The National Photographic Paià

ESPECIAL PAIÀ TOUR 08: ETAPA REINA; 1a part.

Després d'una setmana d'espera aquí teniu la crònica de l'etapa reina del Paià Tour 08: el Tourmalet. És un port d'uns 17 km aproximadament, amb rampes de més del 10% i una pendent mitjana del...no me'n recordo, però no descanses ni un moment! Aquí podeu veure un dels cartells que et trobes a cada quilòmetre que t'informen de la pendent mitja del tram indicat, els punyeteros quilòmetres que et falten per arribar a dalt i a l'altitud a la que et trobes.

Abans de començar a patir sobre la bici, ens varem fer la foto de rigor a la font que hi ha a l'inici del coll, al poble de Sta. Mª de Campane.

I ara podeu veure els ciclistes en qüestió: el Caste, molt ben equipat,

la Laiona conversant animadament amb l'enterramorts,

i el Gamba i el Sagalet o "Pancho" de Verano Azul amb la seva bicicleta de "Paseando a Miss Daisy"( s'escriu així??).
I finalment vam arribar al cim, vam abandonar les bicis, vam agafar l'estelada, vam donar la càmera a un paio perquè ens fes la foto, ens vam posar sota el cartell de "Col du Tourmalet", i el capullo desgraciat (així m'ho ha de fer dir) que ens fa la foto NO ENFOCA AL CARTELL!!!
HO HAVEUVIST???????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! AL LORO!!!!

A sobre del cartell del coll hi ha aquesta estàtua on la gent també s'hi tira fotos, i el Page aprofita per fer-li un petó al cul al ciclista peró en la imatge no s'aprecia del tot bé ( qui tirava la foto??).

Després de tot el protocol de la meta, havíem de recuperar forces hi vam baixar fins a la Mongie, una estació d'esquí que està a uns 5 km, i mentre acabàvem de dinar, un espontani ens va demanar fer-se una foto amb tots nosaltres. Després ens va dir que es deia Marino Lejarreta, i va comentar que havia guanyat alguna Vuelta i alguna etapa al Tour...

I ben tips, ens vam posicionar per esperar els corredors. Aquí podeu veure les pintes de l'equipo...
I va, una foto del peloton segons abans de passar pels nostres nassos a unes velocitats supersòniques:

PAIA SEDÉ.

