup sí que he tingut la sort de veure'ls en directe, de fet va ser com els vaig descobrir.
I en tercer lloc he triat una cançó que sempre he trobat genial: "Purple Rain", del Prince. No em demaneu que us digui cap altra cançó del Prince perquè l'he escoltat poquíiiiissimes vegades, però trobo que "Purple Rain" és un tros de cançó
Apa, iastà..
'El Sr. Prince ha prohibit penjar vídeos seus al Youtube. Així que aquest és el vídeo més decent que he trobat, amb la cançó original i imatges de la peli El Cuervo.'
ESTOESTOOOOODOAMIGOS!!!!
Encara faltes alguns paieros en enviar-me les cançons.....
22 d’abril 2008
L'HOROSCOPAIÀ
Formen part del signe de Taure els nascuts entre el 21 d’abril i el 20 de maig.
Els taure, en general, són obstinats i de voluntat de ferro, consistents, pràctics i substancials. Encara que siguin de moviments lents, quan entren en acció, ho fan amb propòsit ferm i sense menysprear esforços.
La seva intel·ligència és lenta però assimiladora, és racional i poc amant de l’aventura, tranquil i constant en les decisions.
La gran estabilitat del seu caràcter els hi permet una coherència a vegades inhumana, ja que saben sospesar en el seu valor just tant els aconteixements a favor com els que té en contra. Són els que més aprecien la lògica i el raonament.
La seva vitalitat mental i física és enorme i semblen patir en aquest sentit, tant per excés com per defecte. Quan troben en què concentrar els seus pensaments tenen un gran poder i a les hores, la voluntat està per sobre del desig. Però quan predomina el desig, es tornen molt mundans i tenen tendència a buscar només els plaers de la vida, gaudint de les festes i les comoditats.
Tenen un gran sentit del deure i l’obediència; són perseverants, constants, pacients, tranquils i inofensius. Malgrat això, quan s’alteren, la ira els fa perdre el control de si mateixos.
No van a l’amor amb els ulls tancats, sinó sospesant i criticant punt per punt les qualitats i defectes de la parella estimada, per això pateixen amb facilitat molt desenganys amorosos. Encara que són grans amants, no perden el sentit realista de les coses ni tan sols en els moments de passió.
Genial amb: capricorn, aquari i bessons Ull amb: sagitari i balança
I la gran pregunta: Quí tenim a la colleta que sigui Taure? Doncs un gran matemàtic conegut pel sobrenom, entre altres, de “Xino”. I Quim més? Doncs el de Cal Macià! Dos personatges...singulars!
També podrem facilitar a 4 xavalites molt guapes (a veure si paguen el got) perquè el dia 30 és Sta. Sònia, el dia 6 Sta. Judit i el 14 per rematar-ho tot Sta. Gemma.
Apa, a a aaixò és tot amics!
P.D. Suposo que no cal que recordi que demà és St. Jordi (ja disponible a totes les llibreries l’últim llibre del Pitonisso Natx: “Dime con quien andas...y si està buena me la mandas”) i divendres St. Marc (vinga coca i xocalata...que no farte de na!)
21 d’abril 2008
Gol Paià
Un altre cap de setmana i "más de lo mismo"...
Futbol. El Barça va regalant punts al primer que passa. Aquesta setmana li ha tocat al superApañó, que sense fer res de res (què dolents que són!!) es van endur un punt del Camp Nou. El Madrit va guanyar i ja té la lliga al sac. Ens queda la Xampions, i la guanyarem. Sobrats. I després a fer neteja de ganduls i vividors. Potser ens quedarem sols... L'afició del Camp Nou la podem fotre fora també??
Bàsquet. Anem fent, a veure quan comencen els playoffs.
Hàndbol. Ni aquests guanyen. Van perdre la copa del Borbó amb el Ciudad Real. Lògic no?
Tenis. Vamosrafanadal continua sense guanyar cap torneig. Se li ha acabat la força? El dòping?
Veterans. Cap de setmana de descans de partit oficial. Es va jugar un amistós a Camprodon (bé, em sembla que era més enllà de Camprodon). Derrota per 4 a 3. No hi vaig anar, no puc dir més.
Una altra derrota del primer equip del Berga. Com sempre.
Apa, avui tocava secció mini. A veure què passa el dimecres...
LA VIDA EN UN JEEP
Un 75% de les xavalites porten calcetes, mentra que un 5% porta tanga. COM ES POT SOPORTAR TOT EL DIA UNA TIRA DE ROBA FICADA DINS LA RAJA DEL CUL??!!!!! Només de pensar-hi se'm posen els pèls de punta...
finalment, un 1% dels votants ( no sé si femenins o masculins) van a pèl, suposem que es rentaran els pantalons cada dia, no?? Ho dic per la goteta aquella...
