Després d'una setmana d'espera aquí teniu la crònica de l'etapa reina del Paià Tour 08: el Tourmalet. És un port d'uns 17 km aproximadament, amb rampes de més del 10% i una pendent mitjana del...no me'n recordo, però no descanses ni un moment! Aquí podeu veure un dels cartells que et trobes a cada quilòmetre que t'informen de la pendent mitja del tram indicat, els punyeteros quilòmetres que et falten per arribar a dalt i a l'altitud a la que et trobes.
Abans de començar a patir sobre la bici, ens varem fer la foto de rigor a la font que hi ha a l'inici del coll, al poble de Sta. Mª de Campane.
I ara podeu veure els ciclistes en qüestió: el Caste, molt ben equipat,
la Laiona conversant animadament amb l'enterramorts,
i el Gamba i el Sagalet o "Pancho" de Verano Azul amb la seva bicicleta de "Paseando a Miss Daisy"( s'escriu així??).I finalment vam arribar al cim, vam abandonar les bicis, vam agafar l'estelada, vam donar la càmera a un paio perquè ens fes la foto, ens vam posar sota el cartell de "Col du Tourmalet", i el capullo desgraciat (així m'ho ha de fer dir) que ens fa la foto NO ENFOCA AL CARTELL!!!
HO HAVEUVIST???????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! AL LORO!!!!
A sobre del cartell del coll hi ha aquesta estàtua on la gent també s'hi tira fotos, i el Page aprofita per fer-li un petó al cul al ciclista peró en la imatge no s'aprecia del tot bé ( qui tirava la foto??).
Després de tot el protocol de la meta, havíem de recuperar forces hi vam baixar fins a la Mongie, una estació d'esquí que està a uns 5 km, i mentre acabàvem de dinar, un espontani ens va demanar fer-se una foto amb tots nosaltres. Després ens va dir que es deia Marino Lejarreta, i va comentar que havia guanyat alguna Vuelta i alguna etapa al Tour...
I ben tips, ens vam posicionar per esperar els corredors. Aquí podeu veure les pintes de l'equipo...
I va, una foto del peloton segons abans de passar pels nostres nassos a unes velocitats supersòniques:
9 comentaris:
L'heroi d'aquest TOUR no és ni el Valverde, ni el Carlos Sastre, ni els germans Schlek. L'autèntic heroi, és el Segalet, arribant al cim del Tourmalet amb un ferro de bici Decathlon!
I VA PUJAR TOTA L'ESTONA DRET, COM SI FES UNA MARATÓ!!!
M'han dit que durant l'ascenció, se sentia xiular la "cancó de verano azul", al pas del Sagalet!!!
perquè serà?
Mitic Lejarreta!Época d'en Perico ( el millor ciclita de la història!), Angel Arooyo... Havia corregut, entre altres, amb l'equip de la ONCE i em sebla que va guanyar al 80 o 81 o 82 ( no recordo exacte) la volta Espanya. Gaire bé sempre anava a l'últim del pelotón. Bon escalador i era dels que feia les tres grans a l'any...I NO EL VAREU CONEIXER!!!
Si que el vam conèixer, vam tenir un breu conversa amb ell. Anava amb la seva dona i uns amics.
Aquell senyor que es va voler fotografiar amb nosaltres era en Marino Lejarreta?
Sinjosele tens raó, a mi també m'agrada el perico
Armando: com a home o com a ciclista???
M'encaaaaaaaaannnn!!!
El Sagalet va pujar dret tota l'estona perquè no li fes el CUL-MALET...
Si teniu oportunitat d'anar-hi a alguna etapa del Tour és tot un espectacle veure tota la parafernàlia i l'ambient de bicicletes.
Si podeu estalviar els roncs del Sagalet, pujareu millor.
Sastre Allez!!
Publica un comentari a l'entrada