Gran desplegament sense precedents de la secció paiasedera per tal de cobrir els últims esdeveniments musico-populars ocurreguts al nostre pais aquest cap de setmana. Es tracta dels dos concerts que va oferir en Bruce al Camp Nou on, com no podia ser menys, varem tenir representació paiera els dos dies. Recordem però, que no va ser l'únic esdeveniment musical del cap de setmana doncs hi havia també un peaso festival: Summercase, però ja sabeu que quan arriba en Boss el país es colapse!
La majoria dels paieros vam assistir el concert del dissabte... no cal dir que fou el millor dels dos concerts. El dissabte la cita era a les deu del vespre i just quan passaven vint minuts de l'hora prevista sorti en Bruce i tota la banda a l'escenari. D'entrada jo ja tenia varies incògnites que de seguia quedaren resoltes: la primera era saber què carai veuria de tant lluny, quina seria la qualitat del so, amb quina cançó començaria l'espectacle, realment és tant enèrgic com diuen… Jo estava al gol nord segona gradaria, vaig veure gaire bé tot el concert per la tele, el so per mi penós i la primera cançó: No Surrender.
Tot i que era la gira de presentació del sedé Magic en Bruce es dedicà a repassar alguns dels seus èxits de tota la vida: Badlands, Backstreets, Because the Nihgt, The River, Born to Ron, Dancing in the dark, Atlantic City,Glory days, Candy’s Room, Hungry Heart ( com s’escriu?)... del darrer album crec que dues cançons. Això és la gira de presentació de l'últim sedé???? dues cançons!!!!!! A mi l'elecció d'un repartori o un altre m'agrada perquè diu molt de l'artista: demostra si creu o no amb el què fa o només creu ja amb el què ha fet. Si el pes del concert van ser les cançons antigues és que l'artista ja no confia en les seves darreres creacions? Podem afirmar que està acabat? Home no sé si tant però...
En Nick Cave, per exemple, durant l’últim conçert es va dedicar a tocar gaire bé tot el seu últim treball i de tant en tant tocava algun gran éxit dels seus. Això és estar encara inspirat i creure en un mateix!
Un fet molt comentat és la durarda del concert: tres hores sense parar… i?????. Sembla una gesta inigualable… quins collons! En Bruce per tocar tres horetes cobra el què ningú d’aquest blog guanyarà en tota la seva punyatera vida. Fem números: Dels set dies que té la setmana en Bruce va tocar el dimecres a Madrid, i el cap de setaman a Barna. Total són tres dies multiplicat per tres hores de curro igual a nou hores trebelladaes en una setmana…uuuuuuaaaaaauuuu. O sigui, el què un botiguer fa en un dia en Bruce ho fa en una setmana i encara és motiu de sorpresa i admiració, això estant de gira que si no… No entenc aquesta admiració per la gent que no fot ni l’ou i a sobre amb cançons composades fa vint o trenta anys. A on està el merit? Què ens passa a l’espècie humana? Som rutinaris? Dr. Jou si us plau, m’agradaria un anàlisi clinic.
Hi havia grups que per primera vegada tocaven a Barcelona no gaire lluny del Camp Nou, però nosaltres com sempre porucs, no fos cas que ens agradés alguna cosa nova. O potser és nostàlgia. Sí deu ser aixó ja que la mitjana d’edat era dels trenta cap amunt i ja se sap… la morrinya és la morrinya.
Apa, ja seguiré un altre dia. Ara espero les vostres opinions.Per cert per mi el millor i de carrer, el bateria. Gran músic.
Paquito, no cal que diguis gaire res que nomes volem les opinions dels què hi varem anar.

THE BOSS DORNA

Finalment l'Albert ha vist complert el seu somni de poder ensenyar la mona al Jefe.

Felicitats!

Video Paià

Hola canalla,

Tot i que per mi (i per uns quants de la colleta) això de pujar el Tourmalet ja és una peli de terror (si ho fas a sobre la bici, és clar), sempre és un plaer disfrutar d'un bon flim de sang i fetge qualsevol nit calurosa d'estiu.

Doncs bé, el Tarantantino ja ens va esquitxar una mica la camisa amb el Kill Bill (Vol. I), i seguint la seva doctrina ens arriba una peli japonesa amb tots els ingredients que constitueixen una bona peli del gènere: sang a raig, ninjes, col.legiales japoneses, sushi i tempura (si, ho heu llegit bé), yakuza, pitreres perforadores, ... tot lo imprescindible fer passar una bona estona. És com una del Què-te-Quentin però passada per l'amplificador...

He de dir que aquestes pelis encara guanyen més si te les mires amb uns col.legues i amb unes quantes birres, però aquesta pinta mooolt bé. Us deixo amb el trailer de The Machine Girl.

Endavant video:

The National Photographic Paià

ESPECIAL "PAIÀ TOUR 08" (primera etapa: Col d'Aspin)

Benretrobats paieros, reprenem l'activitat fotogràfica amb un reportatge dedicat als enviats especials al Tour de France, els "Paià UCI Pro Tour". El Gamba, el Caste, el Sagalet, el Page i la Laiona van arribar a la France el dissabte passat amb les piles carregades per coronar els mítics ports de Aspin i Tourmalet i aprofitar de pas, per veure els ciclistes professionals disputant la ronda francesa.
Només arribar, el dissabte a l'hora de sopar ja ens varem fotre les botes amb un àpat que ens va donar tota l'energia i més per l'endemà agafar la bici i recorre 32 km (anada i tornada) per pujar l'Aspin. I així ho vam fer i aquí ens teniu a dalt del coll amb la foto de rigor a sota el cartell:

