PAIA SEDÉ.

Gran desplegament sense precedents de la secció paiasedera per tal de cobrir els últims esdeveniments musico-populars ocurreguts al nostre pais aquest cap de setmana. Es tracta dels dos concerts que va oferir en Bruce al Camp Nou on, com no podia ser menys, varem tenir representació paiera els dos dies. Recordem però, que no va ser l'únic esdeveniment musical del cap de setmana doncs hi havia també un peaso festival: Summercase, però ja sabeu que quan arriba en Boss el país es colapse!
La majoria dels paieros vam assistir el concert del dissabte... no cal dir que fou el millor dels dos concerts. El dissabte la cita era a les deu del vespre i just quan passaven vint minuts de l'hora prevista sorti en Bruce i tota la banda a l'escenari. D'entrada jo ja tenia varies incògnites que de seguia quedaren resoltes: la primera era saber què carai veuria de tant lluny, quina seria la qualitat del so, amb quina cançó començaria l'espectacle, realment és tant enèrgic com diuen… Jo estava al gol nord segona gradaria, vaig veure gaire bé tot el concert per la tele, el so per mi penós i la primera cançó: No Surrender.
Tot i que era la gira de presentació del sedé Magic en Bruce es dedicà a repassar alguns dels seus èxits de tota la vida: Badlands, Backstreets, Because the Nihgt, The River, Born to Ron, Dancing in the dark, Atlantic City,Glory days, Candy’s Room, Hungry Heart ( com s’escriu?)... del darrer album crec que dues cançons. Això és la gira de presentació de l'últim sedé???? dues cançons!!!!!! A mi l'elecció d'un repartori o un altre m'agrada perquè diu molt de l'artista: demostra si creu o no amb el què fa o només creu ja amb el què ha fet. Si el pes del concert van ser les cançons antigues és que l'artista ja no confia en les seves darreres creacions? Podem afirmar que està acabat? Home no sé si tant però...
En Nick Cave, per exemple, durant l’últim conçert es va dedicar a tocar gaire bé tot el seu últim treball i de tant en tant tocava algun gran éxit dels seus. Això és estar encara inspirat i creure en un mateix!
Un fet molt comentat és la durarda del concert: tres hores sense parar… i?????. Sembla una gesta inigualable… quins collons! En Bruce per tocar tres horetes cobra el què ningú d’aquest blog guanyarà en tota la seva punyatera vida. Fem números: Dels set dies que té la setmana en Bruce va tocar el dimecres a Madrid, i el cap de setaman a Barna. Total són tres dies multiplicat per tres hores de curro igual a nou hores trebelladaes en una setmana…uuuuuuaaaaaauuuu. O sigui, el què un botiguer fa en un dia en Bruce ho fa en una setmana i encara és motiu de sorpresa i admiració, això estant de gira que si no… No entenc aquesta admiració per la gent que no fot ni l’ou i a sobre amb cançons composades fa vint o trenta anys. A on està el merit? Què ens passa a l’espècie humana? Som rutinaris? Dr. Jou si us plau, m’agradaria un anàlisi clinic.
Hi havia grups que per primera vegada tocaven a Barcelona no gaire lluny del Camp Nou, però nosaltres com sempre porucs, no fos cas que ens agradés alguna cosa nova. O potser és nostàlgia. Sí deu ser aixó ja que la mitjana d’edat era dels trenta cap amunt i ja se sap… la morrinya és la morrinya.
Apa, ja seguiré un altre dia. Ara espero les vostres opinions.Per cert per mi el millor i de carrer, el bateria. Gran músic.
Paquito, no cal que diguis gaire res que nomes volem les opinions dels què hi varem anar.