Val a dir, que si hi ha algun membre paiero mascle, que en la seva intimitat es posa tangues, calcetes i/o sustens, els resultats de l'enquesta quedarien totalment desvirtuats .

I per aquesta setmana, "Treieu el Txiqui que porteu dins!": Quins són els 5 jugadors que fotarieu fora aquest estiu?? Ja sé que 5 són molt pocs, però heu de triar. La setmana que ve, formularé la pregunta al revés: quins 5 jugadors et quedaries per la temporada vinent? S'admeten rajades.
J.M. Puyal.
S'entén això?
Consultori xocolater del Dr Jou ©

Durant un sopar ahir amb membres d'aquest bloc va sortir el tema dels efectes sobre la salut que té la xocolata, amb molt de gust passo a comentar-los. Només aclarir que aquesta secció no ha estat patrocinada per cap pastisseria Berguedana.
Hi ha molt de marketing en el tema de la salut i la xocolata, les empreses xocolateres han trobat una bona excusa per fer-nos menjar xocolata sense que ens sentim culpables: la xocolata és bona per la salut! Cal dir que els efectes beneficiosos per la salut vénen donats per el CACAU i en algunes xocolates que es comercialitzen n´hi ha ben poc de cacau. Algunes xocolates que es donen sobretot als nens només hi ha un 20% de cacau, al resta són sucres, llet, nata, greixos i productes químics.
Els efectes beneficiosos per la salut del Cacau són:
- Reducció de la Tensió Arterial
- Aportació d'antioxidants
- Aportació de minerals
- Estimulació de la producció d'endorfines
- Reducció de l'estrès
- Analgèsia (redueix el dolor)
Efectes poc beneficiosos de la xocolata:
- El cacau no fa sortir acné, les "xocolates" que tenen una quantitat ínfima de cacau i només tenen productes químics si que en poden produir
- La xocolata pot desencadenar atacs de migranya en persones que en pateixen habitualment
- La xocolata és addictiva
18 d’abril 2008
MEZCLAILLO PAIA
PRIMERA LLIÇO
Vist lo que han fet al nostre cervell els mobils, les calculadores, ordinadors, etc... em veig amb l' obligaciò de fer una mica de repàs d`E.g.b. (sera la eso, pos eso).
MATES:
taula del 1
- Qualsevol numero multiplicat per 1, dona el resultat del numero multiplicat.
Exemple:
1x1=1
2x1=2
2345x1=2345
Taula del 2
2x1=2
2x2=4
2x3=6
2x4=8
2x5=10
2x6=12
2x7=14
2x8=16
2x9=18
2x10=20
Taula del 3
3x1=3
3x2=6
3x3=9
3x4=12
3x5=15
3x6=18
3x7=21
3x8=24
3x9=27
3x10=30
GRAMATICA:
Vocals: a,e,i,o,u (ruquet com tu)
Consonants: b,c,d,f,g,h,j,k,l,ll,m,n,ñ(nomes en llengua espanyola),p,q,r,s,t,v,w,x,y,z.
Bè, de moment per aquesta setmana ya teniu prous deures.
Video Paià
Avui comencem una serie de capítols del Video Paià que parlaran del cinema. Pelis bones, dolentes, actors, actrius,... ja ho anirem veient. Avui, i per començar:
CHARLTON HESTON (1923-2008)

Ha fet pel.lícules mítiques com Ben-Hur (per la qual va guanyar l'Òscar al millor actor), El Planeta de los Simios o Los diez mandamientos per citar-ne només unes quantes. Més informació aquí.
Més recentment, era un dels protagonistes de Bowling for Columbine, la pel.lícula del Michael Moore en contra de les armes de foc a EUA. No sé si se li va girar una mica la castanya o què (devia ser l'edat...) però va ser el president del l'Associació Nacional del Rifle, una organització que defensa la lliure possessió d'armes de foc i el dret a utilitzar-les. Per això surt a la peli del Moore.
Malgrat aquesta etapa més aviat fatxa, Heston va ser un destacat defensor de la igualtat entre blancs i negres cap als anys 60.
Per mi la seva millor pel.lícula és sens dubte El Planeta de los Simios. Segur que hi ha influit que sóc un gran fan de la ciència-ficció i que les pelis bíbliques no em van gaire, però per mi la dels monos és mítica. (I està dins la categoria de pel.lícules amb mono, recordeu?)
Per cert, què n'opineu de la versió del Tim Burton? Personalment trobo que és una gran merda.
En definitiva, en Charlton Heston ha sigut un grandíssim actor que ens ha donat moltes bones estones a tots els amants del cinema.
I per acabar us deixo amb el GENIAL final de la peli (si encara no l'havieu vista, ja us val...).
