Ei compis!!
El Delicatessen Paià romandrà tancat per vacances, per estrès laboral de la Ruski.
O sigui, que tornarem a obrir portes el proper mes de setembre.
Que passeu tots un bon estiu i no us empatxeu massa.
Que vagi molt bé, i salut!!
03 d’agost 2008
01 d’agost 2008
29 de juliol 2008
L'ACUDIT DE LA SETMANA
Osti tu, que xungo que és això de treballar, però ja s’acosten les vacances!!!
Em queden tres p_ _ _ _ dies per llevar-me a l’hora que em surti dels c_ _ _ _ _ _ !!!
I a part de no treballar i llevar-se tard, que és lo millor de les vacances?
Doncs jo crec que no hi ha res com una bona cerveseta ben fresca. I com se sap si una cervesa és ben freda? Doncs la prova del cotó (altrament dit “la prueba del algodón”):
I parlant d’alcohol, sabieu que les dones aguanten millor l’alcohol que els homes?
Que no us ho creieu? Doncs a las pruebas me remito!
I ja per acabar us deixo amb uns quans anuncis. Ja se sap que en èpoques de crisi s’han de treure diners d’on sigui i els paierus no som pas l’excepció.
Aquest ha estat un espai patrocitat per:
25 de juliol 2008
Video Paià
Hola canalla,
Avui farem antropologia del frikisme.
Actualment, tothom ha vist les noves pelis de superherois, plenes d'efectes especials, i algunes amb un guió que es podria resumir en un paper de fumar... I amb aquestes condicions és molt fàcil fer pelis del rollo sacry movie, superhero movie, Hancok, ... (o sigui paròdies de superherois).
Però si fem una ullada als anals (bonica paraula) de la TV, veurem que hi ha un pioner, un visionari que es va avançar al seu temps. I el millor de tot és que avui encara conserva tot el seu encant.
Dos conceptes: BENNY HILL + HULK
Endavant video:
Avui farem antropologia del frikisme.
Actualment, tothom ha vist les noves pelis de superherois, plenes d'efectes especials, i algunes amb un guió que es podria resumir en un paper de fumar... I amb aquestes condicions és molt fàcil fer pelis del rollo sacry movie, superhero movie, Hancok, ... (o sigui paròdies de superherois).
Però si fem una ullada als anals (bonica paraula) de la TV, veurem que hi ha un pioner, un visionari que es va avançar al seu temps. I el millor de tot és que avui encara conserva tot el seu encant.
Dos conceptes: BENNY HILL + HULK
Endavant video:
PD: per cert, en la mítica escena final de tots els episodis de Benny Hill (la persecució de la/les xavalites), hi ha una clara referència a una altra serie mítica on sortien unes socorristes amb uns banyadors vermells que no necessitaven flotador i que quan corrien, entrava inexorablement una càmara lenta pel delit luxuriós dels televidents... endevineu quina?
24 de juliol 2008
The National Photographic Paià
ESPECIAL PAIÀ TOUR 08: LA NOCHE ME CONFUNDE!!
I aquí hi ha tomàquet! Què fan els membre de l'equipo quan no estan corrent sobre la bici? Descansen les hores que necessiten? Porten una vida ordenada i disciplinada o cauen a les profunditats de la vida nocturna?
Doncs bé, un cop sopats, després de pujar l'Aspin, l'amo de la casa rural on ens allotjàvem ens va parlar d'una megafesta major que es feia a un poblet de més amunt. Va ser sentir la paraula "festa" que no vam tardar res a agafar el cotxe i anar-hi. Quan vam ser allà, però, la realitat era una altra; aquest és l'ambient que es respirava a la carpa de l'embalat gavatxo:
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! uuuaaauuuu!!! Quina festaaa!!!!!!!!! De fet crec que la cançó més moderna que va sonar era de l'any 81...
Pro això no va afectar en absolut al rendiment nocturn dels ciclistes, i amb un parell de birretes la cosa seria diferent. Ara podeu comprovar com realment, ens vam fer la festa sols, vegeu el contrast en l'ambient:
En absolut sembla la mateixa festa!! Clar que si!!! Nosaltres vam ser la festa!! I és clar, sempre n'hi ha algun que realment, la noche lo confude...
