MEZCLAILLO PAIA

AVUI TOCA..........

RECETARI DE CUINA




AVUI FAREM GAZPATXO

RECETA PER 4 PERSONES:



I PER A 2 PERSONES:

INGREDIENTS:(AMB AIXO N`HI HA PROU)

PA DUR (PANDURU)
2 O 3 TOMAQUETS MADURS
OLI
SAL
VINAGRE
AIGUA

I A MES:

UNA BATIDORA
UN RECIPIENT UNA MICA GRAN
UN GOT DE SIGALÓ
UNA NEVERA

ELABORACIÓ:

OMPLIM EL RECIPIENT D`AIGUA I FIQUEM EL PA DUR I EL DEIXEM UNA ESTONA.
MENTRESTANT A LA BATIDORA POSEM UN GOT I MIG DE SIGALÓ D`OLI MES O MENYS, I UN O DOS GOTS (DE SIGALÓ),DEPEN DE SI US AGRADA MES O MENYS FORT, UM GRAPAT DE SAL, I LES TOMAQUETS MADURS.

ARA AMB EL PA QUE JA DEU ESTAR TOU EL TREIEM DEL RECIPIENT I HO FIQUEM A LA BATIDORA.
I VINGA A BATRE FINS QUE ES TORNI UNA MEZCLA HOMOGENIA(NO SE QUE VOL DIR PERO QUEDA BE).
SI QUEDA MASSA ESPES POSEM UNA MICA DE AIGUA, FEM UN TAST I SI COMBE EL RECTIFIQUEM DE SAL, I OLI. SI US HA QUEDAT FORT ANYADIU AIGUA I SI ESTA FLUIX VINAGRE, A GUSTO DEL CONSUMIDOR.
ABOQUEM EL CONTINGUT DE LA BATEDORA EN EL RECIPIENT PREVIAMENT NET I CAP A LA NEVERA, ISANSACABO

BONA CUINA..

COSES MEVES:

Hola gent. Com que aquesta setmana la secció paia sedé deixa molt que desitjar, i el nivell del bloc havia baixat una mica, he buscat pel youtube una de les moltes cançons boníssimes que te l'Albert Pla, cantautor que, o t'agrada molt o et fa venir ganes de vomitar. Com us podreu imaginar, jo soc dels que m'encanta.
Com podreu veure, el vídeo te el seu què. Mes ben dit, te la seva què! Espero que us agradi...la cançó.

Endavant Vídeo;

paia sedé

és final de curs i tinc molts treballs demanats. La cançó es diu septiembre,dedicada als que sempre hi hem d'anar. El video no val res.

Paià Asian Tour - Tokyo (II)

Ohio gozaimasu!

Segon dia a Tokyo.

Tocava anar a treballar.

Al matí, passejar per l'estació de Shinagawa és espectacular: milers de nipons tots vestits amb tratge negre i un maletí avancen com una massa humana homogènia cap a als seus llocs de treball.


Després de tot un dia de reunions, finalment vem anar a sopar. Vem anar a un yakiniku, que és un tipus de restaurant on totes les taules tenen una mena de barbacoa central on tu mateix et vas coent la carn. El lloc era molt petit, però molt bo. Com sempre, birres i sake per acompanyar.

Sobta molt el contrast, perquè al costat dels grans edificis empresarials, hi ha una petita illa d'edificis petits, que els propietaris no han volgut vendre, on s'hi amaguen tota una colla de restaurants com el que hem anat.


Una altra cosa curiosa de Tokyo són els taxis. Els conductors solen portar uns guants blancs i la porta s'obre automàticament. Tot i que els taxis van equipats amb la última tecnologia per automòbils (navegador, TV, ...) TOTS porten els seients forrats amb una funda de ganxet blanc...


Com que era d'hora i encara no tenia son, vaig anar-me'n a donar un altre volt per la zona. Em vaig asseure una estona per mirar la gent com passava. La majoria sortien de sopar més o menys licorejats i tornaven cap a casa. Em vaig sentir una mica com a la peli "Lost in Translation", lluny de casa i una mica fora de lloc...



Tornant cap a l'hotel vaig pensar en el què m'havia demanat el Pavu, una foto amb l'Arare. Vaig demanar a un home que passava si la coneixia, però li vaig fer por i es va escapar... Al final vaig trobar un gos gegant que demanava no sé què pel carrer, em pensava que ell potser la coneixeria, però tampoc...


