Avui estrenem la secció tecnològica del Blog Paià.
I com que és l'estrena, volem començar amb un gadget molt especial. És l'últim crit en telefonia mòbil, i el que és més important, és català !!!
Que tremoli Steve Jobs, perquè directament desde Tossalet de Les Forques TechnologiesGmbH ens arriba l'espectacular i genuí ...
iFont
Entre les seves funcionalitats podem trobar l' iSmoke, per volar per internet i per on faci falta, l' iVeterans, per jugar al futbol online amb altres velles glòries, i per últim, l' iChe que personalitza el nostre iFont amb el look del Che Guevara.
Aprofitant el tercer aniversari del millor blog del món mundial penjaré unes fotos d'una gent que no havia vist mai... Potser alguna d'aquestes nenes encara us farà algun petit favor....PAGANT!!! (elles)
Apa, a veure si animem una mica aquest blog. On és el Gol Paià? I el Pitonisso Natx? I el Sinjo? I els comentaristes? No patiu, tot torna....
Hola a tothom! Som una mica lents en temes de noves tecnologies, però al final hem aconseguit editar el nostre primer reportatge al BlogPaià. Després d'uns dies perseguint a l'homenatjat, hem aconseguit unes declaracions exclusives per a aquest Blog, que reproduïm íntegrament.
Veient aquesta cara, queda clar que va ser una BONA sorpresa.
"Ja ha passat un mes i ho recordo com un dia molt intens, ple de sensacions i sorpreses una darrera l'altra, en un ambient festiu i envoltat d'amics de diverses generacions. Crec que son coses que no s'obliden. Gràcies a la Marta per organitzar-ho i a tothom per ser-hi i per regalar aquest dia. També agrair el vídeo que vàreu preparar, el qual adjuntem al reportatge i que va ser creat a Cal Negre (gràcies Martí per obrir el bar per fer-ho i participar). Es molt bo!."
A continuació podeu veure algunes imatges de la vetllada.
Alguns dels components de la colleta comentant la jugada, entre ells el campió del món de butifarra, actual líder de la copa "Alt Berguedà" i també hi veiem un dels fundadors del blog que ens ha assessorat en el tema.
Aquí podem veure altres representants de la colleta, inclosa la representació femenina i un personatge amb la mirada perduda.
El pastís de celebració i al fons els coneguts Gegants d'Espinalbet, que més tard tingueren un protagonisme inesperat i prengueren vida...
Un dels actes més destacats de la nit, va ser el naixement d'una nova estrella gegantera i un nou ball "El ball de la reverència" que ja s'està plantejant la presentació a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Veient la repercusió que ha tingut, quedar clar que amb una mica d' entrenament i una camisa vermella podrà substituir al geganter Juli mentre sigui alcalde (ja hi ha veus que ho demanen).
Aquest era el regal del Tony, que lamentablement es va fer mal el mateix dia i no va poder venir. Gràcies també.
I un dels videos més comentat de la nit, que si el veu el Titot segur que s'anima i reapareix amb una formació renovada dels Brams.
A l'assaig del grup hi havia una representació femenina de la colleta que no va participar al clip final però hem recuperat la gravació.
Com que aquesta setmana ha sigut la dels homenatges, doncs, aquí en teniu un de ben parit. Resulta que sóc el mamelló de la colla, i que d'aquí 24 hores faig 23 anys, i tot i així segueixo sent la chiquilla de la colla (amb tot el respecte pel chiquillo,eh). I no pot ser que no hi hagi l'himne de la colleta en el blog, i per això, jo, com a chiquilla, us penjo l'himne, la cançó, la lletra...beno, com n'hi volgueu dir. Ahí va: http://www.youtube.com/watch?v=M19mHo-HZ8c
Hola pandilla de frikis deshumanitzats. Aqui teniu una imatge del salt de plens de dijous. Hi som tots. TOTS?! Bé, tots els valents perquè jo en sé d'un, que té un bar la plaça de Sant Joan, que li va fer por entrar a la plaça de Sant Pere i va anar a la plaça del Dr. Saló. Es clar que, amb dos metres d'alçada i 100kg de pes ( aprox)és molt fàcil que et fotin a terra! Jo si fos tú provaria de saltar el divendres, ja veuràs: porta els amiguets i t'ho passaràs bomba!! Parlant de por: el nostre Paquito va saltar de PLE!!!! Ell si que ho va fer a la plaça de Sant Pere...però en contra de la seva voluntat, ja que demanava insistenment poder saltar a la plaça de sota. Però es clar, quan et deixes acompanyar per un acompanyant professional...vam fer un salt trionfant, qual torero a la monumental: La gent demanava les orelles i el rabo d'en pobre Paquito que, tot i la por, va sortir per la porta gran. Ja ho sabeu: quan us el trobeu foteu-li una tibada al rabo que el xicot va trionfar.
