En Kerni, que ja sabeu no està gaire bé, ha demanat que parlem de música cada dimecres. Doncs... els dimecres parlarem de música.
El primer cd que penjaré al blog és el del XAVIER GUITÓ. El disc es diu: LA PATUM EN JAZZ. Alguns vam assistir a la presentació a la plaça de la Ginesta. Alguns no crec que us en recordeu... els altres quasi. EL CD penso que està molt bé. És rodó, amb un forat al mig i si el mires fixament surt la teva cara reflexada al mig. M’agrada perquè està molt ben treballat, i els músics... sortits de l’acadèmia! o sigui que no fallen... però crec saben perfectament què és això de la Patum i “l’atmosfera” Berguedana. La idea de fer aquest disc la trobo molt bona i crec que no ha tingut la difusió que es mereix. Suposo que un personatge com en Xavi s’aparta de l’estereotip del bon Patumaire tot i que, per poder fer aquest disc penso que: Primer s’han d’haver “patit” moltes Patums de lluïment, s’ha d’haver begut molta barreja,s’ha d’haver fumat molta vidalva, s’han d’haver suat tirabols , i sobretot s’ha d’haver estudiat molta música i tenir talent per fer que els Nans Nous, per exemple, saltin a ritme de bues, o els gegant amb funk o els cavallets un swing... i en Guuitó ja sabem que aquestes qualitats les reuneix i fins i tot alguna la supera...
Atrevir-se a posar guitarres elèctriques, bateries i peluts tocant la música de la Patum té molt mèrit i ja era hora que algú ho fés ( deixant de banda les versions de l’elèctrica d’Harma que no aporten gaire bé res ). No estàveu cansats de sentir sempre el mateix?
Tots els discs de la Patum semblaven un concurs a veure qui i posava més músics, més tenores, mes músiques antigues. Ja està bé però penso que faltava més originalitat i en Xavi se’n surt la mar de bé. Almenys aixó és el què penso jo.
I si voleu saber mes us el COMPREU... RES DE PIRATEJAR A UN AMIC RATES!!!!!!!!!!!!!!
Dimecres parlarem de mes música. Espero que les seccions que ha organitzat en Kerni apareguin.
I SI ALGÚ NO ESTÀ D’ACORD AMB EL QUÈ HE DIT... QUE PARLI ARA O CALLI PER SEMPRE, “COBARDES”.
9 comentaris:
Hombre, sinjosele, m'has emocionat tant amb el comentari del cd del teu amic, que m'aixugo la llagrimeta que hem cau per la ''mejilla'' i et perdono la vida fins el proper analisis en profunditat de la musica mes vanguardista que es fa i es desfa.
Como diria josele en ''miedo'', te estoy esperando.
Collons Vilà, quin nivellàs!! A veure si et trucaran per anar a fer de jurat a OT...
Jo era dels que vaig anar a la Plaça del Forn i encara me'n recordo... va estar molt bé i el Guitó és un crac...
Apa, que la forca us acompanyi!
La plaça de la Ginesta, vull dir...
Paquito: " sólo me dan miedo la monjas, el agua y los niños..." també te estoy espernado...
Llàstima que un CD i una crítica tan bones vagin acompanyades d'una errada tan grossa a la portada del CD...
On diu Xavier Guitó Quintet no hauria de dir Xavier Guitó Gassiot?
Ep no ho sé eh...
Jo, si no hi surt "Mireia, un nom celestial" no me'l compro!!!
Page
és veritat...tots tenim una ( o moltes ) taques negres al nostre currículum...i "mireia" és la taca negra d'en Guitó
Esta molt be aixo de criticar un cd d'un amic, pero si com diu en kerni tens talla de jurat d'OT , tu ets com en risto mejide, pulutant esperem en candeletes una critica de l'ultim cd dels gossos o no se... un dels sopa ( a elegir ) Valor y al toro.
Ostia Joselito (dame frijoles) com t'ho has currat, no?
Jo també sóc dels que van anar a la plaça del forn i també a la ginesta i no sé on més vem anar però va estar molt bé. Tampoc era gaire tard, vull dir que arrivar, vem arrivar serens...
Per cert cospi: ets molt burru eh! Lo de quintet fa referencia a la beguda oficial que patrocinava l'esdeveniment.
Apa, Paquito se va, ai no! que jo no sóc el paquito, que sóc el Natx.
Publica un comentari a l'entrada