Endavant video:
17 d’abril 2008
La mixeta d'Schrödinger
La margarina. La margarina és un producte curiós. A mi em fot especialment perquè té la fama de ser un aliment molt bo per nosaltres i que el seu consum és totalment beneficiós. I el dolent d’això, és que nosaltres ens ho creiem. Algú pot pensar que és un símil de la mantega, però en realitat no hi té res a veure.

Per tant, les margarines són una emulsió d’oli en aigua, que mitjançant diferents processos químics, adquireix un aspecte similar al de la mantega.
També ens han dit al llarg dels anys que les margarines eren molt més saludables i beneficioses per la nostra salut que no pas la mantega. Primer de tot hem de dir que tant els olis vegetals ( en general) com la grassa del peix són molt rics en els famosos omega 3 (àcids grassos essencials per l’organisme), per tant, com és obvi la margarina serà molt rica en omega 3. Ara bé, un estudi científic recent realitzat a Londres, discuteix que el consum d’aquestes substàncies sigui tant tant bo com ens venen: per una raó bàsicament. Quin és un dels principals contaminants del mar? El mercuri. Un 90% del mercuri que hem utilitzat els humans es troba al mar. I aquest, a on s’acumula en els peixos? A la grassa, perquè és molt lipòfil (li agrada la grassa). Ergo, amb la margarina, ens estem atiborrant d’omega 3 però també de mercuri. Això és preocupant quan, a part de la ració de peix setmanal, el consum esporàdic de crustacis, etc, ens fotem margarina per un tub ( lo habitual si compres margarina, perquè creus que és súper sana).
I per acabar rematar-ho en quelcom força interessant: el pigment que li dóna el color groc característic ( concretament una amina aromàtica) és un agent carcinògen químic, i això no vol dir res més que augmenta les probabilitats de desenvolupar càncer. Perquè us en feu una idea, està al mateix grup de carginògens que el tabac. Oi que això a les etiquetes no ho diuen? No havia de ser tan rematadament sana la margarina?
Els consumidors hauríem de ser més intel·ligents i saber que ni tot és tant dolent ( com la mantega) ni tot és tan bo ( com la margarina) si no que tots tenen les seves cosetes, i les hauriem de saber tots. I que cadascú esculli què menja sabent lo que menja.
Vist això, personalment penso que, per la poca mantega que consumim (comparat amb altres països) per untar la torradeta al matí, millor que et mengis la mantega Cadí de tota la vida, amb els segell de qualitat, que no pas un producte químic elaborat a partir del peix.
THE PAIA'S SONGS: PAGE
Les tres cançons escollides són: I want to break free ( Queen), Walk of life ( Dire Straits) i Ruge Mistral ( el último de la fila).Les dues primeres no m'han costat gens, el contrari, que les tenia molt clares. Crec que són les cançons que m'he escoltat més vegades a la meva vida,sobretot les dues primeres.
Tampoc hi ha massa sorpreses, seguim en la tònica de grups ja veteranos, cap dels tres encara existeix com a tal. Les tres cançons es van escriure entre 1984(Queen), 1985(Dire Sstraits) i 1990 (El último de la Fila). Coneixent el Page no podia fallar una cançó dels Quenn. Ja era hora que algún paiero els mencionés, tot i que potser no tots coincidiriem en l'elecció de la cançó, això mateix es podria extapolar als Dire Straits. Walk of life? Amb totes les demostracions de virtuosisme que fa en Knopfler, Sultans of swing, Tunnel of Love, Télégraph road, Romeo and Juliet..... però sobre gustos.... I finalment El último de la Fila, grup referent en el panorama del rock espanyol dels 80-90',personalment també m'agraden força. sort que n Page els escolta moooolt, perquè NO EXISTEIX cap cançó de El Último de la Fila que es digui Ruge Mistral!!!! El títol de la cançó és CUANDO EL MAR TE TENGA i ruge mistral és només una frase de la cançó. Quina sort que en Page se sap les lletres i no m'ha encarregat la cançó del nananananana!!!!!
QUEEN. I WANT TO BREAK
obra mestra de les moltííííííííííísimes obres mestres de Queen.
DIRE STRAITS. WALK OF LIFE
Walk of life , no sabia si posar aquesta o Sultans of swing (IMPRESIONANT), pro m'he decidit per Walk of life perquè va ser la cançó a través de la qual vaig descobrir Dire straits (quan érem nens, a casa del meu cosí (putu)) i desde llavors que en soc un fan. Vaig anar al concert de Barcelona i va ser BONISSSSIM!!! O sigui que va, tots a posar-se la cinta al cap rollo Ivan Lendl, i tots a ballar!!
EL ÚLTIMO DE LA FILA. CUANDO EL MAR TE TENGA (RUGE MISTRAL)
I en tercer lloc, n'hi hagués pogut posar altres, però El último de la fila sempre m'ha agradat i penso que són dels millors grups de rock espanyol, i a més, són dos genis, especialment en Quimi Portet.
ESTOESTOOOOOOODOAMIGOS!!!!