Gol paià

Bon dia món mundial.
Cap de setmana amb poques notícies destacables esportivament parlant. Començarem parlant dels protagonistes del Barça-Mallorca:
Ronaldinho: jo el vaig veure com sempre
Iniesta: no va jugar
Giuly: per primera vegada en la seva carrera esportiva se'n va anar d'un defensa en un u contra u.
Etoo: estava per allà.
Puyol: com sempre
Saviola: que marxi ja d'una vegada.
Valdés: va parar un penal.
Resta de l'equip: mediocre.
El millor del partit: Fernando Navarro
El pitjor del partit: Maria de la Pau Janer.
En els altres partits, cap sorpresa destacable: el Madrid va pedre, l'Espanyol també i el Sevilla també. A algú li importa la victòria del Nàstic?
Aprofito aquest blog per demanar la dimissió en bloc dels personatges que fan la quiniela els dissabtes: es pensen que en saben i no en tenen ni puta idea.
Canviem d'esport. Bàsquet: victòria del Barça. L'Akasvayu va guanyar alguna competició europea menor.
Esports minoritaris: si hi ha algú que li interessi què va fer el Barça de handbol que llegeixi el diari. El Barça de hoquei patins va sobre rodes.
Fórmula 1: un altre primer lloc per Fernando Alonso, en estupidesa. A la cursa va quedar el cinquè.
Curling: el Canadà continua per sobre dels Estats Units, i els Estats Units continuen sobre Mèxic.

Esport local: derrota dels veterans del Tandem Berga contra el Fruitosenc per 3 a 1, principalment a causa de les baixes del Natx i del Pavu. El Berga va guanyar in extremis per 2 a 1, l'Avià em sembla que va empatar. L'equip amic de l'Oló va empatar 2 a 2. Potser es van repartir melons?

Bé, això és tot per avui, han passat altres coses però són figues d'un altre paner....

CRONCRURRRS camises - LO VIDEO !!!!

Bé, lo vídeo haurà d'esperar ja que no el puc pujar al blog i no goso posar'l´ho al YOU TUBE, més que res perquè podria tenir un éxit que els participants del mateix potser no sabrien pair bé. Ja se sap que passa quan et puja l'èxit al cap; ja no t'entrenes, tens febre, t'engreixes....

CRONCRURRRS camises que no són del gust de tothom - participants

CRONCRURRRS camises que no són del gust de tothom - The winners!

CRONCRURRRS camises que no són del gust de tothom - Espectacle

Tinc fotos del Natx, que de moment em reservo.....

Calçotada 2007 - els homes (i nen)

Calçotada 2007 - la menja del calçot

Calçotada 2007 - la cocció del calçot

Sense estrelles Michelin, però algú amb alguns michelins de més...

Jo tub, i tu? (Mineralisme)

Parlem del MINERALISME !!!

Estem parlant de l'apocalipsi i hem de parlar del...

M I N E R A L I S M E ! ! ! ! ! ! !

El MINERALISME vindraaaaaà...

...

Ehem ... en fi ... mmmmm...

Si heu begut, no aneu a una tertulia del Sanchez-Dragó...

Endavant video:



PD: És vell però és boníssim!

Com m'agrada l'informàtica!

Hola colleta, veig que aquest blog està en plena ebullició (qui ho havia de dir fa un parell de mesos, eh?) i pq això no pari aquí va la meva aportació: un homenatge a la informàtica!

paia sedé

Hola Canaies

Segons la “comunitat científica” ens arriba una canvi climàtica de la hòstia, i aviat ( si te’ls escoltes la setmana vinent) només quedaran quatres sargantanes deambulant per la Terra. Doncs per les poques hores que ens queden us recomano l’últim sedé d’en Quimi Portet: “Matem els dimarts i els divendres”. Si més no, les seves lletres us divertiran i l’agonia de morir socarrimats no se’ns farà tant carregosa. Per mi és millor músic que cantant. La guitarra té molta màgia (com dirien els Usuraks ).Ara que per a molts el més sorprenent és que un “paio” es dediqui a fer un disc gens comercial, un disc que el fa com li surt dels ous tenint en compte que ha compartit “màneger” amb els Rolling Stones i que podria fer discs per vendre a “patades” i fer gires milionàries. Penso que només per això ja val la pena. Us he penjat les imatges de com serà Berga d’aquí a no res si us escolteu aquesta colla de catastrofistes pesats. Una anècdota: a Manresa va tocar en un lloc que no hi havia bar. A mig concert va parar de tocar i va dir que anessin tots al bar de davant a prendre una cervesa. I apa, públic i músics, tots al bar a fer mitja part... encara queda gent honesta. (Parlant de gent honesta PAquito em deus la meitat de l'aposta)
Apalé
PD1: PAQUIITO... TE ESTOY ESPERANDO
PD2: HRISTO... TE ESTOY ESPERANDO
PD3:TXACON... TE ESTOY ESPERANDO
PD4: CANVI CLIMATIC... TE ESTOY ESPERANDO

Gol paià

Tancat per vacances.