Vaig anar cap a l'hotel i a dormir. L'endemà al migdia marxàvem cap a Shangai.

Japonès Paià - Capítol 2

Situació: La franquícia del Negre a Tokio no acaba d'anar bé... l'assessoria externa l'ha cagat (com sempre) tot i que han cobrat una pasta (també com sempre). Per això, el Martí ha hagut de recòrrer a la vella tàctica de canviar el cambrer tipus Manel-estàndard per una xavalita japonesa vestida de col.legiala i de pits generosos. Què li hem de dir per demostrar-li la nostra classe i savoir-faire?

Japonès: " Anata no opai wa oishi desu "

Traducció: " Els teus pits són deliciosos "

Sayonara!

Paià Asian Tour - La Vila del Pingüi (II)

Hola jovent jove!!!
Tinc un espia infiltrat en el Paià Asian Tour, i aquest mateix vespre m'ha fet arribar una foto del sopar que va tenir el nostre amic Sonyman, ell ens vol fer creure que és a Tokyo, i el molt friki és a la Vila del Pingüí...
No hi ha gaire res a dir, en aquest cas, una foto val més que una pantalla de LCD!

Paià Asian Tour - Tokyo (I)

Ohio gozaimasu !

Que en nipó estàndard vol dir "Bon dia".

Ja hi som. Tokyo, la capital de Japó, on conviuen 8 milions de japonesos atrafegats.



El recorregut fins aquí no ha sigut fàcil: primer he agafat un avió fins a París CDG i allà he agafat el que em duria fins a l'aeroport internacional de Narita després de 12 hores més de viatge... Per sort, vaig poder tenir un seient de a la sortida d'emergència (si mai feu un viatge llarg, demaneu-ho sempre, només cal saber anglès) per poder estirar les cames i aixecar-me quan volia...

La diferència horaria amb Berga són 7 hores (més) i vaig arribar que en l'hora local eren la 1 del migdia. Encara que arribis fet pols, no s'ha de caure en la temptació de fer una migdiada, perquè si ho fas, arrossegaràs el famós jetlag tota la setmana.

Nota pel Tomàs: el Jetlag no és cap actor que fa pel.licules de xinos, aquell es diu Jet Li...

Vaig anar cap a l'hotel i lo primer que vaig fer va ser intentar entrar de cop en la mentalitat dels japonesos, i res millor que posar-m en situació:



Si ja ho sé, és una situació idiota, però situació al cap i a la fi...

PD: Laiona, aquesta no compta pel Photographic...

Era la tarda, i no podia fer gaire res més, perquè a les 19:00 haviem quedat per anar a sopar amb uns col.legues nipons. Vaig anar a passejar una estona pels voltants de l'hotel, al barri de Shinagawa.

Shinagawa és un barri on bàsicament hi ha empreses: grans edificis, restaurants de tot tipus i un pilot de japonesos que corren amunt i avall. Aquí hi ha el nou edifici de la Sony. Espectacular per fora i encara més per dins... per flipar!


Ja era l'hora de sopar i vaig tornar cap a l'hotel per trobar-me amb els altres.

Una cosa curiosa dels restaurants japonesos, és que a l'entrada, tenen un aparador amb menjar de mentida perquè et puguis fer una idea de quins plats tenen (i perquè com que hi ha tants kanjis diferents, hi ha simbols que no saben què volen dir ni ells mateixos...). Com més bo és el restaurant, més ben fet és aquest menjar de mentida (fet amb ceràmica o plàstic). Mireu aquí a sota, això és de mentida:


Vam anar a sopar amb els nipons en un restaurant on et fan treure les sabates abans d'entrar (com molts a Japó). O sigui que per si de cas mai hi aneu, porteu uns mitjons sense forats i el peus nets...

Els japonesos estan prims, però no m'estranya... no he anat mai a un sopar d'aquests i he sortit tip... Un altre català que venia i jo, ens vam fotre de gana... No em vull ni imaginar com ho passarien el Gamba i el Joan... bé, com que séiem a terra, almenys el Joan no trencaria cap cadira...