Després de tanta diversió, al veure que les hores passaven inexorablement i que a l'endemà el Tourmalet ens esperava, els més savis de l'equip, van decidir tornar a l'hotel, reposar i oxigenar la sang. Ens va costar mooooolt mobilitzar el nino, el tio s'ho va passar molt bé i ens va costar treure'l d'allà. Ja és mundialment conegut que el seu secret abans d'una prova de resistència, és resistir a una nit de festa i dormir el mínim d'hores possibles. Tot un crack! Això si, la tàctica per debilitar als rivals va consistir en torturar al Caste i el Gamba amb un concert magistral de roncs que va durar fins ven entrada la matinada, i perquè el Page i jo dormíem amb taps, que si no...
A l'arribada a la casa rural, la farra va passar factura, si no vegeu el gamba amorrat al vàter:
On s'és vist!! Tot un senyor arquitecte desmontant i montant un vàter a la matinada despertant a tots els hostes de la casa!
Finalment, després de batallar-hi una estona, va aconseguir que el vàter funcionés correctament. Encara no he entès què carai buscaves a la cisterna del wc...
I per acabar, les dues fotos més preuades del cap de setmana, nenes prepareu-vos bé per veure el cuerpaso del veranu:
Sagalet de noche:
Sagalet de dia:
VOI PÀIA!!!
En fi, que ens ho vam passar molt bé.
A reveure i fins la pròxima!
I aquí hi ha tomàquet! Què fan els membre de l'equipo quan no estan corrent sobre la bici? Descansen les hores que necessiten? Porten una vida ordenada i disciplinada o cauen a les profunditats de la vida nocturna?
Doncs bé, un cop sopats, després de pujar l'Aspin, l'amo de la casa rural on ens allotjàvem ens va parlar d'una megafesta major que es feia a un poblet de més amunt. Va ser sentir la paraula "festa" que no vam tardar res a agafar el cotxe i anar-hi. Quan vam ser allà, però, la realitat era una altra; aquest és l'ambient que es respirava a la carpa de l'embalat gavatxo:
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! uuuaaauuuu!!! Quina festaaa!!!!!!!!! De fet crec que la cançó més moderna que va sonar era de l'any 81...Pro això no va afectar en absolut al rendiment nocturn dels ciclistes, i amb un parell de birretes la cosa seria diferent. Ara podeu comprovar com realment, ens vam fer la festa sols, vegeu el contrast en l'ambient:
En absolut sembla la mateixa festa!! Clar que si!!! Nosaltres vam ser la festa!! I és clar, sempre n'hi ha algun que realment, la noche lo confude...
Després de tanta diversió, al veure que les hores passaven inexorablement i que a l'endemà el Tourmalet ens esperava, els més savis de l'equip, van decidir tornar a l'hotel, reposar i oxigenar la sang. Ens va costar mooooolt mobilitzar el nino, el tio s'ho va passar molt bé i ens va costar treure'l d'allà. Ja és mundialment conegut que el seu secret abans d'una prova de resistència, és resistir a una nit de festa i dormir el mínim d'hores possibles. Tot un crack! Això si, la tàctica per debilitar als rivals va consistir en torturar al Caste i el Gamba amb un concert magistral de roncs que va durar fins ven entrada la matinada, i perquè el Page i jo dormíem amb taps, que si no...A l'arribada a la casa rural, la farra va passar factura, si no vegeu el gamba amorrat al vàter:
On s'és vist!! Tot un senyor arquitecte desmontant i montant un vàter a la matinada despertant a tots els hostes de la casa!
Finalment, després de batallar-hi una estona, va aconseguir que el vàter funcionés correctament. Encara no he entès què carai buscaves a la cisterna del wc...I per acabar, les dues fotos més preuades del cap de setmana, nenes prepareu-vos bé per veure el cuerpaso del veranu:
Sagalet de noche:
Sagalet de dia:
VOI PÀIA!!!En fi, que ens ho vam passar molt bé.
A reveure i fins la pròxima!
The National Photographic Paià
ESPECIAL PAIÀ TOUR 08: ETAPA REINA; 1a part.