I tenia raó, només a Shanghai n'hi ha 17 milions repartits en un espai de 6400 Km quadrats (com un quadrat de 80Km x 80 Km, casi res...)
A C O L L O N A N T ! ! ! ! ! !
Actualment, és la capital econòmica del país (la capital oficial és Pekin). És una ciutat espectacular en creixement.
Igualment d'espectacular i curiosa és la manera de conduir de la gent... Bàsicament condueixen per on volen i com volen, sense tenir en compte per res als altres conductors. Els semàfors són només decoratius, com si tinguéssim llums de Nadal tot l'any...
Aquesta manera de conduir dels xinesos em va fer entendre moooooooltes coses que van succeir al GP de Sallent... I no ho dic per ningú en concret... que concretament treballa a Elecnor i no és el Modestu... I no em feu parlar més...
Una activitat alternativa que es pot fer quan vas a Shanghai és visitar el mercat d'articles d'imitació, robats, o jo què sé... Allà trobareu de tot: rellotges, samarretes de marca, polos, camises, sabates, cinturons, forros Northface,... de tot! I per 4 durus. Això si, haureu de posar en pràctica les vostres habilitats pel regateig.
A la tarda haviem d'anar a visitar una fàbrica d'un proveïdor, i ens vam haver de vestir de pingüí (potser la foto del Joan hi va tenir alguna cosa a veure? No ho sé...). Segona cosa estranya del dia: quan vam arribar a la fàbrica, tots ben "trajats", van i ens fan treure les sabates i ens fan posar unes xancletes... diuen que és perquè no entri pols a les instal.lacions, però el què està clar és que per molt trajat que vagis, amb unes xancletes perds tota la credibilitat i serietat...
Després de sopar, vam decidir anar a fer el got pels voltants de l'hotel, i allà, en un Saló de Tè de Shanghai ens vem trobar amb una situació digne dels Monty Phyton's. Reproduiré la conversa tal com va anar: - Què voleu? - Volem una cervesa cadascú. - No pot ser, com a mínim heu de demanar 3 cerveses. - Cadascú??? - Si. Estranyats li diem: - I perquè? - Perquè això és un saló de tè. (???) Hem flipat i ens hem fotut a riure... Ens torna a demanar: - Què voleu? - Cervesa. La cambrera es posa a riure...i després diu: - Doncs com a mínim heu de demanar 2 cerveses (de cop només eren 2 en lloc de 3, potser també s'havia de regatejar...) - Perquè? - Perquè el menjar és gratis. Encara hem flipat més (quin menjar???)... Com que ja n'estavem tips, li hem dit: - D'acord, doncs porta'ns 8 cerveses (erem 4). I lo bo és que ens ha portat 8 cerveses de cop (2 de les quals eren calentes), 4 plates de fruita (meló, pera, préssec i lichys) i 4 plates de fruits secs... I tot pel preu de les 8 cerveses!!!
Aquests xinesos estan com una puta cabra...
Xinès Paià - Capítol 1
Situació: heu anat a fer una partit de futbol sala amb la Penya Boletaire de de Shanghai, i un cop acabat el partit i després de perdre per 0 a 5, els companys us retreuen que sou uns xupons i que no la passeu mai. Què els hi dieu?
Xinès: "Que no la passo, subnormal?"
Traducció: "Crec que t'equivoques, perquè sempre miro pel bé de l'equip i busco el company que estigui més desmarcar per passar-li la pilota"
Al matí, passejar per l'estació de Shinagawa és espectacular: milers de nipons tots vestits amb tratge negre i un maletí avancen com una massa humana homogènia cap a als seus llocs de treball.
Després de tot un dia de reunions, finalment vem anar a sopar. Vem anar a un yakiniku, que és un tipus de restaurant on totes les taules tenen una mena de barbacoa central on tu mateix et vas coent la carn. El lloc era molt petit, però molt bo. Com sempre, birres i sake per acompanyar.