També ens varem trobar amb cares amigues berguedanes, com el Guitart Xic. Mireu quins maxotes!!:


El dia pintava mig ennuvolat, pro no ens esperàvem arribar a dalt del port i fotre'ns de fred. Tan és així, que no va quedar cap més remei que ajuntar-nos amb una colla de vascos molt trempats i entrar en calor amb uns gotets de txacolí ( perquè el Pacharan se'ls hi havia acabat)

i perquè a l'arròs encara li faltava força temps per fer-se que sinó els hi hauríem buidat la paella. Ben tips i calentons (com podeu comprovar a la següent imatge),
ens vam aposentar a la tribuna per veure passar la caravana publicitària i posteriorment, els ciclistes. Pels que no heu vist mai la caravana publicitària del Tour, consisteix en una processó de cotxes tunejats amb nois i noies guapos que et disparen regals (tots ells força inútils) els vulguis o no durant 40 minuts, i que després d'amuntegar-los al teu costat no saps què carai fer-ne. Entre ells hi ha gorres i barrets ( aquests serien els que pots aprofitar), clauers, mostres de sabó pels plats, fundes pel mòbil...Aquí els podeu veure exposats en l'home anunci:
més detalladament...

L'espera es va fer bastant llarga, amb el fred que feia, i tots feiem passar el temps com podíem, alguns feien estiraments, els altres xarraven, el Caste anava fent amics... i no us perdeu el modelito del dia: aquest és el Gamba,

el típic anglès que et trobes amb sandàlies i mitjons...
I aquí acaba la primera crònica del Paià Tour 08; la segona arribarà quan em doni la gana i en ella descobrireu el secret del Sagalet alhora de preparar les seves curses, també sabreu com reparar un vàter averiat i podreu comprovar com l'equip sencer va pujar al mític Tourmalet.
Feu bondat!

PAIA SEDÉ INNOVATION

Paieres,
Avui ferem una secció musical innovadora: parlarem d’un sedé que encara no hem escoltat, però que en tenim moltes ganes. La culpa és de la meva mula que encara no ha tornat. Suposo que amb el calor, els xiringuitos i les guiris s’haurà entretingut El SEDÉ és del mític Paul Weller, “ 22 dreams ”.
O sigui que aquí teniu la cançó que dóna nom al disc i ja opinarem quan el tinguem.
Apa, res mes, estic molt emprenyat perquè vaig fer el préssec i no he pogut anar ac concert d'en Tom Waits que, tot i que les critiques no són gaire favorables, hagués pagat el 30 euros que valia l'entrada.
Per cert paieres: ja us heu comprat el bolso Tous per anar al concert d’en Boss, i vosaltres, ja teniu el “polo” La Coste”… jo sí.
Paul Weller:



P.D: allez cobra, allez

L'ACUDIT DE LA SETMANA

Hola, bona noch! Avui li toca el rebre a l’esglesia, que ara feia temps que no em ficava amb ella. I per què? Doncs perquè si, i punto! que diria en Gaspar.

Un cura es enviado a Alaska, muy a su pesar.
Un año mas tarde, un obispo amigo suyo lo va a visitar, y le pregunta:
- Y como te va por aquí?
- Bueno...si no fuera por mi Rosario y mis dos whiskys al dia, estaria perdido, no se que haria.
- A propósito ¿Hace un whisky?
- Si, por favor.
- Rosario! Traele un whisky al obispo.


El cura de la iglesia decía un sermón.

“Querido feligreses: ha llegado a mis oidos el rumor de que se ha instalado cerca de la iglésia una casa de esas...ya saben...de mala reputación, dónde trabajan mujeres de la vida.
Pues sepan que esas mujeres les pueden contagiar enfermedades venéreas y luego, ustedes llegan a sus hogares y se lo pasan a sus esposas...! IY ahí si que nos jodemos todos!