Després d'una setmana d'espera aquí teniu la crònica de l'etapa reina del Paià Tour 08: el Tourmalet. És un port d'uns 17 km aproximadament, amb rampes de més del 10% i una pendent mitjana del...no me'n recordo, però no descanses ni un moment! Aquí podeu veure un dels cartells que et trobes a cada quilòmetre que t'informen de la pendent mitja del tram indicat, els punyeteros quilòmetres que et falten per arribar a dalt i a l'altitud a la que et trobes.
Abans de començar a patir sobre la bici, ens varem fer la foto de rigor a la font que hi ha a l'inici del coll, al poble de Sta. Mª de Campane.
I ara podeu veure els ciclistes en qüestió: el Caste, molt ben equipat,
la Laiona conversant animadament amb l'enterramorts,
i el Gamba i el Sagalet o "Pancho" de Verano Azul amb la seva bicicleta de "Paseando a Miss Daisy"( s'escriu així??).
I finalment vam arribar al cim, vam abandonar les bicis, vam agafar l'estelada, vam donar la càmera a un paio perquè ens fes la foto, ens vam posar sota el cartell de "Col du Tourmalet", i el capullo desgraciat (així m'ho ha de fer dir) que ens fa la foto NO ENFOCA AL CARTELL!!!
HO HAVEUVIST???????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! AL LORO!!!!
A sobre del cartell del coll hi ha aquesta estàtua on la gent també s'hi tira fotos, i el Page aprofita per fer-li un petó al cul al ciclista peró en la imatge no s'aprecia del tot bé ( qui tirava la foto??).
Després de tot el protocol de la meta, havíem de recuperar forces hi vam baixar fins a la Mongie, una estació d'esquí que està a uns 5 km, i mentre acabàvem de dinar, un espontani ens va demanar fer-se una foto amb tots nosaltres. Després ens va dir que es deia Marino Lejarreta, i va comentar que havia guanyat alguna Vuelta i alguna etapa al Tour...
I ben tips, ens vam posicionar per esperar els corredors. Aquí podeu veure les pintes de l'equipo...
I va, una foto del peloton segons abans de passar pels nostres nassos a unes velocitats supersòniques:
Després d'una setmana d'espera aquí teniu la crònica de l'etapa reina del Paià Tour 08: el Tourmalet. És un port d'uns 17 km aproximadament, amb rampes de més del 10% i una pendent mitjana del...no me'n recordo, però no descanses ni un moment! Aquí podeu veure un dels cartells que et trobes a cada quilòmetre que t'informen de la pendent mitja del tram indicat, els punyeteros quilòmetres que et falten per arribar a dalt i a l'altitud a la que et trobes.
Abans de començar a patir sobre la bici, ens varem fer la foto de rigor a la font que hi ha a l'inici del coll, al poble de Sta. Mª de Campane.
I ara podeu veure els ciclistes en qüestió: el Caste, molt ben equipat,
la Laiona conversant animadament amb l'enterramorts,
i el Gamba i el Sagalet o "Pancho" de Verano Azul amb la seva bicicleta de "Paseando a Miss Daisy"( s'escriu així??).I finalment vam arribar al cim, vam abandonar les bicis, vam agafar l'estelada, vam donar la càmera a un paio perquè ens fes la foto, ens vam posar sota el cartell de "Col du Tourmalet", i el capullo desgraciat (així m'ho ha de fer dir) que ens fa la foto NO ENFOCA AL CARTELL!!!
HO HAVEUVIST???????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! AL LORO!!!!
A sobre del cartell del coll hi ha aquesta estàtua on la gent també s'hi tira fotos, i el Page aprofita per fer-li un petó al cul al ciclista peró en la imatge no s'aprecia del tot bé ( qui tirava la foto??).
Després de tot el protocol de la meta, havíem de recuperar forces hi vam baixar fins a la Mongie, una estació d'esquí que està a uns 5 km, i mentre acabàvem de dinar, un espontani ens va demanar fer-se una foto amb tots nosaltres. Després ens va dir que es deia Marino Lejarreta, i va comentar que havia guanyat alguna Vuelta i alguna etapa al Tour...