Sobta molt el contrast, perquè al costat dels grans edificis empresarials, hi ha una petita illa d'edificis petits, que els propietaris no han volgut vendre, on s'hi amaguen tota una colla de restaurants com el que hem anat.
Una altra cosa curiosa de Tokyo són els taxis. Els conductors solen portar uns guants blancs i la porta s'obre automàticament. Tot i que els taxis van equipats amb la última tecnologia per automòbils (navegador, TV, ...) TOTS porten els seients forrats amb una funda de ganxet blanc...
Com que era d'hora i encara no tenia son, vaig anar-me'n a donar un altre volt per la zona. Em vaig asseure una estona per mirar la gent com passava. La majoria sortien de sopar més o menys licorejats i tornaven cap a casa. Em vaig sentir una mica com a la peli "Lost in Translation", lluny de casa i una mica fora de lloc...
Tornant cap a l'hotel vaig pensar en el què m'havia demanat el Pavu, una foto amb l'Arare. Vaig demanar a un home que passava si la coneixia, però li vaig fer por i es va escapar... Al final vaig trobar un gos gegant que demanava no sé què pel carrer, em pensava que ell potser la coneixeria, però tampoc...
Vaig anar cap a l'hotel i a dormir. L'endemà al migdia marxàvem cap a Shangai.
Japonès Paià - Capítol 2
Situació: La franquícia del Negre a Tokio no acaba d'anar bé... l'assessoria externa l'ha cagat (com sempre) tot i que han cobrat una pasta (també com sempre). Per això, el Martí ha hagut de recòrrer a la vella tàctica de canviar el cambrer tipus Manel-estàndard per una xavalita japonesa vestida de col.legiala i de pits generosos. Què li hem de dir per demostrar-li la nostra classe i savoir-faire?
Hola jovent jove!!! Tinc un espia infiltrat en el Paià Asian Tour, i aquest mateix vespre m'ha fet arribar una foto del sopar que va tenir el nostre amic Sonyman, ell ens vol fer creure que és a Tokyo, i el molt friki és a la Vila del Pingüí... No hi ha gaire res a dir, en aquest cas, una foto val més que una pantalla de LCD!
Ja hi som. Tokyo, la capital de Japó, on conviuen 8 milions de japonesos atrafegats.
El recorregut fins aquí no ha sigut fàcil: primer he agafat un avió fins a París CDG i allà he agafat el que em duria fins a l'aeroport internacional de Narita després de 12 hores més de viatge... Per sort, vaig poder tenir un seient de a la sortida d'emergència (si mai feu un viatge llarg, demaneu-ho sempre, només cal saber anglès) per poder estirar les cames i aixecar-me quan volia...
La diferència horaria amb Berga són 7 hores (més) i vaig arribar que en l'hora local eren la 1 del migdia. Encara que arribis fet pols, no s'ha de caure en la temptació de fer una migdiada, perquè si ho fas, arrossegaràs el famós jetlag tota la setmana.
Nota pel Tomàs: el Jetlag no és cap actor que fa pel.licules de xinos, aquell es diu Jet Li...
Vaig anar cap a l'hotel i lo primer que vaig fer va ser intentar entrar de cop en la mentalitat dels japonesos, i res millor que posar-m en situació:
Si ja ho sé, és una situació idiota, però situació al cap i a la fi...
PD: Laiona, aquesta no compta pel Photographic...
Era la tarda, i no podia fer gaire res més, perquè a les 19:00 haviem quedat per anar a sopar amb uns col.legues nipons. Vaig anar a passejar una estona pels voltants de l'hotel, al barri de Shinagawa.
Shinagawa és un barri on bàsicament hi ha empreses: grans edificis, restaurants de tot tipus i un pilot de japonesos que corren amunt i avall. Aquí hi ha el nou edifici de la Sony. Espectacular per fora i encara més per dins... per flipar!
Ja era l'hora de sopar i vaig tornar cap a l'hotel per trobar-me amb els altres.
Una cosa curiosa dels restaurants japonesos, és que a l'entrada, tenen un aparador amb menjar de mentida perquè et puguis fer una idea de quins plats tenen (i perquè com que hi ha tants kanjis diferents, hi ha simbols que no saben què volen dir ni ells mateixos...). Com més bo és el restaurant, més ben fet és aquest menjar de mentida (fet amb ceràmica o plàstic). Mireu aquí a sota, això és de mentida:
Vam anar a sopar amb els nipons en un restaurant on et fan treure les sabates abans d'entrar (com molts a Japó). O sigui que per si de cas mai hi aneu, porteu uns mitjons sense forats i el peus nets...