Menjar no, però al beure li foten bé, bé... després d'unes quantes cerveses, sake i sho-chu (una mena de licor) ja no hi havia problemes amb l'idioma, jo parlava japonès perfecte i ells un català que ni el Pompeu (o això ens semblava llavors) ...


I res més, acabat de sopar, ara si, tocava dormir una mica.

Japonès Paià - Capítol 1

Situació: el Martí ha contractat una assessoria externa que li ha dit que lo millor pel negoci és muntar una franquícia de Cal Negre a Tokio. Per la inauguració ens convida a tots i estem seient a la terrassa davant de la Tokio Tower quan passa una xavalita de bon veure. Què li hem de dir?

Japonès: " Kawai, desu ne ! "

Traducció: " Voy paiá ! "

Sayonara i fins demà!

The National Photographic Paià

Sobre els misteriosos joves de la primera imatge, gairebé es podria fer una tesi.

Començarem pel sagal de la dreta:

El look en general és una barreja entre patumaire de bar i membre de la penya boletaire. La camisa segur que és heretada del seu avi, com les camises dels bons patumaires. Els texans podrien estar millor...però si amplieu la foto, digueu-me quisquillosa , pro sembla que no tingui la bragueta ben tancada del tot. Respecte al pentinat i la barbeta, li donen un aspecte d’intel·lectual de lletres, un cervell en literatura, història i llenguatge, crec que fàcilment el trobaríem a la facultat de filologia catalana. Segur que era el repel·lent de la classe; quina ràbia.

A l’esquerra hi trobem un exemplar rústic del què hagués pogut ser un dels protagonistes de la famosa sèrie de TV3 “L’imperdible Parker Lewis”. Només comentar la cara d’al·lucinat, descerebrat i possiblement en un estat d’alcoholèmia lamentable. El topé pel meu gust, exagerat (massa laca) i un jersei digne de competir amb els que ens llueix encara ara, l’estimat Agustí Vinyes.

En la segona imatge, hi tenim un exemplar de putu terrorista espontani. Sobre aquest individu (que entorpeix la visibilitat de l’estelada), puc mencionar diverses coses: per la indumentària segur que se l’ha d’il·legalitzar: Porta un jersei-passamuntanyes , jaqueta fosca de vés a saber tú de quin any... els ullets delaten un excés de substàncies “psicotropicals” a la sang que se li han acumulat al cervell (si encara n’hi queda) i si li observem la mà esquerra hi podem veure dos estranys utensilis.

Digne prova visual de què l’extremisme radical independentista català, no s’ha extingit.

Aquesta setmana doble National Photographic perke la setmana vinent és patum, i hi haurà massa feina per penjar fotos...així que dóno per complerta la meva aportació setmanal per duplicat al blog.

Bona Patum a tots...i feu-me ruedo el dijous al segon salt, cabrons!!!!!!

Gol paià

Bona tarda mortals!!

Cap de setmana marcat pel Gran Premi de Sallent. Aquí podeu veure'n algunes imatges:

- Els participants. En total van participar 13 pilots, millor dit, 13 personatges que es pensaven que sabien conduir.


-Els guanyadors. Bé, com es pot comprovar, el primer lloc va ser per un pilot que es rumoreja que té una autoescola. Per tant, no val. El segon lloc va ser per un pilot que es rumoreja que era el fabricant dels trofeus. Per tant, tampoc val. El tercer lloc va ser per un pilot assidu d'aquest blog, que va tenir la sort de tenir un cotxe ràpid. Però, com sempre, no portava cinturó. Per tant, tampoc val.



-La cursa. S'ha de dir que en tot moment hi va haver molta esportivitat. Hi havia un pilot, que normalment porta un camió, que es dedicava a treure fora de la pista als pilots que l'intentaven avançar. Però segur que no ho feia amb cap mala intenció... També hem de destacar que alguns pilots vem patir molts problemes mecànics, sobretot amb el car número 17, que no tirava "ni patrás". El temps també va influir, de fet va ser decisiu: el que va fer millor temps va guanyar.

-L'hostessa. Sobren les paraules.


I no afegiré res més, que siguin els propis pilots els que expliquin com van viure la cursa. No voldria que diguessin que m'invento coses....