I ben tips, ens vam posicionar per esperar els corredors. Aquí podeu veure les pintes de l'equipo...
I va, una foto del peloton segons abans de passar pels nostres nassos a unes velocitats supersòniques:
23 de juliol 2008
PAIA SEDÉ.
Gran desplegament sense precedents de la secció paiasedera per tal de cobrir els últims esdeveniments musico-populars ocurreguts al nostre pais aquest cap de setmana. Es tracta dels dos concerts que va oferir en Bruce al Camp Nou on, com no podia ser menys, varem tenir representació paiera els dos dies. Recordem però, que no va ser l'únic esdeveniment musical del cap de setmana doncs hi havia també un peaso festival: Summercase, però ja sabeu que quan arriba en Boss el país es colapse!
La majoria dels paieros vam assistir el concert del dissabte... no cal dir que fou el millor dels dos concerts. El dissabte la cita era a les deu del vespre i just quan passaven vint minuts de l'hora prevista sorti en Bruce i tota la banda a l'escenari. D'entrada jo ja tenia varies incògnites que de seguia quedaren resoltes: la primera era saber què carai veuria de tant lluny, quina seria la qualitat del so, amb quina cançó començaria l'espectacle, realment és tant enèrgic com diuen… Jo estava al gol nord segona gradaria, vaig veure gaire bé tot el concert per la tele, el so per mi penós i la primera cançó: No Surrender.
Tot i que era la gira de presentació del sedé Magic en Bruce es dedicà a repassar alguns dels seus èxits de tota la vida: Badlands, Backstreets, Because the Nihgt, The River, Born to Ron, Dancing in the dark, Atlantic City,Glory days, Candy’s Room, Hungry Heart ( com s’escriu?)... del darrer album crec que dues cançons. Això és la gira de presentació de l'últim sedé???? dues cançons!!!!!! A mi l'elecció d'un repartori o un altre m'agrada perquè diu molt de l'artista: demostra si creu o no amb el què fa o només creu ja amb el què ha fet. Si el pes del concert van ser les cançons antigues és que l'artista ja no confia en les seves darreres creacions? Podem afirmar que està acabat? Home no sé si tant però...
En Nick Cave, per exemple, durant l’últim conçert es va dedicar a tocar gaire bé tot el seu últim treball i de tant en tant tocava algun gran éxit dels seus. Això és estar encara inspirat i creure en un mateix!
Un fet molt comentat és la durarda del concert: tres hores sense parar… i?????. Sembla una gesta inigualable… quins collons! En Bruce per tocar tres horetes cobra el què ningú d’aquest blog guanyarà en tota la seva punyatera vida. Fem números: Dels set dies que té la setmana en Bruce va tocar el dimecres a Madrid, i el cap de setaman a Barna. Total són tres dies multiplicat per tres hores de curro igual a nou hores trebelladaes en una setmana…uuuuuuaaaaaauuuu. O sigui, el què un botiguer fa en un dia en Bruce ho fa en una setmana i encara és motiu de sorpresa i admiració, això estant de gira que si no… No entenc aquesta admiració per la gent que no fot ni l’ou i a sobre amb cançons composades fa vint o trenta anys. A on està el merit? Què ens passa a l’espècie humana? Som rutinaris? Dr. Jou si us plau, m’agradaria un anàlisi clinic.
Hi havia grups que per primera vegada tocaven a Barcelona no gaire lluny del Camp Nou, però nosaltres com sempre porucs, no fos cas que ens agradés alguna cosa nova. O potser és nostàlgia. Sí deu ser aixó ja que la mitjana d’edat era dels trenta cap amunt i ja se sap… la morrinya és la morrinya.
Apa, ja seguiré un altre dia. Ara espero les vostres opinions.Per cert per mi el millor i de carrer, el bateria. Gran músic.
Paquito, no cal que diguis gaire res que nomes volem les opinions dels què hi varem anar.
21 de juliol 2008
THE BOSS DORNA
Finalment l'Albert ha vist complert el seu somni de poder ensenyar la mona al Jefe.
Felicitats!
18 de juliol 2008
Video Paià
Hola canalla,
Tot i que per mi (i per uns quants de la colleta) això de pujar el Tourmalet ja és una peli de terror (si ho fas a sobre la bici, és clar), sempre és un plaer disfrutar d'un bon flim de sang i fetge qualsevol nit calurosa d'estiu.
Doncs bé, el Tarantantino ja ens va esquitxar una mica la camisa amb el Kill Bill (Vol. I), i seguint la seva doctrina ens arriba una peli japonesa amb tots els ingredients que constitueixen una bona peli del gènere: sang a raig, ninjes, col.legiales japoneses, sushi i tempura (si, ho heu llegit bé), yakuza, pitreres perforadores, ... tot lo imprescindible fer passar una bona estona. És com una del Què-te-Quentin però passada per l'amplificador...
He de dir que aquestes pelis encara guanyen més si te les mires amb uns col.legues i amb unes quantes birres, però aquesta pinta mooolt bé. Us deixo amb el trailer de The Machine Girl.
Endavant video:
Tot i que per mi (i per uns quants de la colleta) això de pujar el Tourmalet ja és una peli de terror (si ho fas a sobre la bici, és clar), sempre és un plaer disfrutar d'un bon flim de sang i fetge qualsevol nit calurosa d'estiu.
Doncs bé, el Tarantantino ja ens va esquitxar una mica la camisa amb el Kill Bill (Vol. I), i seguint la seva doctrina ens arriba una peli japonesa amb tots els ingredients que constitueixen una bona peli del gènere: sang a raig, ninjes, col.legiales japoneses, sushi i tempura (si, ho heu llegit bé), yakuza, pitreres perforadores, ... tot lo imprescindible fer passar una bona estona. És com una del Què-te-Quentin però passada per l'amplificador...
He de dir que aquestes pelis encara guanyen més si te les mires amb uns col.legues i amb unes quantes birres, però aquesta pinta mooolt bé. Us deixo amb el trailer de The Machine Girl.
Endavant video:
16 de juliol 2008
The National Photographic Paià
ESPECIAL "PAIÀ TOUR 08" (primera etapa: Col d'Aspin)
Benretrobats paieros, reprenem l'activitat fotogràfica amb un reportatge dedicat als enviats especials al Tour de France, els "Paià UCI Pro Tour". El Gamba, el Caste, el Sagalet, el Page i la Laiona van arribar a la France el dissabte passat amb les piles carregades per coronar els mítics ports de Aspin i Tourmalet i aprofitar de pas, per veure els ciclistes professionals disputant la ronda francesa.
Només arribar, el dissabte a l'hora de sopar ja ens varem fotre les botes amb un àpat que ens va donar tota l'energia i més per l'endemà agafar la bici i recorre 32 km (anada i tornada) per pujar l'Aspin. I així ho vam fer i aquí ens teniu a dalt del coll amb la foto de rigor a sota el cartell:
També ens varem trobar amb cares amigues berguedanes, com el Guitart Xic. Mireu quins maxotes!!:
El dia pintava mig ennuvolat, pro no ens esperàvem arribar a dalt del port i fotre'ns de fred. Tan és així, que no va quedar cap més remei que ajuntar-nos amb una colla de vascos molt trempats i entrar en calor amb uns gotets de txacolí ( perquè el Pacharan se'ls hi havia acabat)
i perquè a l'arròs encara li faltava força temps per fer-se que sinó els hi hauríem buidat la paella. Ben tips i calentons (com podeu comprovar a la següent imatge),
ens vam aposentar a la tribuna per veure passar la caravana publicitària i posteriorment, els ciclistes. Pels que no heu vist mai la caravana publicitària del Tour, consisteix en una processó de cotxes tunejats amb nois i noies guapos que et disparen regals (tots ells força inútils) els vulguis o no durant 40 minuts, i que després d'amuntegar-los al teu costat no saps què carai fer-ne. Entre ells hi ha gorres i barrets ( aquests serien els que pots aprofitar), clauers, mostres de sabó pels plats, fundes pel mòbil...Aquí els podeu veure exposats en l'home anunci:
més detalladament...