Gol Paià

Hola món!

Un altre cap de setmana d'estiu, amb tempesta, llamps i trons. Com a can Barça.

Futbol. La cosa està mogudeta. El Laporta no dimiteix, de moment. Ni falta que fa. Però ja es pot preparar si les coses no van perfectes... Pel que fa a l'equip, sembla que ja es va perfilant. Queda saber què en farem de l'Etoo i el Ronaldinho. Aquest sembla que té les hores comptades, i se n'anirà al Manchester City o al Milan. Moltes gràcies pel serveis prestats i adeusiau. Tampoc cal que el matem, els primers anys van ser molt bons. I a l'Etoo que li fotin una bona hòstia i que es quedi. I si se'n va de la bola que li fotin una hòstia més forta.

Le Tour. Com que no tinc notícies dels enviats especials del blog al Tour, m'hauré d'espavilar jo solet. Ja s'han acabat les etapes fortes dels Pirineus. El Valverde ho té negre, i l'australià Evans sembla que serà el favorit. També s'ha descobert el primer cas de dòping, de Manuel Beltrán. No crec que sigui l'últim, però tampoc se li ha de donar més importància.

Moto GP. Aquesta vegada li va tocar al nen Pedrosa tastar l'asfalt. Evidentment el Lorenzo li va seguir les passes. Va guanyar l'Stoner i segon Rossi.

Uf, se m'acaben els temes. Ara toca l'esport de l'estiu. Aquesta setmana...

Curling. Sí, sí, aquest és un esport que es pot practicar tot l'any. Us deixo amb uns jovincells en plena partida.



Apa, ja n'hi ha prou.

Consultori solar del Dr Jou (quinzenal)

Desprès d'un període de dol, torna el consultori estiuenc i refrescant del Dr Jou!

Avui parlarem de les cremades solars, què són, com prevenir-les i com tractar-les quan no s´han previngut.

Les cremades solars es produeixen per la sobre-exposició de la pell a les radiacions ultravioletes del sol.

Símptomes:

• Vermellor i escalfor de la pell afectada
• Dolor!

Per prevenir les cremades solars cal:

• Utilitzar protectors solars, mínim factor 20, encara que no faci sol. Les cremes s'han d'aplicar 15-30 minuts abans d'exposar-se al sol i cal repetir l'aplicació cada 2-3 hores
• Utilitzar barret, ulleres de sol i samarreta
• Evitar l’exposició al sol durant les hores de màxima insolació
• Alguns aliments que tenen B-carotens o licopens com les tomàquets, el ketxup o la xocolata negre poden ajudar a prevenir les cremades solars

Per tractar les cremades solars cal:

• Normalment les cremades solars lleus es curen soles i el típic aftersun ens ajuda a alleujar les molèsties
• És important que la pell estigui ben hidratada quan s'ha cremat i per això, a part de l'aftersun, es pot utilitzar productes que continguin Aloe vera
• Remeis casolans que jo NO he provat mai: 1) posar un drap xop de llet fresca a sobre la zona de pell cremada (l'àcid làctic ajuda a reduir la inflamació), 2) batre clara d'ou i posar-la sobre l'àrea cremada, 3) posar compreses de vinagre sobre la zona cremada (s'omple un got amb la meitat de vinagre i la meitat d'aigua)
• Si l’ aspecte de la cremada no millora o apareix febre, consultar al metge

L'excessiva exposició a les radiacions ultravioletes del sol pot produir càncer de pell ja que produeix dany al nostre ADN. Tot i que les cremes solars poden prevenir les cremades del sol, no està gens clar que serveixin per protegir-nos del risc de patir càncer de pell. Per tant és aconsellable evitar l'exposició excessiva als rajos del sol.