Els japonesos estan prims, però no m'estranya... no he anat mai a un sopar d'aquests i he sortit tip... Un altre català que venia i jo, ens vam fotre de gana... No em vull ni imaginar com ho passarien el Gamba i el Joan... bé, com que séiem a terra, almenys el Joan no trencaria cap cadira...
Menjar no, però al beure li foten bé, bé... després d'unes quantes cerveses, sake i sho-chu (una mena de licor) ja no hi havia problemes amb l'idioma, jo parlava japonès perfecte i ells un català que ni el Pompeu (o això ens semblava llavors) ...
I res més, acabat de sopar, ara si, tocava dormir una mica.
Japonès Paià - Capítol 1
Situació: el Martí ha contractat una assessoria externa que li ha dit que lo millor pel negoci és muntar una franquícia de Cal Negre a Tokio. Per la inauguració ens convida a tots i estem seient a la terrassa davant de la Tokio Tower quan passa una xavalita de bon veure. Què li hem de dir?
Hola paieros, Davant els esdeveniments imminents, he cregut convenient fer aquest curs,és clar, accelerat, sobre com pilotar un car, ja que fillets de Déu, tal i com va quedar de manifest a les imatges esteu moooooolt peixos. Com que hem d’anar per feina, ens queden dues setmanes i haureu d’aprendre molt conceptes, us demano concentració perquè si no, arribareu a la competició sense els coneixements bàsics i seria un GP deslluït, i no vull excuses. En primer lloc heu de saber que un kart és una cotxe però petit. A la vostra mida. Té quatre rodes petites, un assiento petit, un volant petit, dos “pedals” petits, tub d’escapament petit, demarré petit, etc. L’assiento és com una cadira que veureu més o menys al mig del car, i curiosament té forma de cadira. Sol ser de color negre. Un home molt amable us demanarà si voleu coixí. No és obligatori, ni tampoc us farà ser mes ràpids. Si voleu l’agafeu i si no el voleu li dieu amablement: “gràcies però ja sóc grandet i arribo als pedals” .Us hi heu d’assientar, no és pas molt difícil. Penso que esteu capacitats per fer-ho. Les cames us han de quedar estirades ( mes endavant entendreu per què ). Davant vostre us hi trobareu un objecte rodó, semblant a un plat, però no intenteu posar-hi els peus de porc de la carmanyola perquè no serveis pas per això. És diu volant. S’agafa amb les dues mans. Té tres característiques importants. A saber: la primera és que si el feu girar cap a la dreta, el car se n’anirà a la dreta; la segona és que si el feu girar cap a l’esquerra curiosament el car girarà cap a l’esquerra; i la tercera és que si el manteniu recta...collons el car es manté en línea recta!! És molt important que us apreneu aquestes tres característiques. Les tres! No val només una perquè tant important és girar a la dreta com a l’esquerra com saber mantenir-se recta. No feu com els exàmens de COU, només m’estudiaré la meitat i a veure si trec un cinc... punyateros aquí heu d’anar a pel 10... si podeu. Apa, em sembla que teniu feina. Repeseu la lliçó que aviat vindrà la segona. APABONANIT
Hola paieros, recordeu que el 26 teniu gran premi. Bé, el gran premi ja sabeu qui se le'n portarà cap a casa. Per no aburrir-me tant, us penjo la foto del circuit per tal de què el podeu estudiar minusiosament a casa dels vostres papes. Penseu en la "xicane"...flis, flas, cop de volant a la dreta, cop de volant a l'esquerra. Us en sabreu sortir? Tú, home desconegut que mires el blog i no goses dir-ho: apunta't. Hem de ser com a mínim 10. Si t'apuntes abans de dilluns, et deixarem guanyar la volta d'entreno!!! PAQUITO: PER QUÈ NO VÉNS A FER UNES VOLTETES? TRANQUIL, NO PATEIXIS, JO EM CUIDARÉ DE QUÈ NO ET PASSI RES...
Bé, lo vídeo haurà d'esperar ja que no el puc pujar al blog i no goso posar'l´ho al YOU TUBE, més que res perquè podria tenir un éxit que els participants del mateix potser no sabrien pair bé. Ja se sap que passa quan et puja l'èxit al cap; ja no t'entrenes, tens febre, t'engreixes....
