CRONCRURRRS camises que no són del gust de tothom - The winners!

CRONCRURRRS camises que no són del gust de tothom - Espectacle

Tinc fotos del Natx, que de moment em reservo.....

Calçotada 2007 - els homes (i nen)

Calçotada 2007 - la menja del calçot

Calçotada 2007 - la cocció del calçot

Sense estrelles Michelin, però algú amb alguns michelins de més...

Jo tub, i tu? (Mineralisme)

Parlem del MINERALISME !!!

Estem parlant de l'apocalipsi i hem de parlar del...

M I N E R A L I S M E ! ! ! ! ! ! !

El MINERALISME vindraaaaaà...

...

Ehem ... en fi ... mmmmm...

Si heu begut, no aneu a una tertulia del Sanchez-Dragó...

Endavant video:



PD: És vell però és boníssim!

Com m'agrada l'informàtica!

Hola colleta, veig que aquest blog està en plena ebullició (qui ho havia de dir fa un parell de mesos, eh?) i pq això no pari aquí va la meva aportació: un homenatge a la informàtica!

paia sedé

Hola Canaies

Segons la “comunitat científica” ens arriba una canvi climàtica de la hòstia, i aviat ( si te’ls escoltes la setmana vinent) només quedaran quatres sargantanes deambulant per la Terra. Doncs per les poques hores que ens queden us recomano l’últim sedé d’en Quimi Portet: “Matem els dimarts i els divendres”. Si més no, les seves lletres us divertiran i l’agonia de morir socarrimats no se’ns farà tant carregosa. Per mi és millor músic que cantant. La guitarra té molta màgia (com dirien els Usuraks ).Ara que per a molts el més sorprenent és que un “paio” es dediqui a fer un disc gens comercial, un disc que el fa com li surt dels ous tenint en compte que ha compartit “màneger” amb els Rolling Stones i que podria fer discs per vendre a “patades” i fer gires milionàries. Penso que només per això ja val la pena. Us he penjat les imatges de com serà Berga d’aquí a no res si us escolteu aquesta colla de catastrofistes pesats. Una anècdota: a Manresa va tocar en un lloc que no hi havia bar. A mig concert va parar de tocar i va dir que anessin tots al bar de davant a prendre una cervesa. I apa, públic i músics, tots al bar a fer mitja part... encara queda gent honesta. (Parlant de gent honesta PAquito em deus la meitat de l'aposta)
Apalé
PD1: PAQUIITO... TE ESTOY ESPERANDO
PD2: HRISTO... TE ESTOY ESPERANDO
PD3:TXACON... TE ESTOY ESPERANDO
PD4: CANVI CLIMATIC... TE ESTOY ESPERANDO

Gol paià

Tancat per vacances.

Total, pel què ha passat...

Jo tub, i tu? (Darth Vader)

Hola Canalla,

Per seguir la tònica (sweppes) d'ahir he estat a punt de fer una nova versió de la història de Moïsès (aquell que treballava a l'Agència Hebrea de l'Aigua) amb uns pèsols negres i una carn d'olla com a protagonistes, però com que jo no he passat una febrada, no m'hagués sortit tant inspirat (per dir-ho d'alguna manera) com al Sinjosele... O sigui que anirem al tema directament.

El video d'avui és la conjunció de dos grans temes frikis: Japó i Star Wars.

Què passaria si Darth Vader s'enfrontés a la policia japonesa?

Endavant video:


PD1: el video l'he penjat avui perquè demà estaré de vacances.
PD2: de Hristo només n'hi un, i jugava a futbol.

paia sedé (últimes notícies)!!!

Últimes notícies:
segons publica avui el diari la avanguardia, el guitarrista dels Rolling Stones Keith Richards afirma haver esnifat les cendres del seu pare en una nit de borratxera. Segons ell " és la cosa mes extranya que mai he esnifat, un "disparo" del meu pare". Veritat?, mentida?, llegenda urbana?,marketing?
Seguirem informant.

paia sedé!!

