15 de juliol 2008

L'ACUDIT DE LA SETMANA

Hola, bona noch! Avui li toca el rebre a l’esglesia, que ara feia temps que no em ficava amb ella. I per què? Doncs perquè si, i punto! que diria en Gaspar.

Un cura es enviado a Alaska, muy a su pesar.
Un año mas tarde, un obispo amigo suyo lo va a visitar, y le pregunta:
- Y como te va por aquí?
- Bueno...si no fuera por mi Rosario y mis dos whiskys al dia, estaria perdido, no se que haria.
- A propósito ¿Hace un whisky?
- Si, por favor.
- Rosario! Traele un whisky al obispo.


El cura de la iglesia decía un sermón.

“Querido feligreses: ha llegado a mis oidos el rumor de que se ha instalado cerca de la iglésia una casa de esas...ya saben...de mala reputación, dónde trabajan mujeres de la vida.
Pues sepan que esas mujeres les pueden contagiar enfermedades venéreas y luego, ustedes llegan a sus hogares y se lo pasan a sus esposas...! IY ahí si que nos jodemos todos!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Es torna a fer evident l'espoli fiscal de Catalunya i aquí tothom es queda tan tranquil...
LA MARE QUE ELS VA PARIR!

Al Barça ja els hi han tornat a aixecar la camisa i han traspassat al Ronnie al Milan més barat del que donaven els del Manchester City. Continuem comprant car i venent barat. Ja els hi poden embolicar i bon vent!

Anònim ha dit...

Ho saps que en Ronnie no volia jugar al Manchester City?

Anònim ha dit...

Jo crec que al Ronie se l'hi han d'agraïr els serveis prestats i bon vent.
25 m d'euros? Mira, jo em pensava que ens el menjariem amb patates, o sigui que benvinguts siguin 25 encara que els anglesos en paguèssin mes.

Anònim ha dit...

Ronie no te vayas, quedate!
Ronie te queremos!

KOPINI ha dit...

vem pagar 30 per ell i ha donat lo millor que tenia... Ara pobret, ens en donen 25... un llaç i moltes gràcies...

Anònim ha dit...

Gracie Dio Mio!

Anònim ha dit...

Et dono la raó Kopini, el millor negoci de l'estiu del Barça. Normalment els cracks marxaven quan encara no ho havien donat tot o ho donaven poc i ens els menjavem amb patates i els hi donaven la carta de llibertat