Us deixo amb un vídeo per fer-vos passar les ganes de torrar-vos a la platja: QUIN MAL!

Salut i independència!

Amb la calor em poso Paià

Hola canalla,

Avui no hi ha vidiu. Fa massa calor i el youtube s'ha fos...

Però com que al Blog Paià som gent de recursos, us presentem una serie de sol.lucions enginyoses (???) per suportar millor aquests calurosos dies d'estiu.

1. Aquesta va dedicada als corredors de la colleta, aquests que es pensen que per fer la Núria - Queralt s'han de pujar muntanyes...
LA CINTA DE CÓRRER ACUÀTICA

2. Pels que heu d'anar a treballar vestits de pungüí, ja sabeu que la corbata sempre és una tocada de collons. Doncs bé, els meus amics nipons tenen la sol.lució:
LA CORBATA AMB AIRE ACONDICIONAT


I per USB...

3. Aquest va dedicat a les xavalites (i per la satisfacció dels xavalitus):
LA CAMISETA - PERSIANA


Made in Japan, of course...

[via NPC]

2.000 Euros/any per ser Espanyols

El grup d'experts a qui el Govern de la Generalitat va encarregar una actualització de les xifres del dèficit fiscal de Catalunya respecte a la resta d'Espanya sosté que ser espanyols costa 2.000 euros a cada Català. De cada 100 euros aportats per Catalunya a l'Estat entre el 2002 i el 2005, aproximadament una tercera part no va retornar a Catalunya.

Ho he posat en la secció d'acudit de la setmana perquè sembla ben bé un acudit que els catalans aguantem aquesta situació.

He estat reflexionant sobre que obtinc a canvi dels 2.000 euros que cada any dono als espanyols i he arribat a la conclusió que aquests diners tindrien una millor utilitat en qualsevol altre lloc.

Per aquests 2.000 euros/any els catalans obtenim un menyspreu total al català, haver d'aguantar el Losantos y la Cope, haver d'empassar-nos l'Alonso y la Roja i sobretot serveis de país tercermundista a la Renfe i als Aeroports.

No voldria ser tan negatiu ja que potser si que els espanyols ens donen alguna cosa de bo a canvi dels nostres 2.000 euros/català/any i per això voldria començar una enquesta entre els paierus sobre que és lo millor de ser ciutadans espanyols. La pregunta: "et mola ser espanyol?" perquè?

Salut i independència!

L'ACUDIT DE LA SETMANA

Perquè després diguin que a la universitat no s'aprenen coses...

Això va passar realment a la universitat de Hardvard a l'octubre passat.
En una classe de biologia, el professor estava parlant dels alts nivells de glucosa trobats al semen.
Una jove (novata) va aixecar la mà i va preguntar:

- Si l'he entès bé, vostè està dient que hi ha molta glucosa, com el sucre, en el semen masculí.
- Correcte.
- Aleshores, perquè no té gust dolç?

Després d'un silenci absolut, tota la classe es va posar a riure, la noia va envermellir quan es va adonar del que realment havia dit, o havia donat a entendre.
Així que, sense dir ni una paraula, va agafar les seves coses i va marxar de la classe ben avergonyida.
Tot i així, mentre creuava la porta, la resposta del professor va ser freda.
Totalment seriós, va respondre a la seva pregunta:
- No el notes dolç perquè les papil.les gustatives per a la dolçor estan a la punta de la llengua, i no al fons de la gol.la.

Gol Paià

Hola paierus i paieres!!

Sembla que el blog ja estigui de vacances, però encara queden moltes coses interessants per comentar. Però que les comenti una altra secció, jo em limitaré a comentar el que em sembli.

Futbol. Com ja ha comentat la secció d'aquí a sota, ahir es va votar la moció de censura a can Barça. Vot de càstig al Laporta, però continuarà. Què van votar els socis paierus? Segons l'enquesta que va efectuar ahir aquesta secció, un 100% dels socis paierus van votar en contra de la moció. L'enquesta es va realizar concretament a un total de 1 soci.
Pel que fa als fitxatges i vendes de jugadors, no hi ha novetats destacables.