Canaia del “paià”:

Si Déunostrosenyortotpoderós feu l’home a imatge i semblança seva, llavors podem afirmar que Déunostrosenyortotpoderós beu, fuma, es droga i menja peus de porc.
Al setè dia, després d’haver treballat tota la setmana decidí agafar-se festa. Aquells dies feia un sol de justícia i com que l’home encara no havia creat l’aire condicionat, va pensar que seria una bona idea anar a prendre la fresca sota un pi, aquí d’alt a Capolat, que era el què se solia fer quan queia un gran “Lorenzo”. Agafà el mocador de farcell, la seva ampolla d’Aromes de Queralt, les seves herbes i , és clar, els seus peus de porc per fer a la brasa.
Arribat a una gran esplanada de Capolat on la senyora alcaldessa de la població hi deixa coure brasa, Déunostrosenyor amb el dit gros del peu encengué quatre “tions” per poder fer-se el dinar. Ja se sap què passa quan es fan costellades: acabem amb una castanya com un general i d’això no se n’escapa ni Déu ( no, sí ja fareu cas al metge ja: menjar peus de porc fa mal, castiga el fetge, fa que apareguin “enanitos” entre les flors i fa riure molt... o això ho fa una altra cosa? En fi, alguna cosa de les què solem fer no la fem bé... jo sempre he pensat que ho feien els peus de porc però ara que estic analitzant el cas en profunditat penso que potser la culpa la podria tenir un altre element. Ja ho investigarem!!!!!!!) Seguim amb el tema que ens ocupa... Després de beure aromes de Queralt,de menjar peus de porc com un “cossaco” i fer les seves infusions, observà el munt d’ossos de peu de porc que havia apilotat. “ Què en puc fer? El porc el vaig crear per aprofitar-ho tot... ja sé:”d’un branquilló de boix grèvol, en un tres i no res, pim, pam,pum, en sortí una botiga i... pim, pam, pum del munt d’ossos de peu de porc, el molt canalla,en feu el botiguer.
El paia sedé escollit de la setmana és: LA VIDA MATA. És un disc de...taxin,taxin: LOS ENEMIGOS. Aquest disc és es tercer en ordre d’aparició d’aquesta poderosa banda de rock’n’roll . Es va editar l’any 90 del segle passat. Sedé d’audiència obligatòria pels membres d’aquest blog. Aquest sedé es podria considerar un sedé conceptual ( segons en Josele casualment). La majoria de cançons parlen de Déunostrosenyortotpoderós, la mort, la religió... vaja que canten les quaranta a aquell a qui un dia, sota un pi d’un prat de Capolat, va crear i condemnà al pobre botiguer ( pim, pam, pum ).
A les cançons del sedé hi ha riffs molt poderosos que ja li agradaria haver composat al mateix Keith Richards. En Josele mostra ja el què és el seu estil propi, la seva manera de cantar i composar .Hi ha frases lapidàries que et poden fer caure de la cadira. Hi ha el què pels fans de Los Enemigos és gairebé el seu himne: Desde el jergón ( Kerni recordes la primera vegada que la vas escoltar?). Si teniu la versió en vinil o en cassette ( recordeu? ) hi ha menys cançons. Són les cançons que defineixen mes el sedé. A la versió de sedé hi van afegir les cançons: Paquito, un versió de Soy el rey i Nadie me quiere.
No em puc enrotllar mes. Us penjo el la canço Miedo. Per mi una de les cançons amb la letra més bona de la història del món mundial
Apalé.

Gol paià

Bon dia paieros/es.
Interessant cap de setmana esportiu marcat per les 12 hores de calçotada a Montmajor.
La Lliga: victòria del Barça davant del Depor per 2 a 1, la peste guanya a Celta (horrorosa ciutat prop de Depor), la peste bis perd a València i el Sevilla no aguanta la pressió. La resta de resultats són banals (avui tocava la b). Cal destacar que el Saviola encara no fot el camp.
Bàsquet: nova victòria del Barça, que s'acosta al segon lloc de la peste, que va perdre amb l'Estudiantes. Joventut i Girona també van guanyar, per si a algú li interessa (a mi no).
Esports minoritaris: el Barça d'handbol guanya a la pista de no sé qui i el d'hoquei patins es proclama campió d'Europa, per variar.
Mundials de natació: passats per aigua.
Fórmula 1: 1 x 1 = 1
Curling: Escòcia guanya el campionat del món a Canadà.
Esport local: gran victòria dels veterans del Tàndem Berga per 6 a 0 davant d'un fort Solsona. El partit es va jugar sota una puja intermitent que va afavorir els locals ja que van poder desplegar el seu joc ràpid i tècnic. El partit va tenir la inesperada baixa del Natx. El Berga va guanyar 2 a 3 a Marganell, l'Avià també va guanyar. Pel que fa a l'equip amic F.C. Oló, va perdre per 4 a 1 davant el líder. No va jugar el porter Pujols (no, no està lesionat).