L'espera es va fer bastant llarga, amb el fred que feia, i tots feiem passar el temps com podíem, alguns feien estiraments, els altres xarraven, el Caste anava fent amics...
i no us perdeu el modelito del dia: aquest és el Gamba,
el típic anglès que et trobes amb sandàlies i mitjons...
I aquí acaba la primera crònica del Paià Tour 08; la segona arribarà quan em doni la gana i en ella descobrireu el secret del Sagalet alhora de preparar les seves curses, també sabreu com reparar un vàter averiat i podreu comprovar com l'equip sencer va pujar al mític Tourmalet.
Feu bondat!
Benretrobats paieros, reprenem l'activitat fotogràfica amb un reportatge dedicat als enviats especials al Tour de France, els "Paià UCI Pro Tour". El Gamba, el Caste, el Sagalet, el Page i la Laiona van arribar a la France el dissabte passat amb les piles carregades per coronar els mítics ports de Aspin i Tourmalet i aprofitar de pas, per veure els ciclistes professionals disputant la ronda francesa.
Només arribar, el dissabte a l'hora de sopar ja ens varem fotre les botes amb un àpat que ens va donar tota l'energia i més per l'endemà agafar la bici i recorre 32 km (anada i tornada) per pujar l'Aspin. I així ho vam fer i aquí ens teniu a dalt del coll amb la foto de rigor a sota el cartell:
També ens varem trobar amb cares amigues berguedanes, com el Guitart Xic. Mireu quins maxotes!!:
El dia pintava mig ennuvolat, pro no ens esperàvem arribar a dalt del port i fotre'ns de fred. Tan és així, que no va quedar cap més remei que ajuntar-nos amb una colla de vascos molt trempats i entrar en calor amb uns gotets de txacolí ( perquè el Pacharan se'ls hi havia acabat)
i perquè a l'arròs encara li faltava força temps per fer-se que sinó els hi hauríem buidat la paella. Ben tips i calentons (com podeu comprovar a la següent imatge),
ens vam aposentar a la tribuna per veure passar la caravana publicitària i posteriorment, els ciclistes. Pels que no heu vist mai la caravana publicitària del Tour, consisteix en una processó de cotxes tunejats amb nois i noies guapos que et disparen regals (tots ells força inútils) els vulguis o no durant 40 minuts, i que després d'amuntegar-los al teu costat no saps què carai fer-ne. Entre ells hi ha gorres i barrets ( aquests serien els que pots aprofitar), clauers, mostres de sabó pels plats, fundes pel mòbil...Aquí els podeu veure exposats en l'home anunci:
més detalladament...
L'espera es va fer bastant llarga, amb el fred que feia, i tots feiem passar el temps com podíem, alguns feien estiraments, els altres xarraven, el Caste anava fent amics...
i no us perdeu el modelito del dia: aquest és el Gamba,
el típic anglès que et trobes amb sandàlies i mitjons...I aquí acaba la primera crònica del Paià Tour 08; la segona arribarà quan em doni la gana i en ella descobrireu el secret del Sagalet alhora de preparar les seves curses, també sabreu com reparar un vàter averiat i podreu comprovar com l'equip sencer va pujar al mític Tourmalet.
Feu bondat!
PAIA SEDÉ INNOVATION
Paieres,
Avui ferem una secció musical innovadora: parlarem d’un sedé que encara no hem escoltat, però que en tenim moltes ganes. La culpa és de la meva mula que encara no ha tornat. Suposo que amb el calor, els xiringuitos i les guiris s’haurà entretingut El SEDÉ és del mític Paul Weller, “ 22 dreams ”.
O sigui que aquí teniu la cançó que dóna nom al disc i ja opinarem quan el tinguem.
Apa, res mes, estic molt emprenyat perquè vaig fer el préssec i no he pogut anar ac concert d'en Tom Waits que, tot i que les critiques no són gaire favorables, hagués pagat el 30 euros que valia l'entrada.
Per cert paieres: ja us heu comprat el bolso Tous per anar al concert d’en Boss, i vosaltres, ja teniu el “polo” La Coste”… jo sí.
Paul Weller:
P.D: allez cobra, allez
Avui ferem una secció musical innovadora: parlarem d’un sedé que encara no hem escoltat, però que en tenim moltes ganes. La culpa és de la meva mula que encara no ha tornat. Suposo que amb el calor, els xiringuitos i les guiris s’haurà entretingut El SEDÉ és del mític Paul Weller, “ 22 dreams ”.
O sigui que aquí teniu la cançó que dóna nom al disc i ja opinarem quan el tinguem.
Apa, res mes, estic molt emprenyat perquè vaig fer el préssec i no he pogut anar ac concert d'en Tom Waits que, tot i que les critiques no són gaire favorables, hagués pagat el 30 euros que valia l'entrada.
Per cert paieres: ja us heu comprat el bolso Tous per anar al concert d’en Boss, i vosaltres, ja teniu el “polo” La Coste”… jo sí.
Paul Weller:
P.D: allez cobra, allez
15 de juliol 2008
L'ACUDIT DE LA SETMANA
Hola, bona noch! Avui li toca el rebre a l’esglesia, que ara feia temps que no em ficava amb ella. I per què? Doncs perquè si, i punto! que diria en Gaspar.
Un cura es enviado a Alaska, muy a su pesar.
Un año mas tarde, un obispo amigo suyo lo va a visitar, y le pregunta:
- Y como te va por aquí?
- Bueno...si no fuera por mi Rosario y mis dos whiskys al dia, estaria perdido, no se que haria.
- A propósito ¿Hace un whisky?
- Si, por favor.
- Rosario! Traele un whisky al obispo.
El cura de la iglesia decía un sermón.
“Querido feligreses: ha llegado a mis oidos el rumor de que se ha instalado cerca de la iglésia una casa de esas...ya saben...de mala reputación, dónde trabajan mujeres de la vida.
Pues sepan que esas mujeres les pueden contagiar enfermedades venéreas y luego, ustedes llegan a sus hogares y se lo pasan a sus esposas...! IY ahí si que nos jodemos todos!
Un cura es enviado a Alaska, muy a su pesar.
Un año mas tarde, un obispo amigo suyo lo va a visitar, y le pregunta:
- Y como te va por aquí?
- Bueno...si no fuera por mi Rosario y mis dos whiskys al dia, estaria perdido, no se que haria.
- A propósito ¿Hace un whisky?
- Si, por favor.
- Rosario! Traele un whisky al obispo.
El cura de la iglesia decía un sermón.
“Querido feligreses: ha llegado a mis oidos el rumor de que se ha instalado cerca de la iglésia una casa de esas...ya saben...de mala reputación, dónde trabajan mujeres de la vida.
Pues sepan que esas mujeres les pueden contagiar enfermedades venéreas y luego, ustedes llegan a sus hogares y se lo pasan a sus esposas...! IY ahí si que nos jodemos todos!
14 de juliol 2008
Gol Paià
Hola món!
Un altre cap de setmana d'estiu, amb tempesta, llamps i trons. Com a can Barça.
Futbol. La cosa està mogudeta. El Laporta no dimiteix, de moment. Ni falta que fa. Però ja es pot preparar si les coses no van perfectes... Pel que fa a l'equip, sembla que ja es va perfilant. Queda saber què en farem de l'Etoo i el Ronaldinho. Aquest sembla que té les hores comptades, i se n'anirà al Manchester City o al Milan. Moltes gràcies pel serveis prestats i adeusiau. Tampoc cal que el matem, els primers anys van ser molt bons. I a l'Etoo que li fotin una bona hòstia i que es quedi. I si se'n va de la bola que li fotin una hòstia més forta.
Le Tour. Com que no tinc notícies dels enviats especials del blog al Tour, m'hauré d'espavilar jo solet. Ja s'han acabat les etapes fortes dels Pirineus. El Valverde ho té negre, i l'australià Evans sembla que serà el favorit. També s'ha descobert el primer cas de dòping, de Manuel Beltrán. No crec que sigui l'últim, però tampoc se li ha de donar més importància.
Moto GP. Aquesta vegada li va tocar al nen Pedrosa tastar l'asfalt. Evidentment el Lorenzo li va seguir les passes. Va guanyar l'Stoner i segon Rossi.
Uf, se m'acaben els temes. Ara toca l'esport de l'estiu. Aquesta setmana...
Curling. Sí, sí, aquest és un esport que es pot practicar tot l'any. Us deixo amb uns jovincells en plena partida.
Apa, ja n'hi ha prou.
Un altre cap de setmana d'estiu, amb tempesta, llamps i trons. Com a can Barça.
Futbol. La cosa està mogudeta. El Laporta no dimiteix, de moment. Ni falta que fa. Però ja es pot preparar si les coses no van perfectes... Pel que fa a l'equip, sembla que ja es va perfilant. Queda saber què en farem de l'Etoo i el Ronaldinho. Aquest sembla que té les hores comptades, i se n'anirà al Manchester City o al Milan. Moltes gràcies pel serveis prestats i adeusiau. Tampoc cal que el matem, els primers anys van ser molt bons. I a l'Etoo que li fotin una bona hòstia i que es quedi. I si se'n va de la bola que li fotin una hòstia més forta.
Le Tour. Com que no tinc notícies dels enviats especials del blog al Tour, m'hauré d'espavilar jo solet. Ja s'han acabat les etapes fortes dels Pirineus. El Valverde ho té negre, i l'australià Evans sembla que serà el favorit. També s'ha descobert el primer cas de dòping, de Manuel Beltrán. No crec que sigui l'últim, però tampoc se li ha de donar més importància.
Moto GP. Aquesta vegada li va tocar al nen Pedrosa tastar l'asfalt. Evidentment el Lorenzo li va seguir les passes. Va guanyar l'Stoner i segon Rossi.
Uf, se m'acaben els temes. Ara toca l'esport de l'estiu. Aquesta setmana...
Curling. Sí, sí, aquest és un esport que es pot practicar tot l'any. Us deixo amb uns jovincells en plena partida.
Apa, ja n'hi ha prou.
13 de juliol 2008
Consultori solar del Dr Jou (quinzenal)
Desprès d'un període de dol, torna el consultori estiuenc i refrescant del Dr Jou!
Avui parlarem de les cremades solars, què són, com prevenir-les i com tractar-les quan no s´han previngut.
Les cremades solars es produeixen per la sobre-exposició de la pell a les radiacions ultravioletes del sol.
Símptomes:
- Vermellor i escalfor de la pell afectada
- Dolor!
Per prevenir les cremades solars cal:
- Utilitzar protectors solars, mínim factor 20, encara que no faci sol. Les cremes s'han d'aplicar 15-30 minuts abans d'exposar-se al sol i cal repetir l'aplicació cada 2-3 hores
- Utilitzar barret, ulleres de sol i samarreta
- Evitar l’exposició al sol durant les hores de màxima insolació
- Alguns aliments que tenen B-carotens o licopens com les tomàquets, el ketxup o la xocolata negre poden ajudar a prevenir les cremades solars
Per tractar les cremades solars cal:
- Normalment les cremades solars lleus es curen soles i el típic aftersun ens ajuda a alleujar les molèsties
- És important que la pell estigui ben hidratada quan s'ha cremat i per això, a part de l'aftersun, es pot utilitzar productes que continguin Aloe vera
- Remeis casolans que jo NO he provat mai: 1) posar un drap xop de llet fresca a sobre la zona de pell cremada (l'àcid làctic ajuda a reduir la inflamació), 2) batre clara d'ou i posar-la sobre l'àrea cremada, 3) posar compreses de vinagre sobre la zona cremada (s'omple un got amb la meitat de vinagre i la meitat d'aigua)
- Si l’ aspecte de la cremada no millora o apareix febre, consultar al metge
L'excessiva exposició a les radiacions ultravioletes del sol pot produir càncer de pell ja que produeix dany al nostre ADN. Tot i que les cremes solars poden prevenir les cremades del sol, no està gens clar que serveixin per protegir-nos del risc de patir càncer de pell. Per tant és aconsellable evitar l'exposició excessiva als rajos del sol.
Us deixo amb un vídeo per fer-vos passar les ganes de torrar-vos a la platja: QUIN MAL!
Salut i independència!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)