I la resta de la jornada esportiva es pot resumir amb:

-La Lliga. Tot igual. Emoció fins al final.
-Bàsquet. Anar fent.
-Esports minoritaris. Encara duren?
-Copa Amèrica. El "Desafío Español" ja es pot buscar un altre desafío.
-Curling. Encara no ha començat la nova temporada.
-Formula 1 (els dolents). Corrien de casino en casino.
-Futbol local. El Berga acaba segon i jugarà la promoció. Els de l'Avià, com sempre.
-Eleccions municipals. Va guanyar una tal Abstenció, però no he trobat cap foto. Seguiré buscant.

Apa, si algú vol arribar a un pacte amb mi per governar el món, que m'ho digui.

Video Paià (Weird Al Yankovic)

Bon deia,

Primer de tot felicitats als frikis del món i de la galàxia... avui és el dia de l'Orgull Friki!

Al final arribarà el dia on podrem sortir sense vergonya amb el nostre vestit de Darth Vader o d'Spiderman a passejar pel carrer major sense que la gent ens miri estranyada...

A part d'això, no patiu, que ja s'ha posat una mica d'ordre en les seccions del Blog Paià... De moment tenim 6 seccions confirmades i una en procés. La cosa de moment queda així:

-Dilluns: Gol Paià (Pavu)
-Dimarts: L'acudit de la setmana (Natx) i National Photographic Paià (Laiona)
-Dimecres: Paià Sedé (Sinjosele)
-Dijous: Mezclaillo Paià (TomasHawk)
-Divendres: Video Paià (Querni)

El dissabte i el diumenge estan reservats per les seccions esporàdiques, esdeveniments especials i perquè el qui vulgui pugui penjar el que li doni la gana...

Però anem al tema, avui parlarem de Weird Al Yankovic.

Aquest músic i humorista nordamericà, és famós per les seves paròdies de cançons famoses i per la seva obsessió (malaltissa?) per les polkes.

Recordo fa molts anys, quan encara anava a les Carmelites, que un dia per la TV vaig veure un videoclip amb la música de Bad del Michael "deixeu-que-els-nens-vinguin-a-mi" Jackson, però que es deia Fat (gordo). Vaig flipar... boníssim... I llavors jo no ho sabia, però era obra de l'amic Weird Al.

Com he comentat, té una obscessió per les polkes, i té un pilot de discos on interpreta temes de diversos autors en ritme de polka... No se salva ningú: temes de Madonna, Marilyn Manson, RATM, Queen, REM, The Clash, White Stripes Vanilla Ice,... Al Youtube he trobat Bohemian Polka, amb la canço de Queen.

Com a dedicatoria al Sinjosele, destacaria també el disc "HOT ROCKS POLKA" (1989) dedicat íntegrament a versions en polka dels Rolling Stones... genial...

En aquest link podeu trobar més informació.

Per acabar i perquè pugueu fer un tastet del senyor Yankovic, aquí dues de les seves paròdies:

Fat (parodiant Bad del M.Jackson)



I finalment The saga begins (parodia starwars de American Pie). Cal dir que la va escriure abans de que sortís la pel.lícula (Episodio I: La amenaza fantasma) basant-se en comentaris i rumors que havia vist en fòrums d'internet, i que George Lucas es va fer un bon panxó de riure...

Endavant video:



I per cert, la setmana vinent farem un pas més: un especial Blog Paià Asian Tour, on intentaré fer una crònica (diària??) de les aventures d'un Paià pel Japó i la Xina.

Sayonara.

COMUNICAT DE GUERRA

Amics, germans, estem en perill. Era innevitable, havia de passar tard o d’hora. Després dels restaurants, els “Tot a 100” i el tèxtil, els xinos han invadit el nostre blog. Ha estat un atac cruel i sanguinari amb misils d’última generació. A més a més companys em temo que no podem recorrer a l’ajuda externa (tinc serioses sospites que el president Montilla és un d’ells). Així doncs només ens queda una sol.lució: ORGANITZACIÓ!!! (no fos cas que ens acabéssim donant pel cul entre nosaltres i lo és pitjor, que més d’un hi trobi gust).
De moment tenim 4 seccions consolidades (gol paià, paià sedé, Jo tub, i tu? i l’acudit de la setmana), 2 de nova creació (mezclaillo paià i the nathional photographic paià) i corren rumors que n’hi ha una altre en projecte ( Rocki paià?), pertant són 7 seccions i tenint en comte que ningú penja res al capdesetmana Jo crec que lo millor és fer 2 seccions per dia.
Hi haurà un dia que només tindrem 1 secció ( a menos que algú s’animi a crear-ne una de nova) i deixaria 1 dia lliure per tothom qui vulgui col.laborar i penjar tonteries (Page, Martí, Gamba, Joanet...).
Només hem de repartir-nos els dies. Podem fer-ho per veterania: Kerni, Pavo, Vilà, Natx, Laia, Xino (és realment necessari?) i Rocki (?) o per sorteig, tant és.