Això és tot de moment.

Jo tub, i tu? (Classes d'anglès)

Bon deia,

Com podeu veure, el Blog Paià està més actiu que mai! Per aquest motiu i per no tenir totes les seccions a principis de setmana, aquesta que esteu llegint queda fixada pels divendres.

Per celebrar-ho, avui tenim un video IMPRESSIONANT ! Quan el veigueu us quedareu esmaperduts, corpungits, garratibats i curts-de-pell...

Es tracta de la versió Japonesa de "Follow Me", aquell curs d'anglès que feien per la tele ja fa uns anys. Però com ja he comentat, es tracta de la versió japonesa, feta des de la calentura mental i el pànic generalitzat als estrangers, propis dels nipons.

Veient el video podem constatar que:

1. Quan vas a un país estranger, la situació més probable amb què et pots trobar és que t'atraquin (altres coses com demanar l'hora o auon està un carrer o monument no són tant importants...)

2. Sense una coreografia i una canço no es pot aprendre anglès (horribles totes dues, per cert...)

3. Les professores han d'anar marcant pit i cuixa (veus, amb això estem d'acord!)

Però vaja, aquests nipons, NI-PÓ-TA-IDEA...

Endavant video:

paia sedé!

Hola “paias”:

Aquest en Paquito ens ha sortit mes espavilat del què us pensàveu. A saber:
Resulta que el nen se’n va voler anar a esquiar l’endemà de la gran nevada de dimecres. Molt d’hora al matí va agafar el cotxe, els seus esquís de fons, el seu carnet de identitat ( sí, és major d’edat el xaval ) i cap Andorra a fer el “pijo”. Però el noi es va trobar que havia nevat molt, no va poder arribar a les pistes... i què va fer? En comptes de fer una rabieta i girar cua cap a casa, va pensar:” no puc arribar a les pistes...però soy un muchacho con recursos i aniré al Tonet de la Música per si trobo algun sedé d’aquells que m’agraden a mi”. Carai, quin noi tant espavilat!!! Va saber aprofitar molt bé el viatge perquè no només es va comprar un sedé per ell si no que també me’n va portar un per a mi!!!! Apa, cap a Berga, carregat de sedés, sucre, caliquenyos, whisky,radios, dvds,... en fi, tot el què un botiguer de Berga sol comprar a Andorra.
El sedé en qüestió es diu GRINDERMAN. Què és Grinderman? Grinderman és el nou sedé dels Grinderman ( no et fot !). I no només és el nou, si no que és el nou, el primer i de moment l’últim disc de Grinderman. Quin “peaso” de grup!!!
Al "darrera" de Grinderman hi ha el gran Nick Cave i la seva banda els Bad Seeds!!! Resulta que ara han fet aquest disc però en grup, o sigui, que en teoria en Nick Cave no mana tant ( ep, diuen ).
Ja sabeu que en Nick Cave és un “tormento”. La seva música acostuma a ser molt visceral, rock dels baixos “fondos” ( això ho diuen els dels diaris, eh) . Si l’escolteu trobareu punk, rock, “la velvet”... tot amb una guitarra molt emprenyada i amb molta força. És un grup amb molta energia ( no volem pas saber d’on surt, verge!) . Podeu substituir l’"actimel" del matí per Grinderman i deixeu la química per actes més lúdics... que per això es va inventar.... piltrafes!
Doncs tot això gràcies en Paquito i les seves neurones matineres que funcionen. Quan us el trobeu pel carrer feu-li una abraçada i doneu-li les gràcies... però sobretot no li doneu diners, encara que ell us digui que son pel “bocadillo”...
A dalt teniu la portada dels Grinderman per si us el voleu comprar ( o si voleu que us el agrabi!!)
Per anar fent boca us penjo aquest video amb un missatge molt clar i que espero que us pogui ajudar: The death is not the end.( aquest video no forma part del disc dels grinderman )