Total, pel què ha passat...

Jo tub, i tu? (Darth Vader)

Hola Canalla,

Per seguir la tònica (sweppes) d'ahir he estat a punt de fer una nova versió de la història de Moïsès (aquell que treballava a l'Agència Hebrea de l'Aigua) amb uns pèsols negres i una carn d'olla com a protagonistes, però com que jo no he passat una febrada, no m'hagués sortit tant inspirat (per dir-ho d'alguna manera) com al Sinjosele... O sigui que anirem al tema directament.

El video d'avui és la conjunció de dos grans temes frikis: Japó i Star Wars.

Què passaria si Darth Vader s'enfrontés a la policia japonesa?

Endavant video:


PD1: el video l'he penjat avui perquè demà estaré de vacances.
PD2: de Hristo només n'hi un, i jugava a futbol.

paia sedé (últimes notícies)!!!

Últimes notícies:
segons publica avui el diari la avanguardia, el guitarrista dels Rolling Stones Keith Richards afirma haver esnifat les cendres del seu pare en una nit de borratxera. Segons ell " és la cosa mes extranya que mai he esnifat, un "disparo" del meu pare". Veritat?, mentida?, llegenda urbana?,marketing?
Seguirem informant.

paia sedé!!

Canaia del “paià”:

Si Déunostrosenyortotpoderós feu l’home a imatge i semblança seva, llavors podem afirmar que Déunostrosenyortotpoderós beu, fuma, es droga i menja peus de porc.
Al setè dia, després d’haver treballat tota la setmana decidí agafar-se festa. Aquells dies feia un sol de justícia i com que l’home encara no havia creat l’aire condicionat, va pensar que seria una bona idea anar a prendre la fresca sota un pi, aquí d’alt a Capolat, que era el què se solia fer quan queia un gran “Lorenzo”. Agafà el mocador de farcell, la seva ampolla d’Aromes de Queralt, les seves herbes i , és clar, els seus peus de porc per fer a la brasa.
Arribat a una gran esplanada de Capolat on la senyora alcaldessa de la població hi deixa coure brasa, Déunostrosenyor amb el dit gros del peu encengué quatre “tions” per poder fer-se el dinar. Ja se sap què passa quan es fan costellades: acabem amb una castanya com un general i d’això no se n’escapa ni Déu ( no, sí ja fareu cas al metge ja: menjar peus de porc fa mal, castiga el fetge, fa que apareguin “enanitos” entre les flors i fa riure molt... o això ho fa una altra cosa? En fi, alguna cosa de les què solem fer no la fem bé... jo sempre he pensat que ho feien els peus de porc però ara que estic analitzant el cas en profunditat penso que potser la culpa la podria tenir un altre element. Ja ho investigarem!!!!!!!) Seguim amb el tema que ens ocupa... Després de beure aromes de Queralt,de menjar peus de porc com un “cossaco” i fer les seves infusions, observà el munt d’ossos de peu de porc que havia apilotat. “ Què en puc fer? El porc el vaig crear per aprofitar-ho tot... ja sé:”d’un branquilló de boix grèvol, en un tres i no res, pim, pam,pum, en sortí una botiga i... pim, pam, pum del munt d’ossos de peu de porc, el molt canalla,en feu el botiguer.
El paia sedé escollit de la setmana és: LA VIDA MATA. És un disc de...taxin,taxin: LOS ENEMIGOS. Aquest disc és es tercer en ordre d’aparició d’aquesta poderosa banda de rock’n’roll . Es va editar l’any 90 del segle passat. Sedé d’audiència obligatòria pels membres d’aquest blog. Aquest sedé es podria considerar un sedé conceptual ( segons en Josele casualment). La majoria de cançons parlen de Déunostrosenyortotpoderós, la mort, la religió... vaja que canten les quaranta a aquell a qui un dia, sota un pi d’un prat de Capolat, va crear i condemnà al pobre botiguer ( pim, pam, pum ).
A les cançons del sedé hi ha riffs molt poderosos que ja li agradaria haver composat al mateix Keith Richards. En Josele mostra ja el què és el seu estil propi, la seva manera de cantar i composar .Hi ha frases lapidàries que et poden fer caure de la cadira. Hi ha el què pels fans de Los Enemigos és gairebé el seu himne: Desde el jergón ( Kerni recordes la primera vegada que la vas escoltar?). Si teniu la versió en vinil o en cassette ( recordeu? ) hi ha menys cançons. Són les cançons que defineixen mes el sedé. A la versió de sedé hi van afegir les cançons: Paquito, un versió de Soy el rey i Nadie me quiere.
No em puc enrotllar mes. Us penjo el la canço Miedo. Per mi una de les cançons amb la letra més bona de la història del món mundial
Apalé.