P:D: És bo que hi hagin unes normes, però també és cert que les normes són per trencar, o sigui que cadescú pengi lo que vulgui i quan vulgui, només demano ...UNPOQUITODEPORFAVOR!

Ens queixem del Tomàs quan agafa un micro a altes hores de la nit, pero el dia que aprengui a fer això que fa aquest paio estem arreglats......
Potser algún cantautor berguedà podria agafar idees de cara a noves actuacions

AIXO ES MUSICA

Torna el rock.... Vol.1














AHI VA ESO.....TO BE CONTINUED

paia sedé: wilco " sky blue sky"

Hola paieros
Wilco és un grup de California que acaba de treure el seu últim sedé. Descubrir aquest grup va ser una gran sort, i ja en el penúltim sedé gravat en directe a Chicago ( super recomanable), vaig “flipar mandarines” . Wilco fa una particular revisió del country, rock, blues, soul... amb un estil molt personal. Fan una revissió d’aquests estils i els transporten cap al segle XXI. A mi sempre em ve de gust escoltar-los. En Jeff Tweddy, que és el cantant i el que fa les cançons, composa peces melòdiques, minimalistes, canta amb molta sensibilitat i crea una atmosfera relaxant i agradable. Però no us penseu que tot és tant bonic i fantàstic. El rock’n’roll és per a mi essencialment rebel, i la guitarra solista se n’encarrega de recordar aquesta essència perduda. Peasso guitarrista!!!Peasso de grup!!!
L’últim disc es diu “Sky blue Sky”, és un disc, com diu el Paquito, molt relaxant. Hi ha molta guitarra acústica fet que penso que agradarà a la gent que té la mania de sortir a tocar cançons pels carrers i les places de la ciutat. Us el recomano.
Si els voleu escoltar en directe teniu dues opcions: el dia 2 de junt toquen a Barcelona al Primavera Sound, i també podeu carregar de pastanagues la mula i l’envieu a buscar el penúltim disc, gravat en directe: “Kicking television live in Chicago” que per mi és impressionant (seria un altre disc obligatori d’escoltar) .
Apa que tinc feina.

MEZCLAILLO PAIA

Per fi puc donar per inagurada la meva secciò, mezclaillo paia, que com el propi nom indica sera de tot un poc.

I com no podia ser d`una altra manera avui toca.

ROMARIO DE SOUZA FARIA... 1000 GOLS

El millordermonmundial millor davanter de tots els temps.
Per uns un gandul, un impresentable, fiestero , etc... per altres edl millor jugador que ha passat pel F.C. BARCELONA, i la SELLEÇAO.

El meu petit homenatge a "el baixanho"

MIREU, DISFRETEU I APRENEU...


GENIO I FIGURA HASTA LA SEPULTURA

P.D:perdoneu lo dels videos si no surt be pero estoyenellooye, sadmet alguna ajuda.

L'ACUDIT DE LA SETMANA

Burruuuuuuss! El vostre amic Groucho Natx ja torna a ser aquí, però avui l'acudit de la setmana passa a un segon terme. Aquest diumenge crec (?) que va sortir el Tabal (que passa! cadescú viu la Patum com vol i jo diumenge al matí dormia com un angelet, que no vol dir que dormis amb l'angelet).
Amb la sortida del Tabal les hormones patumaires ja es comencen a despertar, així que avui toca un primer tast de Patum. Ahí va eso:




De fet aquest video podria servir perfectament com acudit de la setmana, però va, en posarem un de curt:

Diu, vosté que pensa de la postura albano-kosovar?
Diu, home jo prefereixo que me la xupin!