Especial Alps Paià 2007

Adelaaante compañeroooooooo!!!
L'expedició ciclista més dopada de la història ha conquerit els Alps, amb esforços i treballs els corredors Quin Quim, Gamba, Page , Aleix i Castella President han suat l'última gota i han cremat l'últim gram d'EPO per arribar als cims més durs i més alts: han conquerit la meca del ciclisme. Fixeu-vos amb la cara de l'Aleix a l'arribada del Col du Galibier: és deguda als transtorns dissociatius que provoquen les transfusions de sang oxigenada.
El dilluns dia 13 els machotes del Berguedà van decidir ascendir el Col du la Croix de Fer, i ho van fer amb tanta emoció que es van saltar el trencant i es van equivocar de port, amb la qual cosa us podeu imaginar que van córrer per res. El cotxe d'assistència, format per les nenes (Pitxurri, Anna i Laia) van saber de seguida que els nois no anaven pel bon camí, i fins i tot els van advertir de l'error, però l'emoció del moment no els deixava palpar la realitat: havien de fer marxa enrera i desfer el camí, el que havien fet no servia per res. Tot es va arreglar assentats a taula a l'hora de dinar: unes pizzes i pasta van fer baixar el disgust. Visca el règim!!!
L'endemà la fam de glòria es palpava a les habitacions de l'hostal, i a dos quarts de 8 del matí ja erem tots plegats esmorzant: quina decepció quan varem veure que no hi havia croissants!!! Però res va impedir que ens dirigíssim a l'Alpe d'Huez per coronar la meca del ciclisme i devorar afamats una raclette. Els machotes no van fer rècord de temps, però la tàctica del Quim va quedar evident: "hachassu" a un km de l'arribada i els deixo morts...Abans del dur ascens, un enfrontament Quim / noies per temes de seguretat va posar més emoció a la vetllada: casc si, casc no. Va ser tanta l'alegria i disbauxa al haver baixat del port, que al tornar a carregar les bicis al cotxe, es van deixar una roda a fora...SORT DEL COTXE D'ASSISTÈNCIA!!A la nit les noies ancioses de victòria varem proposar de jugar una partida de trivial nois contra noies que evidentment vem guanyar gràcies a la nostra astúcia i perspicàcia.
Fins aquí la crònica de les 2 primeres etapes.
Aquí podeu veure els modelets dels corredors: mooooolt professionals, i seguretat per sobre de tot!!
Com podeu veure, el Quim no té res a envejar al gegant del pi.
Els culets del Gamba, el Page i l'Aleix.
El cap de 3 dies, el Equipo Macho Man ataquen el Telegraph i el Galibier tot d'una tirada; durada de l'etapa: una eternitat, però els nois pugen amb moltes ganes i motivació. El Caste s'afegeix a la conquesta amb una Mountain Bike, convertint-se així en l'heroi de la jornada: els altres 4 pencos, molt professionals, molta sabateta, molta bici de no sé quants grams...i el Caste va fer el mateix que vosaltres amb menys equipament, si senyor!!!!!! Classificació:
1r.- Page
2n.-Gamba
3r.-Quim
4t.-Aleix
5é.- Caste
A dalt al cim les condicions meteorològiques eren molt dures, complicant així la coronació del coll. aquí podeu veure uns aficionats animant l'heroi de l'etapa:
El Gamba suant la gota:
El dia següent van pujar el coll de la Madeleine, força dur, bastant llarg però potser amb menys pendent. Van arribar a dalt petadíssims, però el menjar ho arregla tot: aquest any 100!!!
Fins aquí la crònica ciclista; després vindrà la crònica de l'ascens al Montblanc.