paià sedé ( és un món...)

"Nadie me quiere
ni se preocupa por mi.
Nadie me quiere
ni se preocupa por mi.
Pero no importa
bailo rock'n'roll
pero no importa
bailo rock'n'roll.

Nobody love me
event worry about me
Nobody love me
event worry about me
But I don't mind
dancing rock'n'roll
but i don't mind
dancin rock'n'roll.
Josele Santiago. Los Enemigos. "Nadie me quiere". Boníssima.

Jo no tinc la culpa de què els botiguers durant aquesta época de l'any haguem d'anar de putu cul per tal de què el poble pogui satisfer les seves necessitats consumistes. No em queixo, al contrari, però si tinguèssiu una mica de idea del què significa treballar entendrieu que no puc estar per la "labor" durant uns quants dies. O sigui, que si el Blogmaster em vol substituir que ho faci però demostrarà una vegada més la seva manca de sentiments i, el què és mes greu, el seu poc esperit Nadalenc. Jo us ho he dit sempre, el blog master és un explotador...tots els que fem una secció no hem vist un putu duro i ell... gràcies a nosaltres s'ha comprat una Wii. I encara no ens ha convidat! Feia dies que no entrava al blog, avui us visito i què em trobo: que em volen fotre a fora!! Gràcies a la Laiona ( que et dec en Jeff Buckley, ja ho sé,però no et mareixes qualsevol crònica! m'hi haig d'esmenar molt!!) m'adono una altra vegada que aixó és un món d'enveja! Però és clar: ningú té collons de dir-ho a la cara. Covards: si em voleu substituir parleu ara o calleu per sempre.
Doncs mira, mentre penseu què feu amb aquest pobre desgraciat us deixo una cançó de l'últim sedé de Radiohead anomenat "In Rainbows" que penso que està molt bé!Aquest sedé us el podeu descarregar de la seva pàgina oficial en format digital i pagar el què us assembli o bé podeu anar a l'e-mule o bé dir en Paquito que us el gravi. Jo no us ho feré pas! Hi ha gent que pensa que això de poder descarregar el sedé de la seva pàgina oficial és una bona estretègia comercial...bla, bla, bla. Suposo que ser bo vol dir això: tenir sempre capacitat per sorprendre!Tant se val,feu-ho com volgueu però sobretot aconseguiu aquest sedé ja que penso que no us deixerà indeferents. Jo el trobo boníssim. És del tipus de grups que ens agrada: grups foscos. És un sedé gris: Sí, què passa amb el gris?! Un color que va bé amb tot. Un color que equilibra. És en mig de les alegries i de les penes, de l'eufòria i de la depre, dels amics i dels enemics! O sigui que et fa oblidar durant una estona de quina banda t'ha tocat estar. I no em feu dir de quina estic en aquests moments.Doncs va us ho diré: De la que vull... o de la què puc. I vosaltres? Ara que els meus companys de blog em claven ganivetades per l'esquena me'l poso una i altra vegada i així, juntament amb una bona ampolla de vi, m'oblido que l'esperit Nadalenc no té cabuda dins aquest blog. Quina decepció!
Apa, que la puta forca us acompanyi!