Formula 1. El Hamilton va guanyar el gran premi del seu país. El simpàtic Alonso va quedar sisè. La culpa va ser de l'home del temps...

Tenis. Com ja vaig avançar fa uns dies, VamosRafaNadal va caure a Wimbledon. Sí, va caure, però va guanyar en un partit llaaaaaaaarg.

Le Tour. Ja ha començat la prova ciclista per excel·lència (no sé per què es diu això). El Valverde es va posar lídert a la primera etapa. No entrenava l'Apañó aquest? Avui no sé què ha passat. Hauré d'enviar uns quants enviats especials que m'informin...

Curses de muntanya per gent que no es cansa. Aquest cap de setmana tocava la Núria-Queralt-Berga. Només 94 quilòmetres. Hem de felicitar al guanyador, l'Armen, amb un temps de 11 hores i 20 minuts. I també hem de felicitar al nostre representant Sagalet (Franc, Murdock, Ninu, etc), que va completar la prova amb un magnífic temps de 18 hores i 52 minuts. Podies caminar avui, Ninu? A última hora jo no hi vaig poder anar, vaig perdre els cordons de les bambes.

Aprofitant que és l'estiu, aprofitaré per comentar algun esport típic d'aquesta època. Avui començarem amb el....

Surf. Esport que es veuen obligats a fer els windsurfistes que els hi han fotut la vela.

Apa, i a veure si la gent no s'escaqueja tant de les seves seccions. Una mica d'imaginació..... Golfus!!

La vida en un Jeep

Felicitats a l'únic lector del blog paià que volia que guanyes la selecció Espanyola. Has hagut d'esperar quaranta anys a celebrar un títol. Espero que n'hagis d'esperar 40 més per celebrar-ne un altre. El 98% dels votants volíem que perdessin. Portàvem moooolts mundials i eurocopes amb grans alegries, gairebé sempre a quarts de final. Si, si, la selecció Española ens tenia molt ben acostumats, no podia durar per sempre. Però tranquils, ja ho veureu com ara i fins el pròxim mundial, menjarem selecció espanyola a tota la prensa i a les teles, que si "vamos a ganar el mundial" que si "somos los mejores"; serà moooolt pesat però ho aguantarem, perquè arribaran al mundial i...CATACRACK!!!!!!!! i cap a casa!
Un 81% dels lectors del blog paià haguessin votat que no al vot de censura contra la directiva del Barça, mentre que un18% hagués votat que si. Els ssssssssozis del Barça pensen de manera molt diferent, ja que van votar un 61% a favor i un 37 en contra. Està clar, que la majoria de socis els han embaucat. I AIXÒ NO M'AGRADA!!! AL LLORU!!! QUE TAMPOC ESTEM TANT MALAMENT!!!! I VISCA CATALUNYA LLIURE!!!... bé, seguim.

Tot i no prosperar la moció, hi ha hagut un vot de càstig contra el president. Creus que hauria de dimitir? o bé hauria d' acabar els dos anys que l'hi queden de mandat?


J.M.Puyal
S'entén això?

Video Paià

Hola canalla,

Deu ser la calor, però això està força ensopit...

Per avui, estic dubtant entre posar un video friki o un video molt friki (i en anglès). O tots dos... no ho sé...

Però va, no faré com el TomasHawk, que va començar posant 500 videos un sol dia i després res de res... AL LORO!!! En posaré només un, i em guardaré el molt friki per un altre dia.

Entre els usuaris informàtics, hi ha sempre la discusió de si és millor MAC o PC. Els del MAC es van currar una serie d'anuncis molt simpàtics per explicar-nos les diferències entre un i l'altre.

Són senzillament genials. Jutgeu per vosaltres mateixos.

Endavant video: